Xavier Sabaté Ibarz

Amb els candidats socialistes Arantzazu Longares i Ramón Farré, hem estat aquest dissabte a l’Arboç on ens hem reunit amb veïns i regidors del municipi que ens han explicat la situació que es viu d’ençà que el Govern de CiU va tancar el servei d’assistència nocturna del Centre d’Assistència Primària del poble.

Realitats com aquesta que suposen una pèrdua de la qualitat de serveis tan essencial com la salut són conseqüència directa de les polítiques de retallades permanents que ha dut a terme el Govern “dels millors” d’Artur Mas. Per cert, en aquest cas CiU no ha tingut cap problema en no escoltar “la voluntat d’un poble” com el de l’Arboç que des del primer dia s’ha mobilitzat en contra del tancament del servei nocturn del seu C.A.P. que també dóna assistència a un bon nombre de municipis de l’interior del Baix Penedès.

Allò que ha fet el Govern de CiU en l’àmbit de la salut és un autèntic escàndol. Les retallades tan sols han aconseguit anar desmantellant la sanitat pública catalana, minvant la qualitat del servei. Sota el paraigües de les “mesures anticrisi” i de l’austeritat s’ha afeblit la qualitat assistencial en un servei públic tan bàsic com aquest.

Les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques a la regió sanitària del Camp de Tarragona han passat de 8.703 persones al 2010 (darreres dades oficials del Govern d’esquerres) a més de 20.000 persones en aquest moment, és a dir, més del doble!

En aquest sentit, ens comprometem a impulsar un pla de xoc de reducció de les llistes d’espera a Tarragona així com un pla especial d’atenció a les persones en situació o en risc de pobresa, que al Camp de Tarragona ja arriben al 33,5% per culpa de la mala gestió del Govern de CiU.

Els socialistes tornarem a implantar garanties d’accessibilitat al servei de salut públic. Així, fixarem un màxim de 48 hores d’espera en visites programades, un procediment preferent de 15 dies i un màxim de 3 mesos per a l’accés a l’especialista i la realització de proves diagnostiques i un temps màxim garantit de no més de sis mesos per a intervencions quirúrgiques.

Així mateix, el programa socialista es compromet a fixar un temps màxim d’espera de 10 minuts per al transport sanitari urgent i d’una hora per al transport sanitari programat. El diagnòstic ràpid en cas d’indicis de càncer serà inferior a 30 dies.

Allò que ha passat a l’Arboç i a tants municipis del país és un bon paradigma d’allò que realment està en joc en aquestes eleccions: o bé ens mobilitzem a les urnes en defensa dels nostres drets o bé els ciutadans progressistes ens quedem a casa i facilitem així un govern de dretes que continuarà impulsant les retallades en serveis i assistències socials més essencials que CiU ha estat aplicant a Catalunya.

Portem una setmana de campanya electoral i tot està igual pel que fa als nostres adversaris. La veritat és que estic bastant sorprès, no entenc com a cap debat cap dels nostres adversaris no concreten res.

El representant de CiU senyor Batet es repetir la cançó de l’enfadós “l’Estat propi” i “fem pinya” sense presentar ni una sola proposta de CiU per a resoldre els problemes que té plantejats Tarragona. Mentre, CiU i PP continuen engrescats amb la guerra de les banderes i d’aquí no en sortim. Els socialistes sí volem concretar i baixar al món real, per donar resposta als problemes reals dels ciutadans.
Tampoc no ens explica per què aquesta diferència tan considerable entre els pressupostos que destinàvem al Camp de Tarragona els socialistes quan governàvem i les minses molles que hi destina CiU i el PP. Han dividit per quatre i ens han situat a la cua de Catalunya.

Bandera amb tisores

Després del dia 25 la bandera que unirà CiU i PP serà la bandera que porta unes tisores com a símbol. Només el vot al PSC pot aturar noves retallades de drets, serveis i prestacions socials bàsiques.

En aquest sentit, retirarem l’euro per recepta perquè és una mesura injusta, que castiga les persones malaltes i els col·lectius que són més vulnerables. Nosaltres corregirem aquestes mesures injustes que han aplicat CiU i PP gràcies a una reforma de la fiscalitat que faci que paguin més aquells qui més tenen.

CIU no té programa per les comarques tarragonines, ni una sola proposta concreta. Això és escandalós i un autèntic frau als ciutadans

El cap de llista de CiU “ha de deixar de banda les metàfores literàries i apel•lacions a “fer pinya” i que ens expliqui quines són les seves propostes concretes per reduir l’alarmant taxa d’atur o l’índex de pobresa que hi ha a les nostres comarques, de les llistes d’espera creixents per ser operats als nostres hospitals i de la situació real que viuen les escoles i instituts de la demarcació. D’això no en parla CiU.

