Avui hem celebrat la 12 reunió de negociació de conveni de Lear. Sensacions? Ostres, bones d'inici, però costa tan de tenir unes sensacions ben rodones. El fet és que penso que avui haguéssim pogut reblar el clau d'una vegada, però no, sempre hi ha un però. La qüestió és que hem hagut d'acabar la reunió amb un sabor agredolç. Què hi farem.
Una cosa bona, ens hem emplaçat per aquest dijous. Penso que és un bon senyal, però no sabria dir, ara, en aquests moments, si el dijous, o sigui passat demà, podrem quedar satisfets de la reunió. Avui és com si ens haguéssim pres una pausa, una mitja part. Tant de bo aprofitem la segona.
I per avui no vull dir res més. Com que no sé gaire si decantar-me cap a l'optimisme o cap al pessimisme, no vull malbaratar aquest descans que ens hem donat.
Permeteu-me, però, que desitgi molta sort a les dues parts, una miqueta més a la meva, amb permís.
