Manel Martínez

Enhorabona a l’equip de gestió del Paratge Natural de Poblet i a la seva brigada de treballs de manteniment per la bona feina realitzada en la recuperació de la font del Ferro de Castellfollit.

Aquesta font situada a l’entrada del barranc de Castellfollit, a la dreta de la pista i tot just a l’inici de l’alzinar que trobem després d’una parada de vinya, es trobava desapareguda en mig de la vegetació. Tan sols restava una petita captació de l’aigua ferruginosa.

Bassa recuperada on van a parar les aigües ferruginoses abans de sortir pel broc de la font.

Detall dels sediments ferruginosos de l'aigua

La zona de la Pasquala, coneguda pels seus pous de gel, és molt rica amb aigua i subministradora d’aquest preuat líquid a la població de Montblanc.

Al voltant de la casa de la Pasquala hi trobem diferents fonts ( font de la Pasquala o de la Teula, font del Solà...) i dues mines d’aigua. La primera, anomenada mina de Baix, o de l’Escut (fent referència a un escut de pedra que es troba en un contrafort de pedres, al costat mateix de la boca de la mina), fou excavada l’any 1804, i la segona, anomenada mina de Dalt s’excavà l’any 1934 i consta de 35 m de fondària amb dues derivacions.

Mina de Dalt.

Mina de Baix o de l'escut.

Escut dels Canonges de Tarragona, antics propietaris de la zona de la Pasquala.

La conducció de les aigües de la Pasquala fins a la Font Major de Montblanc fou una gran obra de principis del segle XIX. En un dels dipòsits reguladors de la conducció de les aigües es pot apreciar una làpida de pedra gravada amb data de 1804 que recorda aquells fets.

Làpida de pedra gravada per recordar la portada de les aigües a Montblanc.

Les aigües recollides de les mines i les fonts foren conduïdes per una canonada fins a la vila de Montblanc. Al llarg del recorregut d’aquesta canonada hi trobem els anomenats “pilars de l’aigua”.

Sobre les aigües de la Pasquala es pot consultar el llibre de Joan Pallisé Clofent “Els camins de l’aigua. Fonts naturals i aigües al terme de Montblanc” de Cossetània Edicions.

Darrerament els montblanquins ha recuperat un espai molt freqüentat anys enrere i que és trobava completament abandonat. Es tracta de la font de la Ceba, a la vora del riu Francolí.

L’ajuntament de Montblanc ha senyalitzat el recorregut, tenint dues opcions per anar-hi. Des del final del pont Vell, per l’antic camí de l’Espluga o pel camí de la Perellada.

L’entorn de la font amb els grans plataners, albers i salzes a la vora del Francolí és força acollidor.

La font Roja, anomenada actualment "la Cascada", la trobem al costat mateix de la pista forestal que puja de Poblet a La Pena. És un recó amb encant, on l'aigua que procedeix de la font del Deport salta en forma de cascada sobre unes basses.

Brocs amb forma de dracs, fets de ferro colat, treuen aigua per la boca en comptes de foc.

Els podrem trobar en diferents fonts situades al voltants del monestir de Poblet, si bé els dracs de la font de l'Abat Siscar són els més vistosos per les restes ferruginoses de les seves aigües procedents de la mina d'aigua que abans alimentava la font de la Magnèsia, situada uns metres més amunt, a la cruïlla de la pista de la Pena, i que avui dia resta oblidada i sense aigua.