La veritat és que el senyor Batet ni tan sols ens explica què pensa fer per impulsar la carretera Valls-El Vendrell o bé el museu nacional casteller de Valls que en dos anys no ha avançat ni un centímetre. Res de tot això, tan sols apel•lacions constants al sentiment patriòtic i res més. En fi…

He fet aquestes declaracions a la Selva del Camp aquest primer diumenge de campanya on he visitat la festa de l’oli nou. En aquest municipi he presentat les propostes del PSC en matèria d’energia dient que el PSC aposta per potenciar les energies renovables per arribar als 1.500 MW eòlics a la demarcació i treballar per impulsar l’energia solar, la biomassa i l’energia fotovoltaica.

En el camp de la biomassa el PSC volem tirar endavant un pla d’usos racional dels boscos per tal que fla usta es quedi a Catalunya i no marxi a Itàlia com ara i substitueixi els combustibles finits i foranis i col.labori en la prevenció d’incendis.

En relació a l’energia nuclear, he reiterat que el PSC no vol que es perllongui la vida útil de les centrals nuclears. En aquest sentit, “cal recordar que CiU no ha fet res per endegar un pla de reactivació econòmica per les comarques que acullen centrals nuclears. La veritat és que qualsevol es pot quedar astorat perquè el terme nuclear no apareix ni un sol cop a les 140 pàgines del programa electoral de CiU. Nosaltres apostem per substituir progressivament l’energia nuclear per energies renovables i potenciant la investigació a través principalment, l’IREC ( Institut de Recerca i d’Energia de Catalunya ) amb investigacions tan importants com el projecte ZEFIR d’energia eòlica marina.

Ha passat el primer dia de campanya que ha començat a la mitjanit amb la tradicional enganxada de cartells. Prèviament, els companys i companyes com ja és tradicional ens trobem a un bar de la Part Alta tarragonina i els candidats, abans de baixar a la Rambla Nova diem unes paraules.

Mario Burzuri va fer una bona intervenció situant el context i explicant les raons per les quals cal votar PSC en aquestes eleccions.

En la meva intervenció vaig dir més o menys això:

“ Comença una campanya apassionant perquè tenim la passió dels lluitadors per les causes nobles, les ganes, el compromís amb la nostra gent

Perquè mai com ara ens sentim tan necessaris. Som nosaltres els qui estem disposats a plantar cara a la dreta i per això la dreta no ens vol veure ni en pintura

Som els qui volem combatre la misèria, l’atur, les retallades, les davallades de la qualitat de la sanitat i de l’ensenyament, dels serveis socials, el canvi climàtic i totes les seves penoses conseqüències

Farem la campanya pels 100 mil aturats, pels joves que pateixen avui més que mai la falta d’igualtat d’oportunitats i per les dones que també amb aquesta crisi tornen a ser més discriminades; per la gent gran i pels petits.

No són ni CIU ni el PP els nostres enemics. Ells ,pobrets, són uns escolanets d’altres que prop o lluny els manen i fan i desfan, empobreixen la gent, no volen contribuir quan hi ha crisi. Són escolanets dels qui no pensen en els treballadors ni en els petits empresaris,

Farem la campanya per Catalunya perquè ningú no farà més que nosaltres per la nostra nació perquè nosaltres treballem pels qui la fan dia a dia, perquè en els moments decisius de la història de Catalunya hem estat els socialistes que hem tirat endavant el país, l’hem fet avançar: el retorn del President Tarradellas, els dos Estatuts,,, Aquest President que tenim ara en dos anys ha fracassat en tots els fronts i ara ens diu que portarà la independència. No us ho creieu. No farà res, viu del conflicte i afegeix un altre conflicte.

Nosaltres no volem restar sinó sumar, plantejant solucions i amb fermesa. Per això volem una solució federal en la nostra relació amb Espanya i amb Europa.

Ens esperen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya per construir un futur millor, fem la campanya per la seva dignitat. Perquè la dreta quan veu algú fotut pensa que és un dropo o un inútil i nosaltres pensem que li ha passat alguna cosa o no ha tingut oportunitats a la vida.

Amics i amigues, hem estat sempre decisius en els moments greus de la història, ho tornarem a ser ara. Sí al federalisme, no a la independència

Visca Catalunya, visca Tarragona, visca el socialisme”

Desprès , la tradicional enganxada de cartells i atenció als mitjans.

Ja al matí entrevista a la TV Tac 12 . Volien un indret que em fos simpàtic i vaig escollir l’Estudi de Música on vaig a classe de piano cada divendres al matí. Avui tocava el Preludi 15 de Chopin també anomenat ” Raindrop” ( gota d’aigua ) que encara no tinc prou estudiat però va sortint-

Després hem presentat “l’agenda verda del PSC” , una idea que hem tingut a la Federació del PSC del Camp de Tarragona consistent en promoure un acte diari mentre duri la campanya referit a l’economia verda i a l’equilibri del Planeta. La roda de premsa l‘hem fet davant l’edifici de l’antiga Tabacalera on hi ha un magnífic jardí vertical perquè hem volgut posar-lo com a exemple d’una bona pràctica de l’Ajuntament tarragoní. El jardí vertical aïlla, disminueix la necessitat d’energia i recicla aigua. Cada dia farem un acte d’aquests.

