Manel Martínez

Al terme de Vimbodí i Poblet podem trobar, encara avui dia, varies construccions anomenades seguers.

Definició d’un seguer: 1. Forat de paret, de roca o d'arbre, ocupat per un eixam d'abelles que hi fan mel. 2. Escletxa, forat on fan mel les abelles. 3. Eixam salvatge que es col·loca a forats o encletxes de tronc o pedres.

Una d’elles és la del corral de Rata. Es tracta d’un tancat construït en un racó dins del mateix corral. Té una porta d’accés molt petita i al seu interior hi havia fins a 17 armaris o seguers amb uns marcs de fusta. Aquests armaris es tancaven amb una porta per on podia accedir-hi l’apicultor o abellaire. A la part del davant o paret de l’armari que donava a l’exterior hi havia la piquera (normalment una rajola o pedra plana) per l’accés de les abelles al seu interior.

 Aquests tipus de construccions van lligades a l’apicultura aplicada de forma tradicional, es a dir, abans de la introducció de les arnes modernes amb quadres mòbils.

L’apicultura tradicional, fos amb seguers o arnes de canya, suró, fusta... tingué molta importància al món rural. L’economia de subsistència portava a aprofitar tots els recursos a l’abast i fer servir un enginy molt singular alhora d’aixecar construccions de tot tipus. Aquella forma de viure i treballar van modelar una cultura pròpia amb una extensa varietat de feines especifiques destinades a treure els màxims aprofitaments dels recursos propers, i entre aquests, la mel i la cera fabricada per les abelles n’eren un més.

El terme de Solivella és molt ric i divers en construccions rurals i les arneres també hi són presents. És el terme municipal on hi he pogut fer més localitzacions d’aquest tipus d’arquitectura rural.

 Una arnera és un espai deixat en un marge per ubicar-hi una arna (rusc, buc, casera ...). Aquest espai calia deixar-ho en el mateix moment de construcció del marge de pedra seca. Per tant, hem de tenir present la previsió que s’havia de tenir en el moment d’aixecar aquestes construccions. També hi comptava l’orientació. Normalment es tractava d’un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol.

L’arna utilitzada per col·locar-la a l’arnera podia ser de qualsevol dels tipus existent: arna de tronc, arna de canya o de sarga, arna de suro, arna de fusta o comú. Altres cops l’arna era qualsevol estri possible per a tal fi (una portadora vella, una capsa de llauna...

Els avantatges d’una arna col·locada dins d’una arnera eren bàsicament la protecció sobre les inclemències meteorològiques com ara la pluja i el vent, i el que era més important, la protecció dels atacs dels depredadors ja que només quedava descoberta la cara de l’arna on hi havia les piqueres d’entrada i sortida de les abelles i que era la part que elles podien controlar per defensar-se.

Aquestes construccions les podem trobar amb una sola arnera aïllada o bé un grup d’arneres.

 Partida de les Sarteres (I)

A la partida de les Sarteres del terme de Solivella hi podem localitzar diferents grups d’arneras com ara un conjunt de 8 arneres dividides en dos marges, 6 arneres al marge de dalt i 2 arneres en el marge de sota.

Algunes arneres ( tres d’elles) estan tapades amb una llosa de pedra que encara protegia molt més a l’arna.

Coordenades: 346486; 4591024. Altitud 545 m

El passat dijous 16 de desembre es va realitzar una roda de premsa al col·legi de periodistes de Lleida per presentar els llibres de les obres guanyadores dels premis de la Fundació Món Rural.

Premi d'assaig: Apicultura tradicional a la Conca de Barberà, de Manel Martínez

Premi de narrativa: Les tombes buides, de Marc Masdeu

Tots dos llibres ha estat publicats per Cossetània Edicions i ja es poden trobar a les llibreries.