Avui, dimarts, la canalla de 3er de primària de l'escola Enxaneta han fet un petit debat, un debat, però, que els toca de ben a prop. Han debatut sobre el futur de la seva escola. Concretament, debatien sobre quina era la seva preferència respecte a la construcció o rehabilitació de la seva escola. Avui, quan la meva filla petita, la Xènia, ha arribat a casa m'ha explicat que havien fet aquest debat i que havien de posar els seus arguments per escrit com a exercici per al pròxim dia.

M'ha preguntat: "Saps papa quina ha estat l'opinió majoritària de la classe"? No xata, li he dit jo. I ella m'ha dit: "Doncs que volem una escola nova". Sembla que han pensat en diverses opcions, des de quedar-se en la seu provisional que estan ocupant ara, tornar al convent del Carme rehabilitat o anar a una escola de nova construcció. La majoria han opinat que el que més els hi convenia era que es construís una escola nova.

Jo només he escoltat, no vull pas influir en la seva opinió, però he pensat que la nostra canalla sovint és més sàvia que no pas nosaltres mateixos, els adults. M'ha semblat que estaven ja cansats d'estar en una escola rònega, primer al convent del Carme i ara a l'antic Narcís Oller. La veritat és que m'ha fet una mica de pena, ho he de confessar, perquè ningú no se'ls escoltarà. Ni els pares, ni els mestres, ni els nostres governants.

Em sap greu per totes elles i tots ells que hauran passat tota la seva etapa escolar en unes instal·lacions gens dignes i que no compleixen amb els paràmetres mínims que una instal·lació escolar hauria de tenir. Una llàstima. M'ha posat trist, ho he de reconèixer.