Avui se celebra a Valls la Nit de Premis. Uns premis que al llarg dels anys han assolit un prestigi reconegut a la nostra ciutat i més enllà. Nombroses entitats i organismes públics premien els mèrits que individus i entitats han fet al llarg de l'any. Durant molts anys han estat presidits per honorables i molt honorables, però es veu que qui ha de fer possible aquesta presència instiutucional no ha esmerçat gaires esforços perquè la vetllada sigui presidida amb aital honorabilitat.

En comptes d'això, hi ha qui ha contribuït a que avui, més que parlar dels premiats es parli dels no premiats. Millor dit, es parli dels premiats no reconeguts. El Consell Comarcal de l'Alt Camp atorga un premi que es diu una cosa així com la millor idea jove. Com si les idees puguessin ser joves o velles. El jurat d'aquest premi el va atorgar a "l'assemblea de joves de Valls". 24 hores més tard, però, es va fer públic que el veredicte del jurat era revocat per qui dóna aquest premi, se suposa que el Consell Comarcal, aquell que fa una seu lluny del barri antic, no fos que els hi caigués al cap.

I és clar, ja tenim la polèmica servida. La presidenta del Consell, Carme Mansilla, va considerar que el jurat no havia afinat prou quan va decidir atorgar aquest premi a aquesta entitat. Pobre jurat, quin paperot. Al cap d'un dia el premi era retirat i concedit a algú altre. M'abstindré a parlar del jurat, perquè no en tinc gaire ganes. Però ostres, la Mansilla, com se la coneix a Valls, s'hi ha lluït. Això sí, sense ni un bri de vergonya, eh! En la línia de les polítiques de qui he parlat en els dos escrits anteriors. Als rivals polítics, ni aigua.

Avui "l'assemblea de Joves" muntarà una paròdia a l'entrada del Centre Cultural. Era d'esperar, no! La presidenta del Consell Comarcal ha fet un flac favor al prestigi que es mereixen els premis anuals que avui es donen a Valls. És una política irresponsable, però a la page, que avui dia significa, sense vergonya. Però tranquils, no passa res, ni passarà res. 

Jo no tinc idea, ni ganes d'esbrinar-ho, si el premi s'adequava, o no, a les bases del mateix. Però tot plegat és ben lleig. I no he sentit cap veu discrepant dins el Consell Comarcal, cosa que em fa pensar que els senyors i senyores consellers són solidaris amb la decisió que ha "mansillat" la nit de premis vallenca. Com a mínim, tot plegat ha servit perquè sapiguéssim que el Consell Comarcal serveix per a donar premis, això si, premis beneïts per la Mansilla.