Xavier Sabaté Ibarz

Proposta de resolució sobre ERCROS a FLIX

Exposició de motius

La llarga i profunda crisi econòmica que estem patint en l’actualitat està tenint un impacte injust i molt negatiu en els treballadors i treballadores d’aquest país. Un impacte que es va agreujar amb l’aprovació del Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, ja que està provocant una degradació de les condicions laborals, la precarització del treball, la reducció salarial, així com l’afebliment de les relacions laborals entre les empreses i els representants dels treballadors. Però, sobretot l’augment d’acomiadaments i tancament d’empreses degut a la facilitat que permet la llei a l’hora de portar-los a terme.

En aquest context, l’empresa Ercros ha anunciat la seva voluntat de presentar un ERO que afectaria 156 treballadors dels 207 que treballen a la fàbrica de Flix. De confirmar-se aquesta intenció, tal i com posa de manifest la resolució aprovada per l’Ajuntament de Flix per unanimitat de tots els seus membres el passat dijous 21 de febrer, ens trobaríem davant el pitjor escenari des que la fàbrica va obrir a la Ribera d’Ebre el 1897.

Aquest fet significaria el desmantellament de la major part de l’estructura productiva a Flix i la condemna al tancament total de la factoria a curt termini. A més, l’impacte sobre la producció fa que l’afectació vagi molt més enllà dels treballadors d’Ercros, repercutint sobre les empreses auxiliars, un nombre no menor de 80 treballadors (majoritàriament autònoms), així com també a altres sectors productius i de serveis. Aquesta situació suposaria un nou cop mortal a l’economia de Flix, la Ribera d’Ebre i les comarques veïnes.

Davant la preocupació per la situació dels treballadors i treballadores de l’empresa ERCROS i del futur econòmic de Flix, la Ribera d’Ebre i les comarques veïnes, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a:
Exigir a Ercros la paralització de la presentació de l’ERO fins haver avaluat suficientment la mesura i les possibles alternatives viables per a l’empresa.

Iniciar de manera urgent les accions necessàries per la redacció d’un pla que garanteixi el present i futur laboral i econòmic de Flix i la Ribera d’Ebre.

Preguntes al govern:

Preguntes

1 – Quines accions ha dut a terme el Govern de la Generalitat per evitar l’ERO d’ERCROS ?

2 – Quines accions pensa dur a terme el Govern de la Generalitat per evitar l’ERO d’ERCROS ?

3 – Per què el Gopvern no ha acomplert el mandat del Parlament de data ——- que de forma unànime va encomanar al Govern un “ Pla de reindustrialiltzció” de les comarques amb im-plantació de nuclears a Catalunya ?

4 – Com pensa el govern re-equilibrar el territori de la Ribera d’Ebre en el sentit d’incentivar noves activitats productives amb l’empresa ERCROS ?

5 – Com pensa el govern re-equilibrar el territori de la Ribera d’Ebre en el sentit d’incentivar noves activitats productives amb altres empreses a més d’ERCROS ?

6 – Com pensa el Govern posar en valor les capacitats de Flix i la Ribera d’Ebre pel fet de disposar d’aigua, energia, ferrocarril, formació professional i cultura industrial ?

7 – Per què el Govern de la Generalitat ha posat pals a les rodes en el projecte de descontami-nació del Riu Ebre a Flix ?

8 – Com pensa el Govern de la Generalitat accelerar les pobres de descontaminació dels llots de l’Ebre a Flix ?

9 – Pensa el Govern de la Generalitat afavorir les instal.lacions d’energia renovable i en concret una planta de biomassa a Flix tal com s’havia anat treballant des de fa dos anys ?

10 – Pensa el Govern de la Generalitat que tots els territoris de Catalunya i els seus habitants han de tenir les mateixes possibilitats de desenvolupament personal i col.lectiu ?

