Manel Martínez

Corral de Minganya – Vimbodí i Poblet

Posted by manelmar on 26 Març, 2013 12:42

El corral de Minganya el trobem al costat de la carretera de Vimbodí a Riudabella en la partida que porta el mateix nom. Aquest corral fou propietat dels monjos cistercencs del monestir de Poblet fins a la desamortització de 1835. L’Estat subhastà les propietats del monestir i aquest corral fou adquirit per Pere Gil i Babot dins del lot d’uns 472 jornals de terra juntament amb la finca de Riudabella i altres propietats cistercenques.És coneguda l’explotació ramadera dins de les granges cistercenques i aquesta continuà amb els nous propietaris de la finca de Riudabella. A banda del corral de Minganya, també tenien els corrals Nous, a tocar de la font de Nerola i els corrals de la Serra, molt propers al castell de Riudabella.Ben segur que els caps de bestiar d’aquests corrals foren usuaris dels diferents camins ramaders (carrerades) que comunicaven les terres planes de l’antic terme de Poblet amb les pastures de les Muntanyes de Prades. Darrerament s’està recuperant un d’aquests camins ramaders per part del Paratge Natural de Poblet.Les edificacions destinades al bestiar estan acompanyades per una petit masia destinada a habitatge dels pastors i les seves famílies. A la cuina de la casa encara es conserva el forn de pa. Tot el conjunt està tancat per un baluard amb una única portalada d’accés.Hi ha constància als padrons municipals de Vimbodí i Poblet que al menys fins l’any 1925 hi vivia una família permanentment en aquest corral.

Detall de la part exterior del forn de pa

Boca del forn de pa

A les finestres es pot observar el petit espai que es podia obrir per deixar passar la llum.

Comentaris (2)

Comparteix:

Ampliant l’inventari de construccions rurals

Posted by manelmar on 18 Març, 2013 13:33

Quan realitzes una sortida per indrets dels diferents termes municipals de la comarca i vas trobant noves construccions a afegir a l’inventari és sempre una satisfacció.

Dissabte passat em vaig dedicar a resseguir l’antic camí de Solivella a Sarral i vaig trobar-me amb una cabana de volta, amb la volta enfonsada, i amb una barraca de falsa volta de dimensions considerables.

Restes d'una cabana de volta. Situada a tocar del camí de Solivella a Sarral. Dins del terme de Solivella

Bassot o anjup que es troba al costat de les restes de la cabana de volta

Barraca de falsa volta al terme municipal de Sarral

Interior de la barraca. Es pot apreciar la falsa volta amb una forma elíptca.

Menjadora dins de la barraca de falsa volta

Afegeix un comentari

Comparteix:

L’aprofitament de les balmes

Posted by manelmar on 08 Març, 2013 13:36

Una balma (sovint també anomenada bauma) és una cavitat no gaire profunda en un cingle o vessant rocallós d'una muntanya en la qual penetra la claror. Les balmes tot sovint són de forma allargada horitzontal. Aquests abrics rocosos de vegades són condicionats com a habitacle d'éssers humans, o com a refugi d'animals.

A la Conca de Barberà tenim bons exemples de construccions balmades, especialment en la zona de les Muntanyes de Prades. Els masos balmats són abundants en la zona de muntanya, l’antic terme de Rojals és un bon exemple, o més aviat hauríem de dir que eren abundants, ja que gairebé tots estan en ruïnes.

Balma de la Vall on s'han trobat restes del paleolític

Mas de Mateu. Típic mas balmat.

Restes del mas d'en Carles on es conserven pintures rupestres.

De fet aquests espais balmats foren uns dels primers utilitzats pels humans com ho mostren els testimonis d’algunes pintures rupestres i d’altres restes paleontològiques.Algunes balmes foren utilitzades pels eremites, com la cova de Nialò o la cova de Fra Marginet. En molts indrets del país existeixen ermites balmades.

Balma on hi havia l'antic mas de la Cova. A Vimbodí i Poblet.

La construcció d’un mas balmat era un dels màxims exponents de l’aprofitament dels recursos, amb una sola paret frontal s’aconseguia un habitatge digne per aquella època.

Cova de Nialó al costat de l'ermita de Sant Joan

Les balmes també foren aprofitades per tancar ramats de bestiar.

Cova del Sastre on es tancava bestiar. Vallclara

Interior de la cova del Sastre.

Una altra balma al terme de Vallclara.

Comentaris (2)

Comparteix:

EL MOLÍ I EL MAS DE LLORAC - Montblanc

Posted by manelmar on 27 Febrer, 2013 11:56

A la partida de Llorac en terres de l’antic terme de Lilla i a la vora del riu Francolí hi trobem el molí i el mas (també molí) de Llorac. Les dues edificacions són molt properes i es presten a confusió alhora de determinar quina és cadascuna.

Al padró municipal de Montblanc de 1889 apareixen famílies inscrites als dos hàbitats, especificant clarament, un com a mas i l’altre com a molí.

molí de Llorac

Es tracta d’un molí fariner i draper que ja es troba documentat al segle XII.La seva maquinària funcionava gràcies a una sínia vertical, encara es pot observar la caiguda de l’aigua que feia girar la sínia. Es nodria del riu Francolí mitjançant una peixera i una sèquia.

Al padró municipal de Montblanc de 1889 hi ha inscrita una família en aquest molí, fet que verifica que després dels forts aiguats de Santa Tecla de 1874, el molí encara continuava actiu. Si bé després d’aquest padró ja no es torna a trobar cap família vivint de forma permanent al molí.

mas de Llorach

El mas, que també és anomenat alguns cops com a molí, de fet hi ha documents que demostren que fou molí fariner, és l’edificació més propera a la carretera C-14. El seu estat de conservació és molt dolent, pràcticament ruïnós. Destaquen les seves arcades apuntades que encara es mantenen en peu. També es poden apreciar alguns cups de vi.

