El passat dia 1 de setembre vaig fer un apunt explicant el que vaig fer arran d'una notícia apareguda a l'Avui.cat i del tipus de comentaris que es feien a aquella notícia i que els responsables de la web mantenien a la xarxa. Un tal Sergi em fa un comentari que inicialment no volia contestar. Però, finalment, he decidit que sí que valia la pena de contestar. No pas a ell, sinó al que diu i al que les seves paraules deixen entreveure del què pensa.

En primer lloc, el tal Sergi em diu que és de sang calenta. Bé, és bo de saber. Jo ja deia en aquell apunt que jo no. I també deia que no sabia si això era un defecte o una virtut. Ell és de sang calenta i jo no i ja està. Cadascú és com és, però si el ser de sang calenta significa que hom és incapaç de contenir-se davant un fet, una notícia, un esdeveniment, i la seva sang calenta l'empeny a practicar l'insult, la manca de respecte o fins i tot la pràctica de la violència, la seva sang calenta el convertirà en un delinqüent.

Després em diu que el meu comentari és injust. No sóc capaç de veure la relació del concepte de just o injust en el meu apunt. Segurament deu ser per la meva incapacitat intel·lectual  d'entendre  la seva noció d'aquests termes.

Tot seguit diu que quan algú defensa una Catalunya catalana sempre surt algú com jo que no té altra feina que criticar. La veritat, no l'entenc. Primer, perquè jo no entenc una Catalunya que sigui altra cosa que catalana. Es veu que ell sí. Imagino que deu voler parlar de la seva preocupació per la llengua i la cultura catalanes. Si és així, compartim la preocupació, però no sé si ben bé vol dir això.

Em sembla que no es va esforçar a llegir massa bé el meu escrit. La meva principal crítica va ser, i és, per al diari Avui. Per la seva manera de gestionar la seva edició digital. Perquè permet la publicació de comentaris xenòfobs, racistes i que denigren les persones i els col·lectius. I em mantinc en el que vaig escriure i en el que vaig fer. La retirada de tots els comentaris que va fer posteriorment el diari Avui, em confirma en la meva actitud. Dubto que els hagués retirat per una simple queixa d'un senzill ciutadà com jo. Suposo que les seves raons per fer-ho devien coincidir amb les que jo els vaig exposar. Penso que el seu gest els honora.

Diu en Sergi que, a part de, jo, no tenir altra feina que criticar, a sobre poso denúncies per defensar les idees que es veu que ell comparteix. Tot i que, amb tot el respecte, segueixo pensant que no ha entès res de res del què parlava, m'hi aferro. Si al que es refereix és a què m'oposaré amb totes les meves forces als qui pensin com ell, doncs sí, ho faré. Els alemanys que no es van oposar amb totes les seves forces al nazisme es van fer còmplices de les barbaritats i crims del nazisme, que es van convertir en els crims i les barbaritats dels alemanys. Ho diré ben clar. Jo no sóc dels que pensen que totes les idees són respectables. Ho dic així de clar. Jo no em sento superior a ningú. Ni individualment, ni per la meva condició de català.

Respecto la gent que creu en Déu, en Alà, en Shiva, o en el déu que sigui. No respecto els que en nom de Déu, Alà, Shiva, o en el déu que sigui es creuen amb el dret a matar, insultar, marginar o discriminar. Allà on hi dic déu, s'hi pot posar una altra cosa. Uns altres es creuen amb dret a matar, insultar, marginar o discriminar en nom d'una nació, una ideologia o el que sigui. Això és el que fan els que en Sergi critica. El que en Sergi no veu, des del meu punt de vista, és que el que li sap greu és que ell es cregui que és la víctima, quan el que li agradaria és ser el botxí.

En Sergi diu que hi ha gent a qui no agrada l'Islam i la immigració a Catalunya. I diu que a mi sí que m'agrada. No penso que sigui una qüestió d'agradar o no agradar. És una realitat de l'alçada d'un campanar. Hi ha musulmans per tot el món i hi ha immigració per tot el nostre planeta. Segurament a ell li agradaria aixecar un mur com el que els israelians estan construint per Cisjordània i Gaza. Segurament.

I el tal Sergi es desfoga amb la traca final. Diu que no sigui mentider i que no faci veure que sóc independentista, que el que a mi m'agrada realment és tocar els nassos. Als meus 49 anys em sembla que no he de demostrar cap mena de pedigrí a ningú. Però ell ja ha quedat ben servit. Si per ell, ser independentista és pensar com ell, és ben segur que no ho dec ser. Si ser independentista és voler la llibertat del teu país, la sobirania del teu poble, la plenitud de la nostra llengua i cultura, llavors sí que ho sóc. Passa que en Sergi es pensa que no hi ha independentistes cristians, musulmans o budistes. Passa que en Sergi pensa que els independentistes tenen tots cognoms catalans de segles i de pura sang. Passa que en Sergi pensa que un independentista ha de voler ocupar el lloc de l'ocupant. I noi, si ser independentista és tot això, jo no en voldria ser d'independentista.

El nostre país no està lliure de feixistes. I si algú s'ho pensa, ja ha begut oli. Estic convençut que n'hi ha aquí i allí.