Manel Martínez

El nom del mas d’en Carles és conegut internacionalment per aquelles persones interessades en l’art rupestre, ja que allà mateix es poden contemplar algunes pintures: 16 figures d'estil esquemàtic. Aquestes pintures ja eren conegudes pels habitants de la zona, que en comunicaren l'existència a S. Vilaseca i a J. Iglesias, i els acompanyaren per primera vegada l’any 1927.

El mas d’en Carles està situat en la vessant oriental del barranc del Pirro. Es tracta d’un mas balmat que aprofitava una visera de la roca d’una gran cinglera.Encara que avui sembli impossible pensar que aquest indret fos habitat, hi ha testimonis documentals que certifiquen que era habitat. La darrera família documentada en aquest mas la trobem inscrita al llibre de compliments pasquals de la parròquia de Sant Salvador de Rojals de l’any 1820, es tracta de Joan Solé Gavarró i la seva muller Tecla Nogués amb quatre filles. En un llibre de testaments de la mateixa parròquia trobem el testament d’en Joan Solé del mas d’en Carles realitzat l’any 1826.

Per accedir al mas d’en Carles hem d’anar per l’antic camí de Rojals a la Bartra. Abans d’arribar a una pista forestal, veurem unes fites a mà esquerra que ens portaren per un sender fins al mas. Darrerament la vegetació de la zona ha estat aclarida i el sender senyalitzat amb fites de petits muntets de pedres que faciliten arribar-hi.

Al costat del camí de la Pasquala, pujant a mà esquerra, en l’indret anomenat “bosc del París”, trobem les restes d’un mas. Tot fa indicar que es tracta del mas d’en Fort.

Són molt poques les dades sobre aquest mas. Per les restes que encara es conserven sembla que deuria tractar-se d’un mas de grans dimensions, o al menys  amb moltes dependències,si més no algun corral pel bestiar.

Al plànol de les Muntanyes de Prades de l’any 1967, editat per l’editorial Montblanc, apareix citat com a “mas del Forn”.

Al llibre dels Masos de Rojals de Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona citen un mas d’en Fort “situat a dalt dels Plans de Sant Joan, quasi a la partió del barranc de la Vall”, però no detallen més la seva localització.

En Josep M. Grau al seu llibre sobre “La Indústria tradicional de Montblanc i la Conca de Barberà en el segle XVIII” comenta un acte de venda de 20 jornals de terra a la partida de la Pasquala de l’any 1713, als comuns de Tarragona, propietaris aleshores de la finca de la Pasquala. En les afrontacions de la peça de terra venuda hi diu que “a occident afronta part amb el camí que baixa de les pinedes al mas d’en Fort”.

Agrairia molt qualsevol referència sobre aquesta masia que es troba tot just davant del mas medieval anomenat d’en Sanahuja.

De fet, tan d’aquesta masia (de la que desconec el nom) com dels masos d’en Sanahuja (entrada en aquest bloc el 12 d’abril de 2011) i mas del Duc (entrada en aquest bloc el 28 de maig de 2013) i que també és molt proper, en tinc molt poques dades i estic molt interessat sobre qualsevol dada que algú em pogués facilitar.

Aquest mas es troba situat al costat esquerre (tot pujant) de la carretera de l’Espluga a Senan i proper al torrent o barranc del Reguer.

Entrada principal del mas

El pou del mas

El mas de l’Anglès està situat a tocar del terme de Vimbodí i Poblet, al costat mateix del camí que unia Vallclara amb el monestir de Poblet.

Als padrons municipals de l’Espluga de Francolí, que només es conserven a partir de l’any 1936, no he trobat cap família empadronada en aquest mas. Hi ha però, diferents testimonis que asseguren que es tractava d’un mas habitat. De fet uns oncles meus van habitar aquest mas a finals de la descada dels cinquanta del segle XX.

És un barranc amb abundància d’aigües i on trobem una bona mostra d’art rupestre, testimoniatge de la presència dels humans des de molt antic.

Caminar i endinsar-se per aquest bell indret ens resultarà del tot gratificant, ja que a la zona trobarem diferents fonts, basses d’aigua i bancals amb murs de paret seca que foren utilitzats als anys seixanta com a viver de planta forestal.

Dins del barranc hi trobem el mas d’en Llort, que dona nom al barranc. Aquest mas encara es manté de peu, ja que fou utilitzat com a casa forestal i actualment es fa servir com a suport a les visites guiades a les pintures rupestres. Davant del mas encara es conserva una era.

Mas d'en Llort restaurat.

Molt a prop del mas d’en Llort hi trobem el mas i el corral de Pepet (el corral aprofita una balma), el mas es troba ensorrat, però deuria ser un mas forcà singular ja que fou alçat al voltant d’una roca, alta i plana, que quedava com a paret mitjanera dins del mas. Entre les runes del mas encara es pot apreciar les restes d’un cup de vi i dalt de la roca hi ha les restes d’un forn de pa fet amb pedra tosca.

Restes de mas de Pepet.Corral del mas de Pepet que aprofita la balma. 

Seguint el camí més amunt hi trobarem el mas d’en Ramon Bessó o mas d’en Bessó del qual només hi queda les parets d’un habitacle, que sembla ser que deuria ser la pallissa, ja que està situat sota d’una era i té una porta d’accés a la part superior per poder entra la palla.

Construcció que resta en peu del mas d'en Bessó.

Era del mas d'en Bessó.

També trobarem molts marges de pedra seca que van abancalar una bona part dels costers del barranc i on es deuria plantar vinya i cereals (segurament el cereal deuria ser sègol, més resistent al fred).

Sobre els diferents masos de Rojals es pot consultar el llibre de Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona “Els Masos de Rojals” monografia del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.