1 – No és el discurs que esperàvem. No respon a la realitat que percep el ciutadà

Més Inseguretat
Més Incendis
Més Descoordinació
Més Desinformació als ciutadans
Més desemparament dels ciutadans, d ‘alguns drets que vostè ha de protegir: seguretat personal, expressió, manifestació, intimitat
Menys mitjans de mossos i bombers ( hem de preparar els mossos ha dit ?) Ja han d’estar preparats, no ? DISCURS DE VOLUNTATS ? No m’expliqui desitjos de futur. Per cert, aquesta nova llei del sistema de seguretat de Catalunya, col.laborarem però haurem de contemplar no només mossos i guàrdies urbans sinó altres policies estatals i internacionals i seguretat en totes les instal.lacions de risc com diré més endavant

2 – Deixadesa de funcions:

els darrers dos casos d’aquests dies són increïbles:
la policia catalana no s’ocupa d’un dels casos més greus d’espionatge i conculcació dels drets de centenars de catalans i catalanes, entre els quals, fins i tot membres del seu govern. De quin país parlem, conseller, de quin govern ?.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Puig ha explicat que coneixia l’informe perquè en el seu moment persones que en tenien coneixement el van advertir i l’hi van ensenyar

Com a català em sento avergonyit o decebut. Art. 164 de l’Estatut ¡¡ El President de la Generalitat ha de convocar urgentment la Junta de Seguretat de Catalunya que té ( article 164.4 de l’Estatut ) la funció de coordinar les polítiques de seguretat i i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat a Catalunya i que no es reuneix des de 2009. I no digui que ens envaeixen competències o que s’han posat a disposició de la policia de l’Estat. Actitud de resignació, no. No plorin tant i treballin més. Demostraran que són un govern madur i no infantil

hem conegut també per la premsa aquest cap de setmana el vessament de productes petroliers a la factoria de Repsol a La Pobla de Mafumet. Vostè encara no era conseller però ho hem d’aclarir i hem demanat la seva compareixença

3 – Consideració de la seva feina:

Vostès estan ocupats en altres coses. No és culpa dels nostres professionals. Vostés estan per la transició nacional i fabular per si ve per la Diagonal la Guardia civil per posar-hi mossos i no per dedicar als mossos al que s’han de dedicar

no protectora de drets i provisora de serveis, i no preventiva

repressora dels grups minoritaris que perturben la lliure expressió dels ciutadans a les manifestacions al carrer en lloc de garantir que a les manifestacions s’hi pot anar amb tranquil.litat.

Aquí li vull recordar que el Govern va incomplir i continua incomplint el compromís de l’anterior Conseller de presentar a aquest Parlament un estudi sobre les bales de goma i l’ús de mitjans alternatius

I aquí li vull manifestar que els socialistes treballarem per una nova regulació de l’ús de l’espai públic que entenem com espai de convivència, donada l’evolució dels temps actuals amb noves possibilitats, nous riscos i noves necessitats

4 – Pugen els índexs més escandalosos com els robatoris amb violència a l’interior de domicili ( 6,58 %), les estrebades (20), robatoris via pública (14), estafes (24) i ho lamenten i amaguen en un índex general. Per cert, per territoris: robatoris amb violència a l’interior de domicili, Girona 86,2, Metropolitana nord 17
O la taxa per mil de delictes i faltes penals 113 Barcelona, 80 Camp de Tarragona i la que menys 33. Com pot ser aquestes diferències ? Ja em presentat PR perquè prenguin mesures

I això que els preocupa tant l’ordre públic ¡¡

Per cert, l’enquesta de seguretat pública no l’han fet el 2012 ? Serà el 1r any el de 2012 desprès de 12 o 13 anys que no s’haurà fet ?

5 – Prevenció i mitjans ( no hi ha prevenció sense mitjans)

En la seguretat pública

En els incendis,

I aquí, els mitjans, no h iha prevenció sense mitjans, materials i humans i ni tenen cura dels uns ni dels altres. No tenim al nostre país ni mitjans humans suficients de mossos ni de bombers i les retallades de tot tipus

Per cert, com estem de preparats per als incendis del proper estiu ? Els incendis s’apaguen a l’hivern diu la dita però vostès no sembla que en facin cas

continuem sense mitjans suficients i li recordo una roda de premsa memorable dels propis bombers que van assegurar l’any passat que no tenien mitjans suficients per encarar la campanya de l’estiu i desgraciadament el temps els va donar la raó

6 – Plans d’Emergència i voluntaris: no funcionen bé, Conseller.

