Avui, dilluns, he assistit a la primera reunió de classe típica de final de curs. Aquesta setmana en tinc dues, una per cada una de les meves filles. Avui, però, he après moltes coses. Mai no hagués pensat que en podria aprendre tantes en una reunió d'aquest tipus. El tutor de classe ha fet un repàs al què ha estat el curs que d'aquí unes setmanes s'acaba. La canalla s'ho ha passat bé amb ell, un home amb idees clares com a ensenyant i com a persona. Estic segur que en guardaran un bon record, jo també.

Però quan dic que avui he après un munt de coses no em referia al que ell ens ha explicat, sinó al que ens ha explicat un representant del Consell Escolar de l'Enxaneta.

 

El primer que he après és que si mai vull formar part del Consell Escolar no he de llegir ni diaris ni premsa escrita. Vagi per endavant la meva confessió que no tinc cap mena d'intenció de formar part de cap Consell de res, ni la tindré. Però m'ha agradat saber que un dels membres del Consell en nom dels pares de l'escola es vanta de no llegir la premsa escrita. Fins i tot he sentit una mica de vergonya de ser un lector habitual de premsa i, fins i tot, col·laborador esporàdic. He pensat: - Climent, perquè llegeixes aquestes coses?- He pensat que no llegir diaris era una bona manera de no deixar-se intoxicar per aquests periodistes.

 

Tot venia a tomb d'unes declaracions del director territorial d'Educació sobre la viabilitat de les obres del Convent del Carme com a seu de l'escola Enxaneta. El nostre representant ha dit que no en sabia res d'aquestes declaracions i que les havia llegit deu dies després, quan la notícia ja era vella. Algú li havia comentat que l'esmentat director havia fet unes declaracions que podien confondre als pares de l'escola.

 

Tot seguit, ens ha explicat que el senyor d'Educació havia dit al Consell que això que deia la premsa no era ben bé així. Que tot es mantenia igual. Llavors el nostre representant al Consell ha fet broma dient que, és clar, algun periodista devia passar per allí quan parlava el senyor d'Educació i no havia entès bé les seves paraules. I jo vaig tornar a pensar: - Ostres Climent, i jo que sempre havia pensat que quan una notícia la llegies en tres mitjans diferents i publicada per tres periodistes diferents la podia donar per suficientment contrastada. Com en pots ser tant de ruc -.

 

I és clar, jo he començat a sentir remordiments perquè sempre havia cregut que un càrrec de representació té una certa obligació d'estar ben informat per tal de poder defensar bé els interessos dels seus representats. Però avui he vist la llum i confesso el meu pecat: llegeixo massa.

 

He après, també, que cal confiar molt en els polítics, tot i que les evidències indiquin el contrari. El calendari de les obres del Convent del Carme segueixen inalterables. O sigui, el 2007 escola nova. Ostres, ja m'he equivocat. Aquest era el primer termini. Volia dir el 2010. Sí, aquest sí que és el termini actual. I el representant del Consell diu que sí, que el Consell i l'APA s'ho creuen.

 

I és clar, davant tanta evidència perquè convocar als pares a una assemblea extraordinària, si tot va segons els plans previstos. Els diners hi són, els terrenys municipals també, el ritme de treball és al·lucinant, el trànsit de camions que entren i surten del convent del Carme portant material i ciment col·lapsen el Portal Nou i la carretera de Tarragona. Com podia jo estar tan equivocat i no ser capaç de veure que tot va segons els plans previstos i els terminis acordats!

 

Primera conclusió: -- Climent, has de deixar de llegir diaris i setmanaris i tancar els ulls a la realitat. I confiar no en la providència, sinó amb els nostres representants al Consell i fer com ells --.

 

Perquè preocupar-se si ells ja s'ocupen de que jo no m'hagi de preocupar.

 

I finalment, he après una altra gran lliçó. Aquesta gran clarividència que avui el representant del Consell m'ha fet baixar del cel, la majoria de pares ja la van rebre de fa molt de temps i jo encara vivia en l'ofuscació i l'error. Fins i tot aquells que amb la boca petita donaven força als meus raonaments, havien vist ja la llum abans que jo, i només per compassió no gosaven fer-me veure el meu error. Beneït sigui el Consell i la mare que el va parir. Al·leluia!