Manel Martínez

A la Conca de Barberà estricta en cap moment podem separar les paraules "Conca" i "Vinya". Amb l'arribada dels monjos cistercencs a "l'Hortus Populeti" allà al segle XII, segurament que s'inicià el cultiu de la vinya a la comarca. Des d'aquells inicis els ceps han acompanyat el paisatge de la Conca. Amb la febre d'or de la vinya, a finals del segle XIX, la plantació de ceps fou tan extensa que arribà a llocs insòlits. S'abancalaren zones de forta pendent i els marges de pedra seca i les barraques de falsa volta sorgiren per tot arreu.

De tota aquella feina transformadora del paisatge es configurà l'actual paisatge, si bé darreramnet bona part d'aquells bancals amb marges i d'aquelles terres plantades de vinya han anat disminuint, alguns cops perquè s'ha abandonat el cultiu i d'altres perquè s'ha transformat en cultiu de cereals.

Si continuem amb aquest pas i no s'hi posa remei, potser aquest segle XXI passarà a la història com el segle de la desaparició del conreu de la vinya a la Conca de Barberà.