Com també promocionem un producte de les nosrtes comarques. Avui tocava el vi de la D.O Tarragona

A la tarda hem tingut un debat a la cadena SER en què penso que el candidat de CiU no ha fet més que repetir de forma reiterada això que un dia diuen “estat propi”, l’altre “ nou estat d’Europa “, fa unes setmanes “objectius nacionals” i mai “independència”. Aquest és el remei per a tots els mals i l’excusa per no assumir cap responsabilitat. Mentre arriba aquesta situació idíl.lica no se sap com viurem ni què farà el govern si tornen a guanyar les eleccions. Això sí, acusacions constants amb el candidat del PP i molt però que molt poca cosa més.

A continuació hem estat als Centro Extremeño i a al Casa de Andalucía a Tarragona. A cada una d’aquestes seus hi ha hagut un interessant i animat col.loqui amb moltes preguntes. A cada contacte amb els ciutadans es nota la confusió que hi ha respecte a aquesta sobtada posició de CiU des del mes de setembre i de rebot respecte a la de la resta de partits. Sí al federalisme, no a la independència. Aquesta és la frase que els clarifica les coses

Me’n vaig a dormir commocionat per la notícia de la mort d’una companya socialista de Barakaldo que s’ha suicidat en veure com pujaven per les escales de casa seva la comitiva que l’anava a desnonar. Cada dia es produeixen a Espanya l’escandalosa xifra de més de 300 desnonaments. Avui mateix a Tarragona se n’anava a fer un altre i finalment s’ha aturat. Companys regidors de l’ajuntament han assistit a l’acte que finalment no s’ha dut a terme

EL DESENVOLUPAMENT DELS NOUS SECTORS EMERGENTS VINCULATS AMB L’ECONOMIA VERDA PERMETRIEN GENERAR 25.000 NOUS LLOCS DE TREBALL A CATALUNYA

“Els socialistes ens comprometem a convocar una agenda catalana del canvi climàtic que fixi el full de ruta per elaborar una llei de canvi climàtic i energia a Catalunya”

“CiU no ha apostat per l’economia verda que és un dels sectors amb un major potencial de generació d’ocupació. Nosaltres estimem que el desenvolupament dels nous sectors emergents com l’energia renovable (vehicles elèctrics, energia eòlica i geotèrmia), la depuració de l’aigua i dels residus i la investigació derivada del sector pot arribar a generar 25.000 nous llocs de treball a Catalunya, dels quals entre 2.300 i 2.500 a la província de Tarragona”, així ho ha afirmat el cap de llista socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, en la presentació de l’agenda verda que el PSC durà a terme en aquesta campanya electoral.

La lluita contra el canvi climàtic és una prioritat per als socialistes. Això ens permetrà, no només evitar la progressiva destrucció del planeta, sinó també aprofitar l’oportunitat econòmica que suposen les energies renovables pel que fa a la creació de nous llocs de treball en l’actual context de greu crisi econòmica.

Per al PSC és fonamental canviar el sistema productiu aprofitant les sinèrgies dels nous paradigmes com l’estalvi i l’eficiència, el reciclatge i l’ús mínim dels recursos escassos.

Avui hem anunciat que el PSC convocarà durant aquesta propera legislatura una convenció catalana del canvi climàtic i l’economia que fixarà el full de ruta que ha de portar a la redacció de la llei del canvi climàtic i de l’energia de Catalunya.

I hem preentat en roda de premsa l’agenda verda del PSC. Així, durant aquests 15 dies de campanya, els candidats i candidates socialistes visitaran empreses, cooperatives i entitats del tercer sector que siguin un exemple viu de la innovació, de l’estalvi energètic i de la lluita contra el canvi climàtic.

No hi ha alternatives a les mesures que hem hagut d’impulsar» (una forma fina i perifràstica de referir-se a les retallades). «El dèficit públic que tenim no ens deixava cap altra opció». Malgrat que són paraules que perfectament podria haver expressat el senyor Mariano Rajoy, en aquest cas es tracta de les declaracions literals d’Artur Mas en el debat sobre política general que va servir per posar punt i final als dos anys més eixorcs de la història de Catalunya. I és que els arguments de CiU i PP sempre coincideixen en el mateix discurs: totes les retallades de serveis, drets i prestacions socials, les polítiques orientades a facilitar l’acomiadament dels treballadors i afegir dificultats a la vida quotidiana dels ciutadans són mesures «difícils, però lamentablement necessàries» obligades per «l’inesperat» dèficit en què s’han trobat les administracions públiques. Potser la millor definició d’aquesta justificació és la inigualable confessió de Rajoy en plena sessió al Congrés dels Diputats: « ¿Me dice usted que a la gente no le gustan los recortes? ¡Toma! Pues a mí tampoco ».