Volem una sessió específica i abans facin els deures i vinguin a presentar-nos reformes profundes. M’he referit abans a la no activació del Pla de seguretat Química el passat Octubre a Tarragona – el vessament més important per la quantitat de tota la història de la factoria a Tarragona – .

I també li avanço que volem abordar el tema de l’emergència nuclear. S’ha d’acabar la provisionalitat del PENTA. Som un dels països amb més potència nuclear instal.lada, sé que no toca al Govern de la Generalitat més que parcialment però li toca i volem que assumeixi el nostre Govern el tema. Posin-se a treballar si és que volen ser un govern de debó

I saludo que parli del voluntariat. És un canvi respecte al seu predecessor. Però el moviment es demostra caminant. Esperarem a veure si es verifica que caminen.

1 – A què atribueix l’augment d’un 3,38% dels delictes contra el Patrimoni l’any 2012, respecte l’any anterior?

2 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes contra el patrimoni que ha registrat l’any 2012?

3 – A què atribueix l’augment d’un 13,83% dels robatoris amb violència i/o intimidació a Catalunya l’any 2012?

4 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència i/o intimidació a Catalunya l’any 2013?

5 – A què atribueix l’augment d’un 6,58% dels robatoris amb violència als do-micilis a Catalunya l’any 2012?

6 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència als domicilis a Catalunya l’any 2013?

7 – A què atribueix l’augment d’un 2,86% dels robatoris en establiments co-mercials a Catalunya l’any 2012?

8 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris en establiments comercials a Catalunya l’any 2013?

9 – A què atribueix l’augment d’un 19,59% de les estrebades a Catalunya l’any 2012?

10 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de les estreba-des a Catalunya l’any 2013?

11 – A què atribueix l’augment d’un 13,59% dels robatoris amb violència a la via pública a Catalunya l’any 2012?

12 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència a la via pública a Catalunya l’any 2013?

13 – A què atribueix l’augment d’un 5,10% dels furts a Catalunya l’any 2012?

14 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels furts a Catalunya l’any 2013?

15 – A què atribueix l’augment de la resta de delictes contra el patrimoni, no especificats en Informe sobre la Evolució dels fets penals
coneguts per la Poli-cia de Catalunya en el Període 2012?

16 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de la resta de delictes contra el patrimoni, no especificats en Informe sobre la Evolució dels fets penals coneguts per la Policia de Catalunya en el Període 2013?

17 – A què atribueix l’augment d’un 23,44% de les faltes d’estafa a Catalunya l’any 2012?

18 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de les faltes d’estafa a Catalunya l’any 2013?

19 – A què atribueix que a la Regió Policial del Camp de Tarragona els delictes i faltes siguin de 80 per cada 1000, dada que duplica la d’altres regions policials? Per què hi ha aquestes diferències?

20 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’indicador dels delictes i faltes penals a la Regió Policial del Camp de Tarragona?

21 – A què atribueix l’augment d’un 0,92% a la Regió Policial Camp de Tarra-gona dels delictes i faltes l’any 2012?

22 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Camp de Tarragona el 2013?

23 – A què atribueix l’augment d’un 4,05% a la Regió Policial Terres de l’Ebre dels delictes i faltes l’any 2012?

24 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Terres de l’Ebre el 2013?

25 – A què atribueix que a la Regió Policial de Barcelona els delictes i faltes penals siguin de 113 per cada 1000 habitants, dades 3 cops superiors en comparació a altres regions policials? Per què hi ha aquestes diferències?

26 – Quines mesures pensa emprendre per corregir la taxa per 1.000 habitants dels delictes i faltes penals a la Regió Policial de Barcelona?

27 – A què atribueix l’augment d’un 2,39 % a la Regió Policial Metropolitana Nord dels delictes i faltes l’any 2012?

28 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Metropolitana Nord el 2013?

29 – A què atribueix l’augment d’un 0,52 % a la Regió Policial Metropolitana Sud dels delictes i faltes l’any 2012?

30 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Metropolitana Sud el 2013?

