Ahir vam anar al Gran Teatre del Liceu a veure Les noces de Fígaro, de Mozart. La producció que vam veure era del propi Liceu i de l'òpera de Cardiff (Gales). La direcció musical anava a càrrec del mestre Ros Marbà i la direcció d'escena d'en Lluís Pasqual. És un espectacle digne que va merèixer l'aprovació dels assistents a la representació.

Ja fa uns quants anys que ens vam abonar al Liceu. Sempre m'ha agradat l'òpera, peró mentre el teatre de la Rambla barcelonina va estar encotillat sota mans privades i elitistes mai no hi vaig voler posar els peus. Després de ressorgir de les cendres i convertit en un teatre públic o semipúblic vaig pensar que ja era una altra cosa. Va ser llavors que vam adquirir un abonament dels anomenats populars. Penso que la crema moderna del Liceu li va fer un gran bé al teatre i al món de l'òpera. En certa mesura, la va popularitzar. Comparativament, els actuals números que presenta el Liceu són més de tothom.

El món de l'òpera, des de llavors, ha evolucionat positivament a Catalunya. Cal no oblidar que una altra gran entitat a casa nostra ha contribuït a fer més popular un gènere que alguns volien per a ells sols. Em refereixo als Amics de l'Òpera de Sabadell. Penso que fan una gran tasca en aquest sentit i han portat el gènere arreu de Catalunya amb molta dignitat i qualitat.

És una mica com l'obra de Beaumarchais que Da Ponte va convertir en Les noces de Fígaro que Mozart va musicar i donar vida. La fi d'un món que ve superat per la revolta dels més febles. Mozart i Da Ponte van saber, fins i tot, aconseguir que l'emperador austríac desoís els consells d'aquells que veien en aquesta òpera una amenaça per al manteniment del seu status quo.

La humanitat ha evolucionat sempre a partir del sofriment de molta gent que d'una manera o altra s'ha revoltat contra la injustícia i la desigualtat. Qui sap, potser en aquests moments de crisi podríem aprofitar la lliçó de la història per a dirigir-nos cap a un món millor, més just socialment i econòmica, però em sembla que en els moments actuals els que sofreixen de debò les injustícies d'aquest món estan massa lluny nostre, encara que d'altres, encara que els tenim ben a prop, semblen invisibles als nostres ulls.