Fa molt de temps que li dono voltes, però per més voltes que doni, la primera impressió segueix essent la bona. La societat civil vallenca fa figa. La societat vallenca organitzada s'ha esfumat. M'atreveixo a dir més encara, penso que això que s'anomena la societat civil no existeix a Valls.
Valls és una societat rica en tot tipus d'associacions. Sense elles, molts dels trets culturals, festius, esportius, econòmics, de la ciutat no haurien esdevingut realitat. Algú pot pensar, legítimament, que hi ha una certa contradicció entre la primera afirmació que he fet i la constatació que acabo de reblar. Aparentment, podria semblar que la contradicció existeix, però espero poder il·lustrar que no és així.
Com es pot afirmar, alhora, que Valls compta amb un ric teixit associatiu de caire cultural, esportiu, festiu, veïnal, etc. i dir que la societat civil no existeix a la nostra ciutat? Doncs per les renúncies que aquestes entitats i associacions han fet. No totes les entitats gaudeixen de la mateixa fortalesa. En uns casos ens trobem amb associacions potents, en d'altres de minúscules. Però totes elles tenen una característica comuna: només els interessa allò que ells creuen que els és propi. Es dediquen a fer la seva activitat, del tipus que sigui, i es dediquen a demanar o negociar subvencions i ajudes a l'administració, sobretot a la de la ciutat. Aquest reduccionisme que practiquen les fa petites.
Una de les característiques principals de la societat civil és que participa, com a tal, en les qüestions importants de la ciutat o territori a on pertany. Fent propostes per a la ciutat, posant damunt la taula temes de debat crucials per al desenvolupament futur de la ciutat, per la qualitat de vida a la ciutat, per la imatge de la ciutat, per les seves infraestructures o equipaments bàsics, etc. La societat civil s'entén com la unió d'aquestes entitats i associacions, per a convertir-se en agents econòmics, culturals, esportius, dinamitzadors, en definitiva, ciutadans. I això no existeix a Valls.
Tothom vol ser amic del qui mana. Tothom vol estar al costat de l'ajuntament per poder recollir la seva recompensa per bon noi. Tenim a Valls diversos exemples. Es parla ara, i força, de l'edificació urgent de Ruanes. L'ajuntament i l'Incasol s'han tret de la xistera un bolet de més de 1700 vivendes que s'edificaran fora vila. Això són uns 8000 habitants. Això mentre s'està a l'espera de tirar endavant altres plans parcials a la zona sud de la ciutat que no hi ha forma que es concretin. Això mentre el Barri Antic s'està desplomant ara aquí ara allà. Això, mentre la Biblioteca Popular espera destinació després de més d'un any de ser traspassada a l'ajuntament. Això mentre l'ajuntament espera que el Kursaal faci el mateix destí que el barri antic. Això mentre...
Es munta a Valls una manifestació organitzada per ningú sap qui, no fos que l'ajuntament posés l'ull sobre algú, i és tot un èxit. Els agents interessats pel tema del Barri Antic desapareguts en combat durant força anys apareixen de nou, però després que l'alcaldessa els hi digués quatre coses s'han tornat a fondre. La música de les dues dames de Valls sembla que amansa ràpidament les feres. Renúncies!
La por és l'enemic més afèrrim de la llibertat, i si renunciem a ser lliures res no paga la pena.
Un altre exemple, fa més de tres anys l'escola Enxaneta va haver de carregar sobre les seves espatlles la responsabilitat d'aconseguir que es rehabilités l'antic Convent del Carme. Ningú no els va ajudar, semblava que a Valls ningú tenia cap interès en salvaguardar aquell edifici. La lluita activa de la comunitat educativa va forçar les administracions a prendre la decisió de rehabilitar l'edifici. Bona feina, però no pas gràcies a la societat civil vallenca, que no va aprèixer per enlloc. Després d'aquell esforç, relleu a la junta de l'APA de l'escola. Després d'aquell èxit, relleu al cap davant de la conselleria d'Educació, passant d'Esquerra als socialistes.
Ara fa tres anys que l'Enxaneta és a l'antic Narcís Oller. En un edifici que es va desmuntant a plaços, on cada any s'hi van afegint alumnes en una segona línia, on la canalla ha de fer torns per sortir al pati, on aules que no es podien obrir per manca de seguretat ara potser si que s'obriran, ....Però l'APA, la junta de l'APA s'ha esfumat. l'APA la dirigeix l'actual responsable de la junta gestora del PSC de Valls, junta que va formar-se davant el rebombori que es va produir a ca els socialistes quan van formar govern amb el convergents. Alhora dirigeix una empresa adjudicatària del servei de recollida d'escombreries de Valls. Massa condicionants per tenir les mans lliures per poder fer les funcions que se suposa que una APA ha de fer, i això és la defensa dels interessos de la canalla de l'escola, entre altres. Els membres de l'APA tenen una desinformació total sobre l'estat actual de les obres al convent del Carme. La Junta de l'APA no ha informat de res. La Direcció de l'escola tampoc. Tan sols se sap el què ha publicat la premsa. Els membres de l'APA no saben res de com es planificarà el pròxim curs, com se solucionaran els problemes que tenim en l'actualitat i els que es generaran en el futur, degut a l'endarreriment crònic de les obres al Carme. La junta de l'APA no és el que era.
Vet aquí, doncs, dos exemples de renúncia de la societat civil. Bé, potser m'he equivocat, ja que perquè algú faci renúncies primer, de fet, ha d'existir, i com he dit al començament, penso que a Valls, la societat civil no existeix.