Doncs bé, a mi m’agradaria explicar als tarragonins i a les tarragonines que sí que hi ha alternatives a aquestes polítiques de la dreta ultraliberal; i fer-ho amb arguments. Primera realitat, aquestes retallades, lluny de treure’ns de la crisi, ens acosten més al precipici. Així, malgrat els «sacrificis necessaris que hem hagut de prendre» en aquests dos anys de Govern de CiU, el deute públic de la Generalitat s’ha disparat passant del 17% del PIB català (2010) al 22% el 2012, un dels majors increments registrats a la Unió Europea. I per què? Doncs perquè amb les retallades només s’ha aconseguit accentuar la recessió, davallar l’activitat econòmica, augmentar l’atur i, per tant, reduir els ingressos de l’Administració. Per als socialistes continuar pel camí que ens marquen CiU i PP tan sols agreujarà les condicions de vida diària dels ciutadans i facilitarà que l’atur continuï trencant sostres. Estic segur que tothom comparteix aquesta evidència.

Estem segurs que hi ha alternatives reals a aquestes retallades injustes i, a més, inútils per fer-nos sortir de la crisi. Quina és l’alternativa? Aplicar el sentit comú i fer que contribueixin més aquells que tenen més riquesa i més recursos. Es pot reduir el dèficit augmentant els ingressos de la Generalitat en lloc d’anar fent puntades a les classes populars i mitjanes, als treballadors i als emprenedors, via retallades. Primera mesura que impulsarem els socialistes: recuperar l’impost de successions per a les grans fortunes, cosa que permetrà ingressar 300 milions d’euros. Segona, revertir les baixades d’impostos als ciutadans que ingressen més de 120.000 euros l’any i a les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros. Tercera, recuperar l’impost de patrimoni modificant-lo perquè gravi els ciutadans amb un alt nivell de riquesa, etc.

Gràcies a totes aquestes iniciatives la Generalitat disposarà dels recursos per aconseguir que aquells que tenen reconeguda la renda mínima d’inserció cobrin aquesta prestació i no quedin, com passa ara, sense cap ingrés econòmic abandonats a la seva sort en plena crisi, i no caldrà tampoc retallar prestacions als discapacitats, als dependents o als aturats, per posar alguns exemples.

Ens diran que la solució passa per horitzons lluminosos, els referèndums, «les estructures d’Estat» i «la terra fèrtil més enllà del pedregar». Però, mireu, quan us apel•lin al fervor patriòtic a l’hora de demanar el vot, penseu que el Govern socialista del president Hollande a França ha aprovat un pla d’ajust pressupostari on el 80% de la reducció del dèficit es fa augmentant els impostos del capital mentre que el Govern de Mas i de CiU ha carregat el 98% de la reducció del dèficit en retallar despesa social. Aquesta és la realitat que els «patriotes» tractaran de maquillar en campanya darrere del debat de les banderes. I què passa si Mas diu que, donada la crua realitat, demanarà un esforç als qui més tenen, com fa Hollande?

article publicat al Diari de Tarragona el 6 de novembre de 2012

Una campanya passa tan de pressa per als candidats que en acabar-la penses que et queden moltes coses per fer. Una d’elles sempre ha estat per a mi el relat de les centenars d’experiències acumulades, variadíssimes que vius dia rere dia. Aquest diari de campanya pretén ser un relat d’aquestes vivències perquè els ciutadans que les llegeixin vegin una mica més enllà de les bones cares i dels somriures per les fotos, dels discursos ortodoxos….

Activitat intensa del cap de setmana

Que va començar amb el que els socialistes hem anomenat a tota Catalunya Dissabte roig. Saber que formes part d’un projecte col.lectiu que pren forma i es practica a centenars de viles del país, amb milers de companys i companyes que surten al carrer especialment aquest cap de setmana amb un objectiu concret, és quelcom que no ha deixat d’impressionar-me mai

A més del mercadet del barri tarragoní de Torreforta, he estat a la fira de productes catalans a l’Avda President Companys de Tarragona, a l’Argentera, a l’Ateneu de Tarragona sentint Sarsuela, a la inauguració de la seu de l’Associació DIDHES de la qual m’he fet soci, a la Casa Andalusia i a la fira de Vila-rodona

Confusió com mai

La gent té al cap moltes coses i molt diverses. I sobretot una gran confusió davant aquestes eleccions. Trobo de tot, des de persones que pregunten si han de votar SÍ o NO i a què fins a aquells que creuen que la independència de Catalunya es proclamarà en pocs mesos. Entre els independentistes, el camí iniciat no comporta cap problema ara ni el comportarà en el futur. Tot són avantatges.

