Xavier Sabaté Ibarz

El Govern de la Generalitat va informar l’estiu passat que al mes de gener que som es tornaria a obrir la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, l’àrea funerària tardo-romana més important de l’Occident romà. Vist l’incompliment manifest que, per altra banda, no sembla tenir data de finalització donat que les obres que s’havien de dur a terme ni tan sols s’han licitat, he formulat al Govern les següents preguntes:

1 – Quines són les causes perquè s’hagin incomplert les promeses del Govern de la Generalitat de l’estiu de 2012 de re-apertura de la Necròpolis de Tarragona aquest mes de gener de 2013 ?

2 – Quan pensa el Govern de la Generalitat licitar les obres necessàries per obrir de nou la Necròpolis de Tarragona ?

3 – Quin calendari d’execució preveu el Govern de la Generalitat perquè estiguin acabades les obres que va prometre l’estiu del 2012 ?

4 – Donat que en aquests dos anys, el Govern de la Generalitat no ha invertit ni un sol euro en el patrimoni arqueològic de Tarraco que fou declarat tot ell Patrimoni de la Humanitat el 2000, pensa el Govern esmenar aquesta greu inexplicable inacció d’un Govern que no sembla ser-ho de tota Catalunya ?

Què haurem fet la gent de les comarques del sud de Catalunya perquè, un cop més CIU no hagi posat ningú de les nostres terres al Govern ?

No és un tema menor, ho puc assegurar. Els governs d’esquerres que presidiren Pasqual Maragall i José Montilla van comptar amb diversos consellers: Marta Cid, Josep Bargalló, Josep Lluís Carod, Xavier Sabaté.

Artur Mas no ha tingut a bé nomenar cap conseller de les comarques del Camp de Tarragona ni tampoc de les Terres de l’Ebre

No sembla que ERC, el nou soci de CiU aquesta legislatura hagi tingut cap influència tampoc en els nomenaments del nou, ( nou ? ) Govern
Venim d’un govern que no ha pogut exhibir cap element positiu en la seva gestió. Era el govern que el propi Artur Mas va definir com dels millors i es veu que a les comarques del sud no hi havia , entre les més de 700.000 ànimes, cap home ni cap dona que fos dels millors. L’efímera legislatura que deixem va finir sense que el President aconseguís cap dels seus tres objectius ( recordem, la revitalització econòmica, el mantenimenmt de l’Estat del Benestar i el Pacte Fiscal ) però el mantra de la independència ho va dissimular tot.

Ara, en una legislatura en la qual es veu que es lliurarà la mare de totes els batalles i en què es necessitarà, segons diuen, gent experta, preparada i molt hàbil, Artur Mas tampoc no considera que disposem a les nostres comarques de cap persona adornada amb aquestes qualitats.

Sempre he sospitat que a Barcelona la dreta ens considera als del sud poqueta cosa, però no sabia que això arribés a l’extrem del no res.

Dimecres mentre dinava sol vaig donar un cop d’ull al llibre de Robert Casadevall que acaba de veure la llum fa unes setmanes i que constitueix el tercer i darrer recull d’articles al Punt. He xalat molt i he pres algunes notes, per cert, a llapis i ell si llegeix aquest comentari sabrà per què ho dic.

Robert Casadevall és sobretot una ment inquieta. Creu que a la vida venim a pensar i es lamenta que la majoria de mortals no ho practiquin ni usin les neurones de què disposem.

Es diria que els seus escrits són una crònica de la quotidianitat explicada per un expert en planificació territorial i en sentit comú que fuig esperitat de les baralles de campanar – la caspa provinciana que ens envolta, diu – i aplica un seny molt potent i entenedor. Reflexiu i reposat, pensa que gairebé tot el que diu no serà massa tingut en compte, convençut que el soroll, les presses i la mandra mental ocupen més espai que no pas el necessari i silenci i temps per aplegar arguments i sotmetre’ls al gresol i a la maduració imprescindible. I sospito que coincideix amb mi que això porta inexorablement a la mediocritat que ocupa extenses planúries de l’univers de la condició humana. Però gosaria dir que tant se li’n fot que no se li faci gaire cas. Opina i escriu potser per està en pau amb si mateix, cosa que en el nostre segle costa de trobar. I potser també per compartir amb aquells que sabem valorar la seva intel.ligència i atreviment. Perquè, senyores i senyors, Robert Casadevall diu moltes coses que la resta de mortals no gosem

Robert mereixia veure acomplida la seva petita ambició de ser regidor de la nostra ciutat de Tarragona. No ho va aconseguir per molt pocs vots a les eleccions del 1995 perquè el temps i les circumstàncies no li van ser propícies però , mancats com estem de gent amb idees clares i que les faci entendre – Robert cita en el seu darrer llibre política és pedagogia que deia Campalans -, potser hauríem tingut una visió i un futur diferent amb ell a la Plaça de la Font.

