Arriba a les llibreries el llibre "Apicultura tradicional a la Conca de Barberà"
El passat dijous 16 de desembre es va realitzar una roda de premsa al col·legi de periodistes de Lleida per presentar els llibres de les obres guanyadores dels premis de la Fundació Món Rural.
Premi d'assaig: Apicultura tradicional a la Conca de Barberà, de Manel Martínez
Premi de narrativa: Les tombes buides, de Marc Masdeu
Tots dos llibres ha estat publicats per Cossetània Edicions i ja es poden trobar a les llibreries.
Què hi fan aquests molins al paisatge de la Conca?
Si la Conca de Barberà vol conservar el seu paisatge no entenc que fan tmolins de vent a dalt de les seves serres. Per més inri encara, resulta que la major part estan col·locats fora de la Conca, sent els possibles beneficis pels pobles de les comarques veïnes. Que bonic que és posar la merda i tot allò que no es vol a prop, al costat de la casa dels altres.
Castanyers centenaris
Al barranc de Castellfollit, dins del Paratge Natural de Poblet al terme de Vimbodí i Poblet podem trobar uns quants exemplars de castanyers centenaris. Amb tota possibilitat aquests castanyers deurien ser plantats pels monjos o els seus arrendataris de la granja cistercenca de Castellfollit, que trobarem al mateix indret, i que avui els monjos actuals la fan servir com a casa de repòs.
Les formes d'aquests centenaris castanyers són molt capritxoses i ens obren a imaginar-nos fullets amagats dins de les seves soques.
Finestres per tots els gustos ...
Finestres grans o petites, amb reixes o sense, de porticons o de vidres. La varietat és molt gran. Encarades a migdia finestres més grans, encarades a nord finestres més petites. Donen llum, serveixen per ventilar, però sempre amb alguna utilitat, mai una finestra per tan sols fer bonic.
Mas de la Llana - Vallclara
Aquí veiem el mas de la Llana al terme de Vallclara. Molt a prop seu hi ha un altre mas de Vallclara de molta anomenada: el mas d'Anglès. Aquests dos masos es troben a tocar del terme municipal de Vimbodí i Poblet on també trobem masos propers com el mas de Moragues, mas de la Salut, mas de Dalt, mas de Baix, mas del Carreras, mas del Huguet, si bé alguns d'ells avui ja poca empremta queda. Tot aquest conjunt de masos eren habitats, no pas tants anys enrere. Ben segur que entre els habitants de tots aquests masos deuria haver molta germanor.
Al mas de la Llana encara es conserven els cups pel vi i el forn de pa. També hi va haver una bòbila, on es fabricaven teules, rajoles i altres materials.
Dracs que escupen aigua
Brocs amb forma de dracs, fets de ferro colat, treuen aigua per la boca en comptes de foc.
Els podrem trobar en diferents fonts situades al voltants del monestir de Poblet, si bé els dracs de la font de l'Abat Siscar són els més vistosos per les restes ferruginoses de les seves aigües procedents de la mina d'aigua que abans alimentava la font de la Magnèsia, situada uns metres més amunt, a la cruïlla de la pista de la Pena, i que avui dia resta oblidada i sense aigua.
Mas de la Cova dels Foresos
Mas de la Cova del Foresos, situat al terme de Vimbodí i Poblet. La data esculpida a la dovella de la portalada principal del mas és de 1801. Sota d’aquest mas hi havia existit l’antic mas de la Cova, que era un mas balmat, ja que aprofitava una gran balma com a part posterior del mas. Encara es poden observar els forats on estaven encastats el cairons de fusta que deurien aguantar la teulada de l’antic mas. L’actual mas encara és habitable i te baluards pel davant i darrera. A la façana orientada a migdia conserva un rellotge de sol.
Fotografies de les restes de l'antic mas de la Cova.
Mas de Dalt - Vimbodí i Poblet
El mas de Dalt el trobarem al terme municipal de Vimbodí i Poblet. És un del masos senyorials de la Conca i un dels més antics, possiblement d'origen medieval. Al segle XVIII era propietat de la famíia Estrade. De les característiques constructives en podem destacar la seva galeria amb arcs d'estil àrab,també compta amb un baluard que tanca el mas per la seva façana principal, on encara es conserva un rellotge de sol. El mas té tres plantes i ha estat reformat en els darrers anys. Al seu interior també hi havia una petita capella.
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat