Perquè no m'enlairaré mai amb Air Berlin
Acabo de sentir per la ràdio el mensypreu del portaveu de la companyia Air Berlin cap a la llengua catalana. Trobo cínica l'argumentació que el representant espanyol de la companyia fa servir per a mantenir el refús de la companyia a l'ús del català en les seves comunicacions amb els seus clients. Jo no sóc massa partidari dels boicots organitzats. Hi tinc les meves reserves. Però trobo que la cara dura que la companyia està fent servir en aquesta qüestió és del tot inadmissble. Ja no tan sols per als catalanoparlants, sinó també per a qualsevol persona sensible amb les cultures de qualsevol part del planeta.
Per aquesta insensibilitat i per aquesta manca de respecte per a les persones que tenim el català com a llengua habitual per a relacionar-nos amb el món em comprometo avui, ara i aquí, a no utilitzar mai un avió d'aquesta companyia per a desplaçar-me a qualsevol part del món. He sentit moltes vegades argumentacions per a negar la normalització de la nostra llengua. Aena va dir una vegada que eliminaria el català en favor de la descontaminació acústica dels aeroports. Objectiu lloable, si voleu, però sempre va en detriment del català, no pas d'altres llengües que sembla que no contaminen tant. Però la xuleria i l'anorreament de la companyia alemanya envers el català no l'havia sentit encara mai tan clara.
Vaig volar a Frankfurt durant un temps i vaig tenir ocasió de comparar el tracte vers la llengua catalana que tenien dues companyies. Una era Lufthansa i l'altra Iberia. La companyia alemanya ens parlava en català en les informacions dins l'aeronau. Iberia no. Lufthansa ens oferia diaris en llengua catalana, Iberia no. Per tant, no tenim un problema amb els alemanys. Ans al contrari. Històricament, aquests han mostrat respecte per la nostra cultura. Només cal veure la fira de Frankfurt, o les universitats alemanyes que ofereixen estudis de filologia catalana. El problema el tenim amb una companyia determinada, Air Berlin, que maltracta i menysprea impunement la nostra llengua. El trist de tot plegat és que sembla que les nostres lleis no serveixen de gaire cosa per garantir els nostres drets. Alcalá Galiano deia al segle XIX: " A los amigos favores, a los demás basta con la ley". A nosaltres no ens serveix ni això.
Lamento que el govern del Principat de Catalunya es miri aquest conflicte com una cosa que només afecta els ciutadans balears. Lamento que cap institució catalana tingui els collons de fer quadrar una companyia que fa ús reiterat de la xenofòbia anticatalana. Com sempre, sembla que hem de ser els ciutadans els que hem d'emprendre la iniciativa. Prefereixo l'anarquia a un govern que no té pebrots de fer complir les lleis que emanen del parlament de la seva pròpia nació. Les declaracions del representant espanyol d'Air Berlin són una exhaltació de la xenofòbia i un insult a una nació que massa vegades no es fa respectar.
Com he dit més d'una vegada, el respecte no és mai gratuït, hom se l'ha de guanyar dia rere dia. I nosaltres no ho fem.