Sorneguer, hem discrepat i discrepem d’algunes coses – menys de les que pot semblar entre dos veterans catalanistes des del federalisme i des de l’independentisme avui tant de moda però que ell practica gairebé diria des del naixement. Per cert, ell tan fusterià – Robert, falten pocs dies per acabar el 50è aniversari de Nosaltres els valencians i tu segur que escriuries el bon article que jo m’havia proposat sobre el de Sueca – també pensa com jo que Joan Fuster tenia més raó que un sant quan va dir ” puix parla en català, vejam a veure què diu ” corregint la frase de Josep Pau Ballot “puix parla en català, Déu li’n do glòria”

He de recomanar el seu llibre que es llegeix molt ràpidament. Sobretot la segona part en què, per obligacions d’espai, va haver de reduir les seves col.laboracions que, malgrat tot, conserven tot l’interès.

No us perdeu els comentaris a peu de pàgina que ha afegit a la versió original dels articles. Tenen un gran interès i són molt divertides. Només una mostra: “Tinc la sensació d’haver escrit el mateix article unes quantes vegades” que exemplifica molt bé alguns debats territorials nostres eterns o cíclicament social-massoquistes

Aquests són els veritables problemes; els que em pre(ocupen) molt i més que cap altre. I modestament crec que són els que ens haurien de preocupar més a tothom; al PSC però també a la resta de partits, a sindicats i empresaris, als moviments socials en general i ciutadans i ciutadanes en particular.

Per això està bé que parlem de la necessitat de reconstruir l’esquerra o de les desgràcies del PSC que són grans però no més que les d’altres formacions polítiques que estan darrera nostre en suport electoral que són totes llevat d’una que tampoc no passa per moments gaire feliços.

Però la nostra tasca és, sense defugir el debat sobre el nostre interior, posar blanc sobre negre les carències letals de l’actual govern provisional i les del que vindrà i assenyalar l’alternativa que necessiten els ciutadans. Perquè Artur Mas no content en eixamplar les diferències socials, va tenir l’ocurrència, com a remei a les seves baixes expectatives, d’abraçar l’independentisme i marxar del centre que cohesionava la societat catalana. Convocà eleccions però el tret li va sortir per la culata, el panorama polític i social està ara més fragmentat i dividit i ara no hi ha possibilitats de tenir un govern sòlid i tampoc una alternativa potent que hem de construir.
Però els reptes són colossals: una crisi econòmica com mai no havíem conegut però també social, de valors, de civilització. I pel mig, una altra de relació de Catalunya amb Espanya originada i augmentada per la irresponsabilitat del PP.

Mentrestant, milers d’homes i dones constitueixen una insuportable munió de pobres, a milers de joves els passen els anys sense possibilitats d’emancipació, centenars de desnonats, les dones continuen tenint menys possibilitats, augmenten els suïcidis i les malalties mentals, la qualitat sanitària decreix de forma alarmant i l’educació comença a ser només per als qui tenen possibilitats de pagar-se-la. I tenim una Catalunya amenaçada com ho està tot el Planeta pel canvi climàtic i un govern i pel que sembla també el futur govern que ni en parla ni sembla importar-li.

Aquesta és la primera reconstrucció que em preocupa, la social.

I també paral.lelament, la nacional. A veure si entenem que amb 37 diputats de CDC i 13 d’UDC no podem arribar ni a Saragossa perquè en sortir de Catalunya ja ens veuen – perquè hi estem – dividits i afeblits. Artur Mas pensa encara en internacionalitzar el conflicte ? Alex Salmon anà a Alemanya i quan tornà a Escòcia portava al sarró acords amb les Universitats Alemanyes i inversions per a l’economia verda. Podem posar-nos d’acord en obtenir una nova relació amb Espanya, amb l’acompliment sense restriccions del nostre estatut i amb un pacte fiscal que sigui adient ?

I també en aparèixer no com a problemàtics i amb ganes d’internacionalitzar conflictes sinó com a predicadors de les nostres bondats ? És l’única manera de generar confiança més enllà de Catalunya, a Espanya i a Europa – es pot fer un manifest avui sense parlar d’Europa ? – perquè a tothom necessitem i perquè només amb els nostres recursos no en tenim prou. I som favorables al dret a l’autodeterminació de Catalunya però des de la nostra inequívoca postura federalista.

El PSC i l’esquerra tenim molta feina. La dreta també perquè són els valors i la política de la dreta que ens han portat fins aquí i van generant crisi rere crisi mentre milions d’éssers humans van caient. Però és cert que el PSC ha de reflexionar i molt sobre els nous reptes socials i nacionals. Sense complexos i sense dilacions. De forma oberta i amb voluntat de ser el gran partit que ha de tornar a ser fonamental per la cohesió, per reconstruir les fractures socials i nacionals que patim. Ja ens hi ha emplaçat el Primer secretari Pere Navarro i ho farem aviat. Però tots junts i sense que això doni a entendre que estem dividits ni entorpint l’acció que els òrgans de direcció – que han rebut l’encàrrec de dirigir el partit – van assenyalant.

Els catalans i les catalanes esperen de nosaltres ara una resposta a com els servirem des de l’oposició nítida, quines solucions oferim per construir l’alternativa imprescindible en tota democràcia i que haurem d’encapçalar i protagonitzar nosaltres perquè som la segona força política i la primera de l’oposició. I ho esperen dels socialistes perquè ERC que ho és en escons però no en vots ciutadans ha pactat amb CiU un govern que necessitarà ser contraposat per una i oposició ferma i sense complexos des d’una esquerra amb voluntat de govern.

Canviar, reformar el PSC no ho farem de forma aïllada de tots els problemes de la societat que són gravíssims i urgents. Ni a cop de manifestos o d’articles. Walt Disney va dir allò de “ la millor manera de començar alguna cosa és deixar de parlar-ne i començar a fer-la.

Perquè només si se’ns veu preocupats i sobretot ocupats per trobar una sortida tindrem credibilitat per ser l’alternativa que els catalans i les catalanes necessiten.

El PSC considera que l’acord assolit és insuficient perquè no garanteix polítiques ambicioses la propera dècada.

La salut del Planeta és la de Catalunya i dels catalans i catalanes

El PSC considera que el canvi climàtic és un problema global que també afecta i afectarà més encara en el futur el nostre Planeta i per tant també Catalunya. Aquells que miren només la immediatesa i el curt termini i amaguen el cap sota l’ala perjudiquen greument ja ara el nostre present, el nostre futur i el de les properes generacions. Els efectes cada cop més devastadors del canvi climàtic en forma de violents fenòmens atmosfèrics cada cop més freqüents i la desertització d’àmplies zones del planeta que tantes repercussions negatives tenen sobre milions d’éssers vius no ens permeten estar satisfets de la cimera de Doha.

El PSC considera algun aspecte positiu com que davant el risc de cap acord, s’allargui el compromís de Kioto fins al 2020, que hi hagi prop de 200 països compromesos col.lectivament en la lluita contra el canvi climàtic i que per primer cop es reconeix el dret de rebre ajudes per pèrdues i danys conseqüència del canvi climàtic als països vulnerables.

Però també considerem que una major ambició en reduir emissions ens hauria disminuït les despeses en adaptació i hauria reduït els danys i pèrdues ( els incendis, la sequera o inundacions, també a casa nostra).

Una oportunitat econòmica per Catalunya

El canvi climàtic és un problema de salut en general i en primer lloc però també una oportunitat econòmica.
Les inversions en la lluita contra el canvi climàtic tenen un retorn al cicle econòmic, per l’estímul que suposa, permeten reduir la dependència energètica, retornen enormes recursos al cicle local, eviten la sortida de l’economia d’enormes quantitats de recursos en l’adquisició de combustibles fòssils i urani i contribueixen a l’equilibri de la balança de pagament, permet reduir els tipus d’interès pel deute i poden accelerar la sortida de la crisi.

El govern sortint de la Generalitat ha dut a terme una gairebé insignificant acció de lluita contra el canvi climàtic i després de dos anys ha aprovat el passat 13 de novembre cuita corrent en plena campanya electoral l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC).