Afegeix un comentari

Comparteix:

La numeració dels masos

Posted by manelmar on 20 Febrer, 2013 13:50

Us heu fixat que en alguns masos o molins hi ha una rajola de ceràmica o terra cuita amb el numero del mas.

Mas d'en Llord (Espluga de Francolí)

Mas dels Torrents (Vimbodí i Poblet)

El masos doncs també entraren en l’organització territorial de pobles i entitats de població que comptà amb unes directrius, aprovades per Reial Ordre de 24 de febrer de 1860, i que comportà que tots estiguessin estructurats en places i carrers amb el seu corresponent nom, on tots els edificis (habitats o no) havien d’estar enumerats. Respecte a les entitats o masies disseminades, es determinà que es formés una numeració separada per a tots els edificis, seguint el criteri de dividir el terme municipal en quatre “quartels” o quadrants, mitjançant les línies dels quatre punts cardinals, prenen com a referència l’edifici de l’ajuntament del municipi.Per això també trobem en les façanes d’alguns masos rajoles amb el nom del “cuartel”.

Hi ha municipis, com és el cas concret de Solivella, que fins hi tot casetes de tros o pallisses tenen la seva rajola cuita amb el número i el nom del punt cardinal que els hi correspon.

Mas de Ponet (Montblanc)

Rajola del mas Nou (Prenafeta - Montblanc)

Afegeix un comentari

Comparteix:

MAS DE COGUL – Vallverd (Sarral)

Posted by manelmar on 15 Febrer, 2013 09:48

Important mas de l’antic terme de Vallverd, agregat a Montbrió l’any 1880 i més tard a Sarral . El mas el trobem al costat dret de la carretera que baixa fins al nucli de Vallverd. Pel davant mateix del mas hi passa l’antic camí de Vallverd a Rocafort de Queralt i Conesa.Es tracta d’un mas de grans dimensions, constituït per diverses edificacions, entre les que destaca el mas pròpiament dit i una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. L'edifici principal correspon al mas. Conserva la major part de les seva estructura arquitectònica original. A la façana principal trobem una portalada d'arc de mig punt i quatre balconades. Davant de la façana principal del mas s'alça la capella amb un senzill campanar “d'espadanya”.

Comentaris (2)

Comparteix:

Ermita de Santa Anna – Prenafeta (Montblanc)

Posted by manelmar on 06 Febrer, 2013 09:05

L'Ermita de Santa Anna de Montornès és una església gòtica del segle XIV, també fou un antic monestir agustinià.Trobem l’ermita dins de l’antic terme de Prenafeta, al municipi de Montblanc, i molt propera dels grans masos de la Sabatera i d’en Gassol.

La primera pedra de la construcció fou posada el 1373 pel Rei Pere III i l'Arquebisbe de Tarragona Pere de Clasquerí, però la fase final de les obres va ser duta a terme pels monjos de l'Orde de Sant Agustí, que s'instal·larien al conjunt.

Aquesta ermita patí l’abandonament, com moltes altres ermites, i ha estat recentment quan s’ha dut una restauració.Les dependencies annexes de l’ermita, que deurien ser les mateixes de l’antic monestir, van ser habitades per una família que feien la funció d’ermitans. El padró municipal de Montblanc de 1939 és el darrer en que hi trobem empadronada una família.

Afegeix un comentari

Comparteix:

El paisatge de la Conca de Barberà

Posted by manelmar on 01 Febrer, 2013 12:20

Ja fa uns anys enrere vaig participar, conjuntament amb l’amic Christian Pomares, en l’elaboració del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, concretament varem redactar les Unitats de Paisatge: Conca de Poblet, Muntanyes de Prades i Garrigues Baixes.Ara s’ha publicat el treball en paper i també hi ha un versió en PDF que podeu veure en el següent enllaç:

(Segueix)

Afegeix un comentari

Comparteix:

MAS DEL MOIX – Blancafort

Posted by manelmar on 28 Gener, 2013 13:12

Mas situat a la partida del terme de Blancafort de mateix nom, al costat de la carretera de Blancafort als Omells de na Gaia. Si prenem com a referència l’any 1411, gravat a la llinda de fusta del portal principal del mas, podem dir que es tracta d’un mas amb molta solera. De fet el mas conserva una arquitectura molt primitiva, amb sostres molt baixos.Adossat al mas hi ha construït un gran magatzem o corral.Al padró municipal de Blancafort de l’any 1867 hi consta empadronada una família amb els cognoms Moix, si bé al padró no surt el nom del mas, estan classificat com “afueras, cuartel Este”. Hi ha testimonis que confirmen que aquest mas va estar habitat fins abans de la Guerra civil, si bé ho deuria ser esporàdicament, ja que no conten al padró municipal.

Comentaris (1)

Comparteix:

MOLÍ DE LA VILA – Vimbodí i Poblet

Posted by manelmar on 26 Gener, 2013 12:03

Antic molí de fariner del poble de Vimbodí, situat a tocar el riu Milans a prop de la “Palanca”, a l’antic camí de Vimbodí a l’ermita dels Torrents i al monestir de Poblet.

L'edifici estava construït amb blocs de pedra de grans dimensions i amb parets de gran doblada que encara avui es poden observar.

El molí tenia una planta baixa amb estable i dos pisos superiors, així com diferents construccions auxiliars. Pel seu funcionament utilitzava l’aigua del riu Milans que era conduïda a una gran bassa, la qual encara existeix en bona part.

L’any 1925 encara era habitat segons consta al padró municipal de Vimbodí i Poblet.

Actualment el trobem derruït i cobert de vegetació.