A vegades em pregunto jo mateix si no em faré pesat en clavar la banya en algunes qüestions que a mi em neguitegen. Estic pensant en aquests moments en l'afer relatiu a l'escola de les meves filles. Però, tot seguit, penso que no obligo ningú ni a llegir-me, ni a escoltar-me i això em tranquil·litza. Després, també, penso que l'educació de les meves filles i les condicions en què aquesta educació es dóna és un tema prou important per mi, com a pare, que el risc de fer-me pesat o no queda en segon terme.

Dit això, vull explicar una mica com veig jo les obligacions informatives que les persones que ostenten alguna responsabilitat representativa tenen. Ho faig com a persona representada, alhora que com a persona que exerceix funcions representatives, en el meu cas sindicals.

Una de les tasques que des de fa molt de temps em vaig imposar és que tinc un deure d'informar els meus companys i companyes de feina que a través d'unes eleccions sindicals  democràtiques m'han confiat una tasca de representació. Representació no significa suplantació o substitució. Per tant, aquest és un deure que tinc i un dret que els meus companys tenen. La meva feina en el camp informatiu consisteix a separar el gra de la palla i saber com i quan he d'exercir aquesta funció informativa. Sempre m'ha preocupat i em preocuparà aquesta qüestió perquè la considero important. La funció sindical dins una empresa multinacional com en la que jo treballo és de molta proximitat i això és una gran sort. Jo convisc cada dia amb les persones a qui represento.

En el tema de l'escola de les meves filles penso que tot això no es té prou en compte, o gens. Hi ha una associació de pares i mares que formem la pràctica totalitat de les famílies que portem la canalla a l'escola. Aquesta associació la dirigeix una Junta que durant el curs fa només una assemblea per als afiliats a la mateixa. Imagino que amb això deuen complir el què els estatuts deuen manar. És, però, suficient això? És obvi que des del meu punt de vista no. Penso que el normal, de la mateixa manera que ho fan els mestres, hi hauria d'haver una assemblea a l'inici del curs i una altra a les acaballes del curs. Això en una situació de plena normalitat. Quan hi ha situacions excepcionals, com crec que hi ha a la nostra escola actualment, el dret a la informació dels pares i el deure d'informar de la Junta hauria de requerir més reunions d'aquest tipus, més enllà de les establertes en uns estatuts. En no fer-se així, les persones que tenen funcions representatives acaben suplantant la voluntat i els interessos de les persones representades.

Sovint, s'esgrimeix que si no es fan més reunions o assemblees és perquè la gent no respon massa a les convocatòries. Això no hauria de ser mai un argument per a inhibir-se del deure d'informar i menys del dret a ser informats. I això és el que reclamo, ser informat amb veracitat, tenir l'oportunitat de plantejar dubtes o fer les propostes que com a associat tinc dret a fer davant la realitat canviant de cada moment. I aquest dret és, des del meu punt de vist, el que se'ns està negant als pares i mares de la nostra escola. I deixeu-m'ho dir clar, s'està negant amb una actitud prepotent i sense cap tipus de pudor.

Lluís XIV deia que "l'estat sóc jo", i sembla que la junta de l'APA de l'escola Enxaneta està dient-nos que l'APA són ells i que la resta de pares i mares només servim, i hem de servir, per pagar i callar. Doncs no. No hi estic d'acord amb aquest plantejament i amb aquesta actitud. L'APA som tots i tenim dret a tenir un fòrum on exposar les nostres opinions i els nostres punts de vista. Mentre ens neguin el fòrum natural que hauria de ser una assemblea, jo no renunciaré a usar els fòrums que tingui a l'abast per a denunciar l'incompliment del seu deure d'informar-nos i el meu dret a ser informat i a opinar en base a la informació rebuda.

En una llarga conversa amb un mestre, fa setmanes, sota la pluja, em deia que arguments, arguments i arguments. Penso, amb tota sinceritat que d'arguments n'he donat per donar i per vendre. A mi, encara no se me n'ha donat cap ni un de sòlid que sustenti que no és possible, ni convenient, de convocar una assemblea de pares i mares per parlar de la situació general de la nostra escola i del seu futur immediat.