Davant d’aquesta situación des del PSC, d’acord amb el nostre programa electoral, proposem:

1 – Que la cimera económica i social que hem proposat inclogui fixar el full de ruta de la legislatura pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic amb ambicioses mesures que constitueixin un dels nous grans motors econòmics del país i generador de llocs de treball. Aquestes mesures d’impuls de l’economia verda han de contribuir a la recuperació econòmica i han de comptar amb el màxim consens polític i social al qual els socialistes hi estem plenament disposats

2 – Un cop iniciï la seva tasca el nou Parlament, proposarem un paquet de mesures urgents en matèria d’economia verda que inclogui accions concretes de disminució dels impactes contra el clima així com impostos ambientals sobre el CO2 i sobre l’energia nuclear que no tenen efecte negatiu sobre la demanda i resulten un estímul a productes baixos en carboni, però elevats en coneixement i capacitació humana.

3 – El compromís del nou Govern perquè Catalunya jugui un paper actiu en el The Climate Group ( aliança de governs pioners estatals, sub-estatals i locals) amb una aliança capdavantera per cooperar en transferència de tecnologia i capacitació i endegant projectes innovadors.

Fa dos anys CiU es presentà a les eleccions amb uns cartells que mostraven un somriure radiant amb el lema “per una Catalunya millor”. Però amb les pressupostos aprovats amb el PP ha empitjorat l’atur, han disminuït les prestacions socials bàsiques (especialment la sanitat i l’educació), les comarques tarragonines són les últimes en els pressupostos de la Generalitat. De manera que el sr. Mas ens ha fet més dependents tant personalment com col•lectivament. Especialment els joves, les dones, la gent gran, pateixen més els efectes dramàtics de la crisi. Per cert, també ens ha fet més dependents dels combustibles fòssils i de les nuclears. Com pot ser que al programa de CiU no surti ni la paraula “nuclear” si som dels qui més potència nuclear tenim instal•lada al món amb unes centrals que aviat acabaran la seva vida útil ?

Les coses han anat a pitjor i CiU i PP han pactat mesures molt injustes, que han carregat el pes de la crisi sobre les classes treballadores i mitges, han demanat un “esforç addicional” al 99% de la població mentre que a l’1% que disposa de les rendes més altes se’ls ha disminuït els impostos. Cap país d’Europa ha fet això.

Conscients d’aquesta realitat que han ajudat a configurar, des de fa mesos CiU i PP apel•len als sentiments patriòtics i a l’èpica de les banderes. Tots sabem, però, que l’engany i la confusió s’acabarà el dia 26 perquè, en realitat, a la dreta catalana i a la dreta espanyola els uneix la bandera de les tisores i de les retallades que voten conjuntament al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats o allà on faci falta. En els debats electorals els cap de llista de CiU i PP per Tarragona s’acusaven mútuament de “no ser gent de fiar.” Mentre, governen conjuntament a nombrosos pobles, ciutats i institucions de les nostres comarques (Reus, Salou, Cambrils, Calafell, Diputació, consells comarcals, etc. la llista és infinita.) Tots sabem que el dia 26 el senyor Mas i la senyora Sánchez Camacho tornaran a sumar els seus vots per continuar retallant, per començar, en els pressupostos de la Generalitat del 2013. Però si fos així, després de diumenge ja serà massa tard per a lamentar-ho perquè ja no els podrem aturar fins que es tornin a convocar eleccions legislatives el 2016 o qui sap si abans.

Els socialistes parlem clar i català. La nostra proposta és molt directa: ni independència ni centralisme, ni ruptures amb Espanya ni amb Europa, ni mantenir el maltractament que el PP, quan era a l’oposició i ara al Govern, dispensa a Catalunya. Apel•lem a l’èpica de les persones (dels i les qui treballen durament cada dia per garantir el benestar, la qualitat de vida i el futur als seus fills) i als valors de justícia i d’igualtat d’oportunitats per a tots els catalans i les catalanes. És repugnant que aquests dos darrers anys el Govern hagi retallat fins i tot les ajudes a les associacions de familiars amb fills amb discapacitat o no pagant a aquells ciutadans i ciutadanes que tenen reconeguda l’ajuda bàsica de 426 euros mensuals perquè ja han exhaurit la prestació de l’atur tot i tenir l’ajuda reconeguda per la mateixa Generalitat!