31 – A què atribueix l’augment d’un 4,77 % a la Regió Policial Ponent dels delictes i faltes l’any 2012?

32 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Ponent el 2013?

33 – A què atribueix l’augment d’un 7,86 % a la Regió Policial Central dels delictes i faltes l’any 2012?

34 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Central el 2013?

35 – A què atribueix l’augment d’un 4,28 % a la Regió Policial Pirineu Occiden-tal dels delictes i faltes l’any 2012?

36 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Pirineu Occidental el 2013?

37 – A què atribueix l’augment d’un 0,92 % a la Regió Policial Girona dels delictes i faltes l’any 2012?

38 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Girona el 2013?

39 – A què atribueix l’augment d’un 17,6% a la Regió Policial Metropolitana Nord dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any
2012?

40 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Metropolitana Nord el 2013?

41 – A què atribueix l’augment d’un 6,1% a la Regió Policial Metropolitana Sud dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

42 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Metropolitana Sud el 2013?

43 – A què atribueix l’augment d’un 86,2% a la Regió Policial Girona dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

44 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Girona el 2013?

45 – A què atribueix l’augment d’un 11,1% a la Regió Policial Central dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

46 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Central el 2013?

1 – Quins productes es van vessar a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona en la fuita descoberta els darrers dies d’octubre de 2012 ?

2 – Quantes tones de producte petrolier es van vessar en la fuita descoberta els darrers dies d’octubre de 2012 a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona ?

3 – En quin moment es va assabentar el govern del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

4 – Per quines fonts es va assabentar el Govern del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

5 – En la història de vessaments de Repsol a La Pobla de Mafumet-Tarragona coneguts pel Govern, quin lloc ocupa el descobert els darrers dies d’octubre de 2012 per la quantitat de substància vessada ?

6 – En el moment actual de les investigacions, quines van ser les causes que van provocar el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

7 – Quan va comunicar l’empresa el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 i quines causes va comunicar que havien produït el vessament ?

8- Quines afectacions al medi va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

9 – Quines afectacions als aqüífers va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

10 – Quines afectacions al riu Francolí va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

11 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament d’Interior a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

12 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

13 – Quin ha estat el paper de la Delegació del Govern a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

14 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament de Governació a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

15 – Quin ha estat el paper de l’ACA en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

16 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament de Salut a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

17 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

18 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament d’Empresa i Ocupació a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

19 – Quan es va activar el PLASEQTA – si és que es va activar – en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

20 – Quan es va desactivar el PLASEQTA – si és que es va activar – en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

21 – Quins expedients s’han iniciat pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

22 – Quin és l’estat dels expedients que s’han iniciat – si és que s’han obert – pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

23 – Quines obres de reparació s’han dut a terme pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

24 – Quant han costat les obres per reparar els efectes del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 i quina part d’aqeustes despeses han anat a càrrec de l’erari públic ?

25 – Quines analítiques del subsòl s’han dut a terme per conèixer els efectes del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

26 – Quin va ser el resultat de les analítiques del subsòl pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert el passat 31 d’octubre de 2012 ?

27 – Quines analítiques de l’aigua del Francolí s’han dut a terme per conèixer els efectes del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

28 – Quin va ser el resultat de les analítiques de l’aigua del Francolí pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

29 – Quin grau de gravetat pensa el Govern que va tenir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies de 2012 ?

30 – Quines sancions contempla el Govern atenent la gravetat del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert el passat 31 d’octubre de 2012 ?

31 – Per què no es va informar les institucions des del primer moment en què es va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

32 – Per què no es va informar la població des del primer moment en què es va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

33 – Quan pensa el Govern tenir acabats els expedients pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

Aquests dies, la notícia de la dimissió de Benet XVI apareix amb tons positius en la majoria de mitjans de comunicació. És d’admirar l’efectivitat de l’Església en presentar sempre el costat positiu de les coses que l’afecten i ocultar o dissimular les negatives.

Fins i tot fa unes hores he sentit l’arquebisbe de Tarragona lloant el gest de la dimissió perquè demostra que no és bo eternitzar-se en els càrrecs. Caram ¡¡ Doncs no ha deixat gaire ben parats els anteriors papes de l’Església Catòlica que, llevat de tres, han ostentat la representació de Crist a la Terra fins la mort des de la seva elecció per cert en conclaus restringits i ben tancats.

