Visita al Parlament de Catalunya
Aquest diumenge dia 12 d'octubre, la colla d'amics, no tots, però gairébé, hem fet una excursió al Cap i Casal per visitar la seu del Parlament de Catalunya, seu de la sobirania popular del poble de Catalunya, encara que la Constitució que, de moment, ens regeix no reconeix l'esmentada sobirania. El palau de la Ciutadella és un edifici que paga la pena de ser visitat, tant des del punt de vista arquitectònic i artístic, com pel fet que és on el poble català és representat políticament.
D'entrada és xocant que el nostre Parlament s'ubiqui en un edifici que va ser enlairat per vigilar el poble català vençut després de la guerra de successió entre els Borbons i els Àustries. L'edifici formava part de l'immens complex militar bastit per Felip V sobre les ruïnes de gran part del barri de la Ribera enderrocat per les tropes castellano-franceses victorioses el 1714. El complex de la Ciutadella era una humiliació pels catalans del segle XVIII que havien gosat defensar les seves llibertats seculars. El Parlament de Catalunya ocupa l'edifici dedicat a emmagatzemar l'arsenal de l'exèrcit ocupant.
Trobo que la data escollida per fer la visita no podia ser millor. Davant una festa humiliant per milions d'habitants d'Amèrica llatina, penso que la visita ens va servir per desintoxicar-nos una mica de la parafernàlia hispànica. Vaig pensar que era una sort ser de visita al parlament i no en aquella altra festa que algú ha descrit com a "coñazo".
Penso que obrir la principal institució política del nostre país a la ciutadania ha estat i és tot un encert. Cal felicitar a qui hagi tingut la iniciativa d'obrir-lo a tothom els caps de setmana. M'atreveixo a proposar als nostres parlamentaris que fessin possible, ells o el govern, que els vallencs poguéssim anar-hi en tren des de Valls. Els trenta-quatre components de l'expedició, pares i fills, vam haver d'anar amb cotxe fins a Sant Vicenç de Calders per poder agafar un tren que ens dugués fins a Barcelona i tenir la garantia que tindríem un altre tren per tornar a una hora raonable. Dit això, no em voldria apartar del motiu d'aquest apunt. Encara que no em puc resisitir de demanar als nostres representants polítics nacionals que facin el possible per tal que la gent de l'Alt Camp tinguem un transport públic ferroviari digne del segle XXI, ja que els nostres representants municipals i comarcals ens han abandonat del tot en aquesta qüestió.
Com deia, la visita val la pena. Diria que el palau és més maco per dins que per fora. La decoració, la fusteria, el ferro forjat, el marbre, és imponent. Com a país petit que som, el nostre parlament mantés les dimensions ajustades. Diria que és, més aviat, cucó.
Hi ha una cosa,però, que demanaria als responsables de la iniciativa. M'agradaria que les visites guiades fossin més acurades. En diversos aspectes. Per una banda, penso que caldria pensar una mica més el guió que els guies utilitzen. Dóna la impressió que no s'ha dedicat massa temps a aquesta qüestió. Caldria una explicació molt més acurada de la història i la funció del Parlament de Catalunya. Tant pel què fa a l'edifici, com a la institució. Imagino que el personal que es dedica a fer aquestes visites guiades hi posa tot l'esforç en fer-ho el millor possible. Però no és suficient.
Per altra banda, demanaria que es tingués més cura en l'ús de la nostra llengua. El guia emprava paraules com "enfermetat", "enterat", "esmenat" (per esmentat), etc. Penso que és important que la nostra màxima institució política empri correctament la llengua del seu poble. Estic segur que el personal del Parlament hi posa tots els seus esforços. Però no és suficient. Caldria una formació específica per a les persones que es dediquen a aquesta tasca durant els caps de setmana. Estic segur que ells ho agrairien i nosaltres també.
I res més, malgrat aquestes deficiències animo a tothom a que faci aquesta petita excursió a Barcelona. I aprofito per a animar als amics i amigues que la cosa no s'acabi aquí. El nostre país està ple de coses, llocs, museus, dignes de ser visitats i ser coneguts. Estic segur que això només és el començament. I mentre la crisi apreti, ho podem fer mirant d'estalviar costos de la millor manera que puguem, que també està bé.
