Quan he escrit l'anterior post encara no havia llegit un article de la Núria Segú, primera tinent d'alcalde, aparegut aquesta setmana en què torna a carregar contra l'actual protocol de festes en el mateix sentit que ho fa la Dolors Batalla i com que penso que "tanto monta, monta tanto" li dedicaré també unes breus ratlles a ella.

Diu en el seu article que s'han trobat, a la regidoria de Cultura, un problema heredat de l'anterior regidor de cultura, en Jordi de Bofarull. Penso que el seu diagnòstic és del tot equivocat. El que han heredat és una solució, perquè el protocol de festes és una solució, no pas un problema. El problema l'originen altres agents i l'actual equip de govern el magnifica per tal de poder carregar contra en Jordi de Bofarull i de retruc contra ERC, és clar.

Fa gràcia que la Núria Segú parli de problemes heredats, ella que a casa seva, vull dir al PSC vallenc, n'ha creat un de ben gros que ha fragmentat el seu partit a nivell local. Faria bé de dedicar esforços a intentar que la raó prevalgui i que la Colla Vella accepti el protocol, tota vegada que aquest li cedeix la darrera posició, que es veu que és la més preuada, en els dos seguicis més importants.

La Núria Segú, però, segueix els passos de la seva amiga Dolors Batalla. És una llàstima que quan dues dones han arribat a ocupar les màximes responsabilitats municipals, les malbaratin amb polítiques de baixa estopa, més pròpies de polítics mancats d'iniciativa i autoritat, que no pas de govenants serioses i responsables.

Ja sabem, però, com van resoldre les dues polítiques els seus problemes interns per tal que els seus respectius partits refrendessin el seu pacte de govern. Sense transparència, ni democràcia. Un líder o una líder és una persona que té unes virtuts que li han estat reconegudes per la resta de la societat i que és capaç d'encarar els problemes assumint-los com a seus i donar-los solucions acceptables per la majoria, sense autoritarisme, però amb autoritat, i això darrer, és el que, des del meu punt de vista, els manca a les dues polítiques vallenques.

Un any després de les eleccions municipals, Valls segueix sense tenir un lideratge clar, ni un model compartit pel futur de la nostra ciutat. Esperem que els propers tres anys, els que resten de mandat, siguin més profitosos. Jo, però, no sé veure aquesta esperança en cap de les actuacions que les dues polítiques sòciovergents han protagonitzat fins ara. Potser em falten unes bones ulleres.