Ell mateix, arquebisbe de Tarragona, designat a dit, té el càrrec a perpetuïtat, de manera que no sembla que ens pugui alliçonar sobre les bondats de com l’Església té organitzat això dels càrrecs. Per no parlar de la impossibilitat que als càrrecs de direcció i pastorals no hi puguin accedir les dones, qüestió aquesta que ja al segle XXI sembla tan anacrònica que no ho pot ser més.

Però tornem a la dimissió de Benet XVI perquè té el mèrit de reconèixer que no té més forces per continuar. I si ens quedava algun dubte a què es referia, les seves homilies posteriors són clares: no té forces per continuar amb la reorganització de l’Església, de les conspiracions i cops de colze, de les lluites pel poder, dels casos de pederàstia que l’han consumit.

Déu n’hi do. També perquè volia acabar amb els càrrecs vitalicis als quals s’accedeix per cooptació ? Doncs sí, té el seu mèrit haver dimitit encara que sigui reconeixent un fracàs personal.

Tot sembla indicar , però, que el seu gest no haurà servit per a res i haurem de veure si al seu successor l’importen gaire aquests propòsits. De moment tot sembla que els qui més números tenen per ser designats, no pensen precisament en evolució i progrés sinó tot el contrari.

Davant alguna informació que ha aparegut en algun mitjà digital tarragoní, em dóna la gana de dir el següent:

Mª José Elices va entrar al PSC quan molts fugien perquè ens havien fet una moció de censura i va acceptar ser dues legislatures regidora a l’oposició sabent les dues que perdríem les eleccions i no tindria possibilitats de governar. Va formar part de la Cambra de Comerç de Tarragona i altres entitats on va gaudir de l’estima dels membres de les Juntes de les quals va formar part. Quan va abandonar els càrrecs – que no el partit del qual mai no ha demanat la baixa – s’ha dedicat a activitats empresarials com tants milers d’empresaris al nostre país. Mai no ha estat ni tan sols imputada per cap afer que jo conegui i, per tant, és honesta si no es demostra el contrari.

Aquests dies ha sortit a la llum la transcripció de trucades telefòniques al voltant de les concessions de les ITV (inspecció tècnica de vehicles ) per part del Govern de CIU. Ve de lluny perquè poques setmanes abans de deixar el Govern l’any 2003 el govern de Jordi Pujol aprovà en el darrer consell executiu allargar sis anys més les concessions de les ITV malgrat que encara tenien tres anys de vigència.

A Espanya la privatització dels sectors energètics, telecomunicacions i banca pública principalment ve del Govern Aznar. Però altres activitats han acabat essent qualificades d’interès públic com la provisió i tractament d’aigua, la recollida i tractament de residus, inspeccions d’aliments o com la seguretat industrial – ITV incloses – . Però s’han anat encomanant a empreses mercantils que han acabat treballant pràcticament en règim de monopoli o oligopoli, és a dir, sense competència.

Si no s’haguessin definit com d’interès públic no estaria justificat que l’administració legislés i regulés la seva planificació i gestió – encara que no tant el seu control – . Només cal mirar l’ordre que anualment regula les tarifes de les ITV que s’emmarca en la Llei de Seguretat Industrial on es defineix aquesta com un servei públic d’interès general. Però malgrat això, s’encomana la seva gestió a qui té per objectiu el lucre per damunt de tot i que ha de retribuir a final d’any a uns accionistes que tampoc no estan interessats més que en el seu interès particular.

Tan normal ho trobem ara que ja no ens estranya la privatització de l’aigua de rius, mars i aqüífers i el conseller Vila explica al Parlament amb naturalitat que continua àmb el seu propòsit de privatitzar l’aigua del Ter-Llobregat. Seria increïble que parlés així d’un Parc Natural però ell troba normal regalar l’aigua perquè se’n beneficiï el sr. Entrecanales, per cert habitual de la llotja presidencial del Bernabeu d’on acostumen els convergents a dir que venen molts mals de Catalunya.

