Avui cinquena reunió de negociació de conveni. Reunió important perquè podia encaminar la negociació en una direcció o en una altra. Tot depenia de com es desenvolupés. Avui, sembla, que les parts han coincidit en què el temps per a l'argumentació ja s'habia acabat i que calia encetar l'etapa de les concrecions. Nosaltres ho hem fet aportant propostes per a tancar algun dels temes discutits en les reunions passades i l'empresa portant una proposta completa que recollia les seves demandes i algunes de les nostres. La proposta, encara que insuficient, ens permet entrar en una dinàmica diferent, que permetrà a ambdues parts avançar cap al consens. Nosaltres hem presentat a la Direcció una contraproposta.
Evidentment, la seva posició encara és lluny de la nostra, però valorem positivament el canvi d'estratègia. Hom es pregunta, sovint, el perquè d'aquests canvis, però mai no acaba de tenir-ho prou clar. Ben segur que les causes són diverses, algunes relacionades amb la pròpia negociació, però d'altres es troben més enllà. Necessitats, interessos, directrius, pau social, etc.
Per la nostra part, ara ja ho puc mig confessar, avui era un dia clau, que ens podia fer passar, com deia l'altre dia, a una segona fase. Una fase més activa fora de la negociació. No sé si les meves confessions de la setmana passada han influït d'alguna manera en aquest gir. Insisteixo que l'acord encara és lluny, no vull donar una altra sensació amb les meves paraules, però la dinàmica encetada avui, fa albirar la possibilitat que, només per la via de la negociació, s'assoleixi alguna cosa. Però, ja veurem. Estaria bé. Però cal no descartar, de cap manera, el pas a la segona fase.
Bé, no us vull cansar més. Pels què estigueu més directament interessats en el tema rebreu demà un informatiu amb els detalls i continguts de la reunió. Per a la resta, ja ho veieu, això de negociar té molt a veure amb les emocions i els estats d'ànim. Una de freda i una de calenta és habitual. La vida també és així.