No és just, és indigne d’una societat com la catalana que sempre ha estat capdavantera en la lluita per la justícia social. Que no enganyin ara amb el joc de les banderes o la demanda de grans majories que després només serviran per tornar a passar la tisora sense haver de donar explicacions. Diumenge serà un dia històric per a Catalunya perquè ens trobem en plena transició política, econòmica, cultural i social i ens pronunciarem sobre el nostre futur. I tindrem l’oportunitat de plantar cara a la dreta i aturar aquesta obsessió per les retallades i per servir els poderosos que han demostrat CiU i PP. Cap vot progressista es pot perdre o dispersar. El vot al PSC és capaç d’aturar les retallades i mirar cap a un món que ha de canviar molt i no continuar les pautes del passat. Cal votar en defensa pròpia, en defensa dels nostres drets, dels nostres ideals i dels nostres valors de justícia social, d’una Catalunya justa plenament reconeguda i amb els recursos que necessitem, que tenim en compte els nostres problemes i els del planeta que també són els nostres. Els socialistes demanem el vot per defensar la sanitat pública, l’educació de qualitat per a tothom, el sistema públic de pensions o la llei de dependència. Un medi ambient que aquesta campanya ha estat oblidat i, sobretot, uns impostos més justos.

Amb els candidats socialistes Arantzazu Longares i Ramón Farré, hem estat aquest dissabte a l’Arboç on ens hem reunit amb veïns i regidors del municipi que ens han explicat la situació que es viu d’ençà que el Govern de CiU va tancar el servei d’assistència nocturna del Centre d’Assistència Primària del poble.

Realitats com aquesta que suposen una pèrdua de la qualitat de serveis tan essencial com la salut són conseqüència directa de les polítiques de retallades permanents que ha dut a terme el Govern “dels millors” d’Artur Mas. Per cert, en aquest cas CiU no ha tingut cap problema en no escoltar “la voluntat d’un poble” com el de l’Arboç que des del primer dia s’ha mobilitzat en contra del tancament del servei nocturn del seu C.A.P. que també dóna assistència a un bon nombre de municipis de l’interior del Baix Penedès.

Allò que ha fet el Govern de CiU en l’àmbit de la salut és un autèntic escàndol. Les retallades tan sols han aconseguit anar desmantellant la sanitat pública catalana, minvant la qualitat del servei. Sota el paraigües de les “mesures anticrisi” i de l’austeritat s’ha afeblit la qualitat assistencial en un servei públic tan bàsic com aquest.

Les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques a la regió sanitària del Camp de Tarragona han passat de 8.703 persones al 2010 (darreres dades oficials del Govern d’esquerres) a més de 20.000 persones en aquest moment, és a dir, més del doble!

En aquest sentit, ens comprometem a impulsar un pla de xoc de reducció de les llistes d’espera a Tarragona així com un pla especial d’atenció a les persones en situació o en risc de pobresa, que al Camp de Tarragona ja arriben al 33,5% per culpa de la mala gestió del Govern de CiU.

Els socialistes tornarem a implantar garanties d’accessibilitat al servei de salut públic. Així, fixarem un màxim de 48 hores d’espera en visites programades, un procediment preferent de 15 dies i un màxim de 3 mesos per a l’accés a l’especialista i la realització de proves diagnostiques i un temps màxim garantit de no més de sis mesos per a intervencions quirúrgiques.

Així mateix, el programa socialista es compromet a fixar un temps màxim d’espera de 10 minuts per al transport sanitari urgent i d’una hora per al transport sanitari programat. El diagnòstic ràpid en cas d’indicis de càncer serà inferior a 30 dies.

Allò que ha passat a l’Arboç i a tants municipis del país és un bon paradigma d’allò que realment està en joc en aquestes eleccions: o bé ens mobilitzem a les urnes en defensa dels nostres drets o bé els ciutadans progressistes ens quedem a casa i facilitem així un govern de dretes que continuarà impulsant les retallades en serveis i assistències socials més essencials que CiU ha estat aplicant a Catalunya.

Portem una setmana de campanya electoral i tot està igual pel que fa als nostres adversaris. La veritat és que estic bastant sorprès, no entenc com a cap debat cap dels nostres adversaris no concreten res.

