Manel Martínez

Al terme de Vimbodí i Poblet podem trobar, encara avui dia, varies construccions anomenades seguers.

Definició d’un seguer: 1. Forat de paret, de roca o d'arbre, ocupat per un eixam d'abelles que hi fan mel. 2. Escletxa, forat on fan mel les abelles. 3. Eixam salvatge que es col·loca a forats o encletxes de tronc o pedres.

Una d’elles és la del corral de Rata. Es tracta d’un tancat construït en un racó dins del mateix corral. Té una porta d’accés molt petita i al seu interior hi havia fins a 17 armaris o seguers amb uns marcs de fusta. Aquests armaris es tancaven amb una porta per on podia accedir-hi l’apicultor o abellaire. A la part del davant o paret de l’armari que donava a l’exterior hi havia la piquera (normalment una rajola o pedra plana) per l’accés de les abelles al seu interior.

 Aquests tipus de construccions van lligades a l’apicultura aplicada de forma tradicional, es a dir, abans de la introducció de les arnes modernes amb quadres mòbils.

L’apicultura tradicional, fos amb seguers o arnes de canya, suró, fusta... tingué molta importància al món rural. L’economia de subsistència portava a aprofitar tots els recursos a l’abast i fer servir un enginy molt singular alhora d’aixecar construccions de tot tipus. Aquella forma de viure i treballar van modelar una cultura pròpia amb una extensa varietat de feines especifiques destinades a treure els màxims aprofitaments dels recursos propers, i entre aquests, la mel i la cera fabricada per les abelles n’eren un més.