Després reclamen estructures d’estat i penso si aquest govern vol un nou Estat amb les seves estructures més bàsiques en mans de monopolis quan podrien i haurien d’estar en mans de tots. La ciutat alemanya de Munich té municipalitzada l’aigua, l’electricitat, l’energia, el gas, el transport i les telecomunicacions i no és un länder. Això sí que són estructures d’estat al servei dels ciutadans.

En les converses telefòniques que hem conegut sobre com apropiar-se de les ITV es parla de 30 per cent d’ebitda ( benefici brut d’explotació ). Déu n’hi do. I en un servei públic hi ha d’haver aquests marges que paguen els ciutadans ? Recordem també les sancions multimilionàries a empreses que són oligopolis de les telecomunicacions o dels hidrocarburs per haver abusat pactant preus que els consumidors paguen sense dret a reclamació.

Resumint, serveis qualificats com d’interès públic no es poden concedir sense control a l’interès lucratiu d’empreses mercantils. Cal reconsiderar com es gestionen des del sector públic totalment o des d’empreses mixtes per assegurar que preval l’interès general i no el privat i que es respecten els drets dels consumidors en la planificació i la gestió d’aquestes activitats. I fem servir la imaginació perquè els controls siguin absolutament efectius: presència de professionals independents de reconegut prestigi als consells d’administració i especialment també dels treballadors i treballadores.

I revisem la llista perquè potser l’hauríem d’ampliar a altres camps que també hem anat acceptant resignadament que poden estar sota la lògica del benefici privat quan les seves repercussions recauen en milers de persones innocents de la gestió d’altres.

Corrupció, ni una. I encara menys en serveis d’utilitat pública que per preservar-les d’abusos hem de posar-les sota control i treure-les de la lògica del lucre.

publicat al diari Més Tarragona el 13 de febrer de 2013

Justificació

L’ús de mitjans de dispersió en concentracions i manifestacions com les bales de goma o els gasos lacrimògens per part dels cossos de seguretat del nostre país ha estat un tema controvertit en els darrers temps. Respecte a l’ús de bales de goma, hi ha un acord del Parlament incomplert pel Govern, de lliurar un estudi abans del 31 de desembre passat malgrat que l’anterior Conseller d’Interior, Sr. Felip Puig, va declarar que l’estudi estava pràcticament acabat i que el deixaria llest perquè el Conseller que el substituís el lliurés a la Cambra.

Però també l’ús dels gasos lacrimògens és un tema cada cop més discutit que cal avaluar. Les repercussions del seu ús sobre la salut de les persones que reben els seus efectes, manifestants o no, mereixen ser estudiades i, en conseqüència, avaluar també quins són els mitjans més adequats per assegurar que es pugui exercir el dret de manifestació, la preservació de la seva seguretat així com la dels cossos policials i la preservació de l’espai públic.

Per tot això, el Parlament de Catalunya acorda:

1- Demanar al Departament d’Interior un estudi sobre l’ús dels gasos lacrimògens per part dels cossos de seguretat del nostre país

2- Que aquest estudi estigui finalitzat en el termini de sis mesos a partir de l’aprovació d’aquest acord

Xavier Sabaté Ferran Pedret

Justificació

L’ús de les bales de goma per part dels cossos de seguretat del nostre país ha estat un tema controvertit en els darrers temps. L’anterior Conseller d’Interior, Sr. Felip Puig, va incomplir un acord del Parlament en el sentit que abans d’acabar l’any 2012 lliuraria a la Cambra un estudi sobre aquesta qüestió, malgrat que li vàrem requerir reiteradament .

De tota manera, en la darrera compareixença a la Diputació Permanent d’aquest Parlament el catorze de desembre passat va declarar que l’estudi estava pràcticament acabat i que el deixaria llest perquè el Conseller que el substituís el lliurés a la Cambra.

Les bales de goma continuen essent un tema d’actualitat i la sensibilitat social ha augmentat arran dels fets ocorreguts en algunes manifestacions com la del 14 de novembre a Barcelona, en què una dona va perdre un ull, que se suma a altres lesions de la mateixa naturalesa en el passat.