El representant de CiU senyor Batet es repetir la cançó de l’enfadós “l’Estat propi” i “fem pinya” sense presentar ni una sola proposta de CiU per a resoldre els problemes que té plantejats Tarragona. Mentre, CiU i PP continuen engrescats amb la guerra de les banderes i d’aquí no en sortim. Els socialistes sí volem concretar i baixar al món real, per donar resposta als problemes reals dels ciutadans.
Tampoc no ens explica per què aquesta diferència tan considerable entre els pressupostos que destinàvem al Camp de Tarragona els socialistes quan governàvem i les minses molles que hi destina CiU i el PP. Han dividit per quatre i ens han situat a la cua de Catalunya.

Bandera amb tisores

Després del dia 25 la bandera que unirà CiU i PP serà la bandera que porta unes tisores com a símbol. Només el vot al PSC pot aturar noves retallades de drets, serveis i prestacions socials bàsiques.

En aquest sentit, retirarem l’euro per recepta perquè és una mesura injusta, que castiga les persones malaltes i els col·lectius que són més vulnerables. Nosaltres corregirem aquestes mesures injustes que han aplicat CiU i PP gràcies a una reforma de la fiscalitat que faci que paguin més aquells qui més tenen.

CIU no té programa per les comarques tarragonines, ni una sola proposta concreta. Això és escandalós i un autèntic frau als ciutadans

El cap de llista de CiU “ha de deixar de banda les metàfores literàries i apel•lacions a “fer pinya” i que ens expliqui quines són les seves propostes concretes per reduir l’alarmant taxa d’atur o l’índex de pobresa que hi ha a les nostres comarques, de les llistes d’espera creixents per ser operats als nostres hospitals i de la situació real que viuen les escoles i instituts de la demarcació. D’això no en parla CiU.

La veritat és que el senyor Batet ni tan sols ens explica què pensa fer per impulsar la carretera Valls-El Vendrell o bé el museu nacional casteller de Valls que en dos anys no ha avançat ni un centímetre. Res de tot això, tan sols apel•lacions constants al sentiment patriòtic i res més. En fi…

He fet aquestes declaracions a la Selva del Camp aquest primer diumenge de campanya on he visitat la festa de l’oli nou. En aquest municipi he presentat les propostes del PSC en matèria d’energia dient que el PSC aposta per potenciar les energies renovables per arribar als 1.500 MW eòlics a la demarcació i treballar per impulsar l’energia solar, la biomassa i l’energia fotovoltaica.

En el camp de la biomassa el PSC volem tirar endavant un pla d’usos racional dels boscos per tal que fla usta es quedi a Catalunya i no marxi a Itàlia com ara i substitueixi els combustibles finits i foranis i col.labori en la prevenció d’incendis.

En relació a l’energia nuclear, he reiterat que el PSC no vol que es perllongui la vida útil de les centrals nuclears. En aquest sentit, “cal recordar que CiU no ha fet res per endegar un pla de reactivació econòmica per les comarques que acullen centrals nuclears. La veritat és que qualsevol es pot quedar astorat perquè el terme nuclear no apareix ni un sol cop a les 140 pàgines del programa electoral de CiU. Nosaltres apostem per substituir progressivament l’energia nuclear per energies renovables i potenciant la investigació a través principalment, l’IREC ( Institut de Recerca i d’Energia de Catalunya ) amb investigacions tan importants com el projecte ZEFIR d’energia eòlica marina.

Ha passat el primer dia de campanya que ha començat a la mitjanit amb la tradicional enganxada de cartells. Prèviament, els companys i companyes com ja és tradicional ens trobem a un bar de la Part Alta tarragonina i els candidats, abans de baixar a la Rambla Nova diem unes paraules.

Mario Burzuri va fer una bona intervenció situant el context i explicant les raons per les quals cal votar PSC en aquestes eleccions.

En la meva intervenció vaig dir més o menys això:

“ Comença una campanya apassionant perquè tenim la passió dels lluitadors per les causes nobles, les ganes, el compromís amb la nostra gent

Perquè mai com ara ens sentim tan necessaris. Som nosaltres els qui estem disposats a plantar cara a la dreta i per això la dreta no ens vol veure ni en pintura

Som els qui volem combatre la misèria, l’atur, les retallades, les davallades de la qualitat de la sanitat i de l’ensenyament, dels serveis socials, el canvi climàtic i totes les seves penoses conseqüències

Farem la campanya pels 100 mil aturats, pels joves que pateixen avui més que mai la falta d’igualtat d’oportunitats i per les dones que també amb aquesta crisi tornen a ser més discriminades; per la gent gran i pels petits.

