Manel Martínez

Us presento un llibre digital sobre la combinació de tres elements i el seu resultat. Espero que us agradi.

Feia temps que tenia constància de l’existència d’un rellotge de sol al monestir de Poblet, si bé no coneixia a ningú que l’hagués vist. Finalment, i gràcies al Pare Lluc Prior del monestir, he pogut contrastar la seva existència i aquí us presento les imatges.

Es tracta d’un rellotge de sol declinat amb orientació Oest i esculpit sobre pedra l’any 1715. Es troba situat a la espadanya d’un campanar al costat del cimbori del monestir i es visible des del claustre, però no a simple vista, ja que es troba molt desgastat i hi ha molta distància.

Amb la recerca d’aquest rellotge de sol hem recuperat de l’oblit un altre rellotge de sol del monestir, si bé d’aquest només queden alguns fragments de pedra conservats en unes dependencies del mateix monestir.

Com la major part dels masos, aquest tenia el seu propi forn de pa i cups de vi.

És una llàstima veure com els estàndards de la vida rural van caient. Primer són les teules que volen per fortes ventades, després les goteres de la pluja, el pes de la neu i mica a mica aquella robusta construcció inicia un procés cap a la seva desaparició.

Darrerament els montblanquins ha recuperat un espai molt freqüentat anys enrere i que és trobava completament abandonat. Es tracta de la font de la Ceba, a la vora del riu Francolí.

L’ajuntament de Montblanc ha senyalitzat el recorregut, tenint dues opcions per anar-hi. Des del final del pont Vell, per l’antic camí de l’Espluga o pel camí de la Perellada.

L’entorn de la font amb els grans plataners, albers i salzes a la vora del Francolí és força acollidor.

La Diputació de Tarragona esta digitalitzant algunes de les seves publicacions. Aquí teniu l'enllaç a l'opuscle Camins històrics i tradicionals, un treball de Rafael López Monnè que val la pena de llegir i també de gaudir veien les fotografies i dibuixos del mateix.

Recordar també que aquest treball sobre camins històrics i tradicionals compta amb una exposició itinerant de la Diputació de Tarragona.

Avui fa un any que vaig iniciar aquest bloc amb la idea d’anar penjant noticies, iniciatives, pensaments i donant a conèixer part del ric patrimoni cultural, rural i natural de la Conca de Barberà.

Les restauracions i obres noves al monestir de Poblet i el seu entorn han estat moltes en els darrers anys.

Sempre queden però, llocs oblidats. Un d’elles és l’antiga zona d’esbarjo que havia situada damunt de la Font dels Màrtirs, a la cruïlla de carretera de Vimbodí i l’Espluga de Francolí.

Si ens endinsem en l’espai on abans hi havia hagut taules i bancs, trobarem a tocar de la paret, les restes d’uns enrajolats de ceràmica.

L’escut de Vimbodí i el de Poblet em van agradar força, per això els vull mostrar en aquest Bloc, i si això serveix per que alguna ment de les que prenen decisions s’animi i faci restaurar els enrajolats, millor que millor.

La tardor és l’estació de l’any que més m’agrada i quan més gaudeixo del paisatge i del clima, si bé enguany de moment porta retard.

Cartell del Paratge Natural de Poblet a l’entrada del “barranc” de Castellfollit, mai havia sentit el nom de “vall” al referir-se a aquest indret.