CiU: enganys i contradiccions

No escolten bé CiU. Em refereixo a tots els – pràcticament no hi ha cap dona – seus dirigents. Perquè hi ha variacions, matisos i discrepàncies profundes. Només cal escoltar Duran i Lleida aquests dies.

O sentir el propi Artur Mas que parla d’estructures d’estat “ i si arribés el cas o en el límit d’un Estat propi “ però mai no parla d’independència “perquè ja se sap que no hi ha estats ni països independents com al segle XIX o XX “. De qui dependrem , doncs ? En quina mesura ? N’hi haurà prou amb “EE” com diuen en el seu programa ( estructures d’Estat ) ? I amb estructures d’Estat ja farem ? O hem de preveure “ si arriba el cas límit “? En quin cas creu CiU i el seu candidat que arribarem al límit ?
S’ho creu de veritat com diu el seu programa que els catalans augmentarem l’esperança de vida en bona salut en un 5% ? Com s’ho faran si en els dos anys que porten governant ja ha baixat l’esperança de vida en bona salut considerablement ? L’abandonament per part de molta gent de la cura bucodental, la disminució de la qualitat de la medicació, l’augment de malalties mentals i dels suïcidis…

PSC

El dret a decidir ha estat sempre inequívoc per part nostra. Ni s’ha posat mai en qüestió ni crec que mai es faci marxa enrere. Si algú del PSC té aspiracions Catalunya enllà, haurà d’assumir plenament ( i no qüestionar ) els nostres postulats inequívocament federalistes que inclouen el dret a decidir,la qual cosa no prefigura votar a favor d’una quimèrica independència sinó a favor d’una nova relació federal amb Espanya i amb Europa. Perquè, arribats a aquest punt que som, la personalitat del PSC d’esquerres i federalista també pel que fa a la seva relació amb el socialisme espanyol es mostrarà de forma inequívoca.

Tampoc no ha estat encertada la transcripció que s’ha fet de les paraules de José Montilla en el sentit que Franco també convocava referèndums. Franco convocava xarlotades en forma de plebiscits. Un referèndum és quelcom sagrat que permet que els ciutadans s’expressin lliurement com lliure ha de ser la circulació de les idees prèviament cap d’aquests supòsits es donava quan Franco cridava/obligava acudir a les urnes sense cap mena de llibertat de reunió ni d’associació ni d’expressió.
Però la campanya avança i ens concentrem a explicar que hi ha una alternativa a les cada cop més minses polítiques socials públiques de Mas i de Rajoy, que ens dol a l’ànima l’atur creixent que avui dilluns s’ha conegut encara més gran i que cal un canvi no només en la relació amb Espanya sinó, molt principalment, en fer un gran canvi en l’economia, en la fiscalitat, en els serveis públics, en la lluita contra el canvi climàtic

Més manifestos federalistes

És curiós. Molt curiós. Portem d’ençà de l’era efervescent d’Artur Mas tota una falca recurrent en els discursos i debats dels seus altaveus que, per cert, cada cop són més – veig amics que fins i tot recomanen a l’avançada les entrevistes que li faran al candidat de CiU – . Es tracta de la falca – altrament dita muletilla en castellà “ el federalisme no és possible perquè a l’altra banda no n’hi ha “. Es refereixen , naturalment a la resta d’Espanya. – Doncs bé, ara que n’estan sortint i bastants, ara es busquen arguments com “ per què no sortien abans “ o, el que em a més gràcia “ sí, però em fa mala espina perquè n’hi ha que són de dretes “. Ai caram ¡¡ I que no en tenim de dretes si el propi candidat de CiU ho és i dels més conspicus o en llenguatge convergent “ dels millors “ ?

En fi, val la pena de llegir-los. Aquí un i aquí l’altre. Jo no els hauria escrit igual, naturalment – però és bo de saber que , a més del PSC, hi ha molts federalistes aquí i “a l’altra banda “.

” El pitjor és que penso molt en els fills, sap ?. Si fos per mi i el meu marit no em sabria tan greu però és molt trist veure com conviden els nens a festes d’aniversari i t’has d’excloure perquè no tenim diners. Ara al gran li fa molta il·lusió jugar a futbol amb els amics del “cole” però no podem pagar l’activitat extraescolar ni comprar l’equipament esportiu que ens demana.” Aquestes paraules esfereïdores, que fan posar la pell de gallina, les vaig escoltar ahir mateix per part d’una persona que es va dirigir a mi quan sortia del Parlament. Ella i el seu marit estan a l’atur, han exhaurit ja la prestació per desocupació, i estan a l’espera que el Govern “dels millors” els pagui la prestació de la renda mínima d’inserció (426 euros al mes) que tenen reconeguda però, de manera increïble, no estan cobrant (!). Mentre, han d’anar tirant com poden amb les pensions dels avis. Una cura de realitat com aquesta, que ens situa de ple en la tragèdia diària que viuen milers i milers de famílies catalanes, convindria que escoltessin els candidats de CiU i PP que es passen el dia parlant de les banderes.
 