Ha transcorregut un mes d’ençà que l’estudi esmentat hauria de ser ja al Parlament i distribuït al conjunt dels grups parlamentaris.

És per això que el Parlament de Catalunya acorda:

1- Demanar al Departament d’Interior l’estudi que sobre les bales de goma havia de lliurar el Govern abans del 31 de desembre segons acord del Parlament.

2- Que aquest lliurament es faci en el termini màxim de quinze dies

Xavier Sabaté Ferran Pedret

Per a l’explotació de determinats gasos no convencionals que es troben dipositats en
formacions geològiques de baixa permeabilitat, en els darrers temps s’ha vingut
desenvolupant un sistema que permet l’aprofitament d’aquests jaciments i que s’ha
denominat fractura hidràulica o fracking en anglès. Procediment que consisteix en la
injecció d’aigua, sorres i productes químics a altes pressions per fracturar les roques en
les quals es puguin trobar gas o petroli.

El sistema de fractura hidràulica es basa en provocar una ruptura dels nivells rocosos a
fi d’aconseguir l’esmentada permeabilitat. Consisteix en realitzar perforacions
horitzontals en diversos subnivells de cada formació geològica i mitjançant voladures
aconseguir la fracturació en profunditat, per, a continuació, introduir un fluid a alta
pressió que es composa com s’ha dit d’aigua, sorra i additius químics. Aquest fluid
arrossega el material emmagatzemat a la roca, recuperant-se a la superfície com a
retorn.

Una part d’aquest fluid injectat es perd en el propi procés, tractant-se d’una quantitat
molt variable en funció de les condicions d’explotació en què es trobi la roca (entre un
15% i un 80%).

Els additius que es fan servir són cianurs, benzens, i altres substàncies cancerígenes o
mutàgenes. Tot això genera una alta contaminació en els nivells freàtics més profunds
amb la possibilitat de propagar-se amb el temps fins a nivells més superficials. A més
aquestes explotacions han de contemplar des del punt de vista ambiental altres
impactes com són els possibles efectes de metalls pesats com el mercuri o l’urani.

El Parlament Europeu ha realitzat un estudi sobre l’impacte d’aquesta tècnica
evidenciant la manca de normativa que reguli aquesta activitat. Avui a la Unió Europea
s’està qüestionant la conveniència d’aquestes tècniques. Països com França, Regne
Unit o Alemanya ja es qüestionen la legitimitat de l’esmentada tecnologia perquè, amb
l’objectiu d’allargar la vida dels recursos gasístics, posen en perill el subministrament
d’un altre recurs indispensable com l’aigua potable.

A França el Parlament ha prohibit l’explotació d’hidrocarburs mitjançant la fractura
hidràulica i fins i tot ha revocat autoritzacions. Alemanya i Regne Unit estan
considerant la prohibició i fins i tot als Estats Units s’estan imposant moratòries amb
l’objecte d’estudiar millor els seus efectes.

Aquesta problemàtica també afecta a Catalunya. Som coneixedors de la petició de
permisos d’exploració en diverses àrees on existeixen rastres d’hidrocarburs.

Conscients de l’amenaça per a la salut, el clima i el medi ambient, el Grup Parlamentari
Socialista presenta la següent proposta de resolució.

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a:

1.Suspendre de manera immediata les activitats de prospecció que s’estiguin
realitzant en el territori de Catalunya per a l’ús de la tècnica d’explotació
minera denominada fracturació hidràulica o fracking per a l’explotació de
determinats gasos no convencionals, en virtut d’autoritzacions concedides fins
a la data.

2.Prohibir la concessió de noves autoritzacions a tot el territori de Catalunya.

3.Constituir un grup d’experts amb l’encàrrec d’elaborar un informe en què
s’avaluïn tots els riscos ambientals lligats a les tècniques de fracturació
hidràulica o d’altres similars destinades a l’explotació de gasos no
convencionals, avaluant també la seva viabilitat econòmica i els seus costos
respecte l’ús de tecnologies renovables. Informe que haurà de ser presentat a
la comissió corresponent del Parlament de Catalunya pel seu debat en el
termini de sis mesos.

Jordi Terrades i Xavier Sabaté