No són ni CIU ni el PP els nostres enemics. Ells ,pobrets, són uns escolanets d’altres que prop o lluny els manen i fan i desfan, empobreixen la gent, no volen contribuir quan hi ha crisi. Són escolanets dels qui no pensen en els treballadors ni en els petits empresaris,

Farem la campanya per Catalunya perquè ningú no farà més que nosaltres per la nostra nació perquè nosaltres treballem pels qui la fan dia a dia, perquè en els moments decisius de la història de Catalunya hem estat els socialistes que hem tirat endavant el país, l’hem fet avançar: el retorn del President Tarradellas, els dos Estatuts,,, Aquest President que tenim ara en dos anys ha fracassat en tots els fronts i ara ens diu que portarà la independència. No us ho creieu. No farà res, viu del conflicte i afegeix un altre conflicte.

Nosaltres no volem restar sinó sumar, plantejant solucions i amb fermesa. Per això volem una solució federal en la nostra relació amb Espanya i amb Europa.

Ens esperen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya per construir un futur millor, fem la campanya per la seva dignitat. Perquè la dreta quan veu algú fotut pensa que és un dropo o un inútil i nosaltres pensem que li ha passat alguna cosa o no ha tingut oportunitats a la vida.

Amics i amigues, hem estat sempre decisius en els moments greus de la història, ho tornarem a ser ara. Sí al federalisme, no a la independència

Visca Catalunya, visca Tarragona, visca el socialisme”

Desprès , la tradicional enganxada de cartells i atenció als mitjans.

Ja al matí entrevista a la TV Tac 12 . Volien un indret que em fos simpàtic i vaig escollir l’Estudi de Música on vaig a classe de piano cada divendres al matí. Avui tocava el Preludi 15 de Chopin també anomenat ” Raindrop” ( gota d’aigua ) que encara no tinc prou estudiat però va sortint-

Després hem presentat “l’agenda verda del PSC” , una idea que hem tingut a la Federació del PSC del Camp de Tarragona consistent en promoure un acte diari mentre duri la campanya referit a l’economia verda i a l’equilibri del Planeta. La roda de premsa l‘hem fet davant l’edifici de l’antiga Tabacalera on hi ha un magnífic jardí vertical perquè hem volgut posar-lo com a exemple d’una bona pràctica de l’Ajuntament tarragoní. El jardí vertical aïlla, disminueix la necessitat d’energia i recicla aigua. Cada dia farem un acte d’aquests.

Com també promocionem un producte de les nosrtes comarques. Avui tocava el vi de la D.O Tarragona

A la tarda hem tingut un debat a la cadena SER en què penso que el candidat de CiU no ha fet més que repetir de forma reiterada això que un dia diuen “estat propi”, l’altre “ nou estat d’Europa “, fa unes setmanes “objectius nacionals” i mai “independència”. Aquest és el remei per a tots els mals i l’excusa per no assumir cap responsabilitat. Mentre arriba aquesta situació idíl.lica no se sap com viurem ni què farà el govern si tornen a guanyar les eleccions. Això sí, acusacions constants amb el candidat del PP i molt però que molt poca cosa més.

A continuació hem estat als Centro Extremeño i a al Casa de Andalucía a Tarragona. A cada una d’aquestes seus hi ha hagut un interessant i animat col.loqui amb moltes preguntes. A cada contacte amb els ciutadans es nota la confusió que hi ha respecte a aquesta sobtada posició de CiU des del mes de setembre i de rebot respecte a la de la resta de partits. Sí al federalisme, no a la independència. Aquesta és la frase que els clarifica les coses

Me’n vaig a dormir commocionat per la notícia de la mort d’una companya socialista de Barakaldo que s’ha suicidat en veure com pujaven per les escales de casa seva la comitiva que l’anava a desnonar. Cada dia es produeixen a Espanya l’escandalosa xifra de més de 300 desnonaments. Avui mateix a Tarragona se n’anava a fer un altre i finalment s’ha aturat. Companys regidors de l’ajuntament han assistit a l’acte que finalment no s’ha dut a terme