I és que el dia 25 hi ha eleccions al Parlament i aquests dies, els candidats de la dreta intenten excusar la seva espantosa gestió de Govern amb discursos patriòtics abrandats i apel·lant al sentiment de pertinença per tractar d’ocultar la situació dramàtica que viuen molts ciutadans per culpa del fracàs de les seves polítiques que es poden resumir en retallades (de drets socials, de prestacions, d’ajudes, de serveis públics, etc.) i absència d’estímuls a l’economia com per exemple la verda que, a més de generar milers de llocs de treball és clau en la lluita contra el canvi climàtic que tan necessària veiem aquests dies amb l’huracà a USA o el tsunami de Fukushima.
 
Però malgrat l’horitzó llunyà sigui la independència ara ja pel 2020 segons Artur Mas o bé l’Espanya eterna salvada in extremis per “un general de brigada de la Guardia Civil”, el dia 26 de novembre, el 27, el 28, etc. la persona a la qual em referia en l’inici d’aquest article tindrà el mateix problema que té avui, és a dir, sobreviure als efectes devastadors de la crisi econòmica, i com ella milions de persones al nostre país. Per tant, pensant en  el benestar de la immensa majoria dels catalans i catalanes, és de sentit comú preguntar a CiU: i mentrestant, què?. Mentre arriba el 2020, què penseu fer ? Barallar-vos cada dia a veure qui la diu més grossa, creant incerteses en els mercats i, el que és pitjor, augmentant la pobresa i la fractura social ?
 
Com que són incapaços de donar cap resposta concreta a aquesta pregunta, perquè han demostrat quan estan al Govern que tan sols saben retallar i que això ni tan sols serveix per reduir l’atur que, per contra, s’ha disparat amb CiU i PP fins a màxims històrics, els socialistes si volem fer propostes en positiu que donin una resposta real als problemes reals dels tarragonins i tarragonines.
 
Per això proposem i farem des de la Generalitat que paguin més aquells qui més tenen a través d’una nova tributació sobre les grans fortunes, recuperarem l’impost de successions per aquells que heretin patrimonis de gran volum i modificarem l’impost de patrimoni i pujarem els tipus progressius, nous impostos a les activitats que afecten negativament el territori o les nuclears, o les transaccions financeres I per què tot això? Per garantir que cap ciutadà es quedi sense ingressos i sense una educació i una sanitat públiques de qualitat mentre CiU, irresponsablement, es dedica a suprimir impostos que suposen que la Generalitat deixi d’ingressar 300 milions d’euros en plena crisi econòmica i mentre executa retallades un dia sí i l’altre també.
 
Ho fem per una convicció ètica, perquè no volem una societat on mentre les classes populars i mitjanes s’empobreixen a un ritme vertiginós una petita part de la població, entorn de l’1%, veu com el seu nivell d’ingressos no para de créixer (des de que CiU i PP governen a Catalunya i Espanya la venda de productes de luxe, per exemple els iots de gran eslora, s’ha incrementat un 25%) gràcies a les exempcions fiscals aprovades pels Governs “patriotes” de la dreta. 
 
Així, mentre la mare a la qual em referia abans continua angoixada per intentar donar benestar als seus fills, el senyor Mas es prepara per anar a Brussel·les per “internacionalitzar el conflicte” i el senyor Rajoy (que hauria de dedicar tots els seus esforços com a president del Govern a reactivar l’economia, es disposa a “volcarse en las elecciones catalanas para que el PP obtenga el mejor resultado”.
 
I mentre els qui se les donen de patriotes parlen de les banderes, la taxa d’atur ja ha superat el 25%, i la de pobresa i d’exclusió social superen els registres més alts de la història. I els patriotes de veritat són marginats, oblidats, menystinguts i, si gosen aixecar la veu, condemnats.
 

Men­tre la po­bre­sa aug­men­ta, CIU par­la d’in­ter­na­cio­na­lit­zar el con­flic­te. Quan aca­ba­rà ai­xò, sen­yor Sa­ba­té?», aques­ta pre­gun­ta me la va for­mu­lar l’al­tre dia un ciu­ta­dà que em va re­co­nèi­xer pel ca­rrer. És clar, si al­gú es de­di­ca a se­guir aquests dies les de­cla­ra­cions dels sen­yors Mas i Ra­joy i a lle­gir la ma­jo­ria d’edi­to­rials de la prem­sa de Bar­ce­lo­na i de Ma­drid, pen­sa­rà rà­pi­da­ment que el ciu­ta­dà en qües­tió m’in­ter­pel·la­va so­bre l’arri­ba­da glo­rio­sa de la in­de­pen­dèn­cia o so­bre el re­torn a l’Es­pan­ya una, gran­de y li­bre dels temps en què el sen­yor Fra­ga, ‘de­mò­cra­ta de to­ta la vi­da’, era mi­nis­tre de la dic­ta­du­ra.

Doncs no, aquest ciu­ta­dà ta­rra­go­ní en qües­tió m’ex­pli­ca­va que, des­prés de to­ta una vi­da tre­ba­llant, ara es tro­ba­va que es­ta­va pa­gant més im­pos­tos com a au­tò­nom dels que co­bra­va com a con­se­qüèn­cia de la da­va­lla­da de ven­des (era re­pre­sen­tant co­mer­cial). Es veia obli­gat a de­ma­nar aju­da eco­nò­mi­ca als seus fills, un dels qual s’aca­ba­va de que­dar a l’atur i es­ta­va aními­ca­ment en­fon­sat. Quan pre­gun­ta­va quan aca­ba­ria ai­xò es re­fe­ria a la cri­si eco­nò­mi­ca que tant de mal es­tà fent. Se­gu­ra­ment molts dels qui lle­gei­xin aques­tes lí­nies, per des­grà­cia, iden­ti­fi­ca­ran ca­sos com aquest al seu nu­cli fa­mi­liar o al seu en­torn més im­me­diat, quan no ho pa­tei­xen en pri­me­ra per­so­na.

I és que les xi­fres són es­fe­reï­do­res i par­len per si ma­tei­xes. Du­rant els dos anys que CiU i Ar­tur Mas han go­ver­nat la Ge­ne­ra­li­tat, l’atur a les co­mar­ques de Ta­rra­go­na s’ha in­cre­men­tat un 12% i ja su­pera les 70.000 per­so­nes. Ai­xí ma­teix, el risc de po­bre­sa de la po­bla­ció de les nos­tres co­mar­ques s’ha dis­pa­rat del 20% al 33% (un 33%!, o si­gui un de ca­da tres ciu­ta­dans). Un 57% dels ta­rra­go­nins te­nen greus di­fi­cul­tats per arri­bar a fi­nal de mes i un al­tre 42% re­co­neix que no té mar­ge eco­nò­mic per fer front a des­pe­ses im­pre­vis­tes, i ai­xí ad nau­seam.

I men­tre la po­bre­sa aug­men­ta ex­po­nen­cial­ment, CiU par­la «d’in­ter­na­cio­na­lit­zar el con­flic­te» al més pur es­til Ba­ta­su­na, i el PP, per bo­ca de l’inefa­ble Ale­jo Vidal Qua­dras, pro­po­sa en­viar « un ge­ne­ral de bri­ga­da de la Guar­dia Ci­vil a Ca­ta­lu­ña »i« su­pri­mir » l’au­to­no­mia per re­sol­dre « el pro­ble­ma ca­ta­lán ». I no es trac­ta de les in­sen­sa­te­ses més ago­sa­ra­des que hem po­gut es­col­tar aques­tes da­rre­res set­ma­nes, si­nó no­més un exem­ple de les pro­pos­tes ‘en po­si­tiu’ de CiU i PP que afir­ma­ven que te­nien la fór­mu­la per ge­ne­rar ocu­pa­ció.

«Ara viu­rem una si­tua­ció di­fí­cil pe­rò hem d’es­tar se­gurs que da­rre­re del pe­dre­gar ens es­pe­ra la te­rra fèr­til», no es trac­ta d’al­gun jo­ve poe­ta que es pre­sen­ti als Jocs Flo­rals, no, són les de­cla­ra­cions li­te­rals del pre­si­dent de la Ge­ne­ra­li­tat i can­di­dat de CiU, Ar­tur Mas, quan els pe­rio­dis­tes pre­gun­ten so­bre quin és el seu full de ru­ta des­prés de les elec­cions. Es trac­ta en reali­tat d’una ver­sió po­lí­ti­ca de va­ries fau­les d’Esop, el per­so­nat­ge de la mi­to­lo­gia gre­ga que es veu en la in­di­gèn­cia quan po­dria ha­ver-se sa­tis­fet amb mi­llo­rar la se­va sort. D’in­cre­men­tar l’atur per da­munt dels 800.000 atu­rats i veu­re com es dis­pa­ra la ta­xa de po­bre­sa a pro­me­tre l’arri­ba­da de ‘la te­rra fèr­til’ hi ha un oceà de dis­tàn­cia.

Els so­cia­lis­tes, és ve­ri­tat, no par­ti­ci­pem d’aquests joc dels des­pro­pò­sit i d’aquest in­ter­can­vi irres­pon­sa­ble de de­cla­ra­cions que apel·len a l’hy­bris na­cio­na­lis­ta en un sen­tit o en un al­tre.

Ho he dit aquests dies i ho reite­ro, l’úni­ca en­ques­ta que ens preo­cu­pa és la que po­sa de re­lleu aquest aug­ment in­con­tro­la­ble de la po­bre­sa, de l’atur i de les di­fi­cul­tats d’au­tò­noms i em­pre­ne­dors que tam­bé te­nen greus di­fi­cul­tats per arri­bar a fi­nal de mes. Per ai­xò ens com­pro­me­tem a crear una xar­xa d’úl­tim re­curs con­tra la po­bre­sa i un pla de llui­ta con­tra la po­bre­sa in­fan­til que in­cor­po­ri una pres­tac i ó p e r i nf a nt a cà­rrec, i a po­sar tot l’es­fo­rç no no­més en la re­duc­ció del dè­fi­cit si­nó en el re­lla­nça­ment de l’eco­no­mia. I és que l’únic pa­trio­tis­me que ens mou i que ens mo­ti­va és el so­cial: acon­se­guir que Ca­ta­lun­ya si­gui un país de ple­na ocu­pa­ció i on cap dels seus ha­bi­tants, cap, par­li el que par­li o se sen­ti d’on se sen­ti, es tro­bi or­fe da­vant els efec­tes de­vas­ta­dors de la cri­si eco­nò­mi­ca.

Publicat al Diari de Tarragona el diumenge 28 d’octubre de 2012

Fa uns dies s’han fet públiques dues enquestes. La primera, del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, analitzava la intenció de vot a les properes eleccions al Parlament. La majoria de mitjans de comunicació, especialment els mitjans públics, obrien les seves edicions parlant del camí victoriós de CiU i d’Artur Mas cavalcant cap a la majoria absoluta sobre l’onada sociològica del dret a decidir i les “estructures d’Estat”.

Malgrat això, el mateix dia també es feia pública una altra enquesta que assenyala que prop d’un 30% dels catalans són pobres o estan en risc greu de ser-ho (un 30%!). En els darrers dos anys (els anys del Govern “dels millors” de CiU) la taxa de pobresa a Catalunya s’ha disparat fins i tot per sobre de la mitjana espanyola i nou punts damunt de l’europea. Però si llegim amb atenció el contingut d’aquestes enquesta trobem dades més alarmants, per exemple, que un 28% dels nens catalans viuen en famílies que es troben en paràmetres d’exclusió social.

Segons aquesta enquesta, un 57% dels catalans afirma que té greus dificultats per arribar a final de mes i un 12%, fins i tot, diu que no pot escalfar el seu habitatge durant els mesos d’hivern. En molts casos, les pensions dels avis i àvies són l’únic ingrés econòmic regular de molts nuclis familiars.

Per cert, l’enquesta també revela que el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre són les dues regions de Catalunya on la pobresa i les desigualtats han crescut més en aquests dos darrers anys, els dos anys en què Artur Mas havia de “resoldre” el problema de l’atur (recordeu allò de “per una Catalunya millor”)?

En un país “normal” la cruesa i l’envergadura tràgica d’aquesta realitat, el fracàs estrepitós del govern en relació amb els objectius que es va plantejar ell mateix a l’inici de la legislatura (reduir l’atur a la meitat, no tocar els pilars de l’Estat del benestar i assolir el pacte fiscal), faria que les perspectives electorals del Govern “dels millors” fossin directament proporcionals a la seva incompetència més absoluta, però, és clar, això seria en un país “normal”.

Davant d’aquesta tessitura, els socialistes ens presentem davant la ciutadania reafirmant el que sempre hem defensat i allò en què somniem: una Catalunya on tots els seus habitants puguin gaudir d’una protecció social des del moment en què neixen fins que moren, un país amb unes prestacions socials d’excel•lència, una societat on aporti més qui més té i que es preocupa per l’amenaça del canvi climàtic i les seves gravíssimes conseqüències pel nostre hàbitat i dels catalans i catalanes que vindran

Perquè a nosaltres l’única enquesta que ens preocupa, la que de veritat ens treu el son, és la segona, la que assenyala un creixement exponencial de la pobresa al nostre país per culpa de les retallades salvatges de la dreta. I així, mentre CiU i PP simulen que es barallen pels colors de la bandera, més de 10.000 famílies tarragonines tenen a tots els seus membres sense ingressos econòmics i han de fer autèntics miracles per arribar a final de mes. Suposo que ens diran que la solució de tot és el viatge a Itaca però també convindria recordar que de tota l’expedició tan sols Ulises va poder arribar a bon port.