Dimecres mentre dinava sol vaig donar un cop d’ull al llibre de Robert Casadevall que acaba de veure la llum fa unes setmanes i que constitueix el tercer i darrer recull d’articles al Punt. He xalat molt i he pres algunes notes, per cert, a llapis i ell si llegeix aquest comentari sabrà per què ho dic.
Robert Casadevall és sobretot una ment inquieta. Creu que a la vida venim a pensar i es lamenta que la majoria de mortals no ho practiquin ni usin les neurones de què disposem.
Es diria que els seus escrits són una crònica de la quotidianitat explicada per un expert en planificació territorial i en sentit comú que fuig esperitat de les baralles de campanar – la caspa provinciana que ens envolta, diu – i aplica un seny molt potent i entenedor. Reflexiu i reposat, pensa que gairebé tot el que diu no serà massa tingut en compte, convençut que el soroll, les presses i la mandra mental ocupen més espai que no pas el necessari i silenci i temps per aplegar arguments i sotmetre’ls al gresol i a la maduració imprescindible. I sospito que coincideix amb mi que això porta inexorablement a la mediocritat que ocupa extenses planúries de l’univers de la condició humana. Però gosaria dir que tant se li’n fot que no se li faci gaire cas. Opina i escriu potser per està en pau amb si mateix, cosa que en el nostre segle costa de trobar. I potser també per compartir amb aquells que sabem valorar la seva intel.ligència i atreviment. Perquè, senyores i senyors, Robert Casadevall diu moltes coses que la resta de mortals no gosem
Robert mereixia veure acomplida la seva petita ambició de ser regidor de la nostra ciutat de Tarragona. No ho va aconseguir per molt pocs vots a les eleccions del 1995 perquè el temps i les circumstàncies no li van ser propícies però , mancats com estem de gent amb idees clares i que les faci entendre – Robert cita en el seu darrer llibre política és pedagogia que deia Campalans -, potser hauríem tingut una visió i un futur diferent amb ell a la Plaça de la Font.
Sorneguer, hem discrepat i discrepem d’algunes coses – menys de les que pot semblar entre dos veterans catalanistes des del federalisme i des de l’independentisme avui tant de moda però que ell practica gairebé diria des del naixement. Per cert, ell tan fusterià – Robert, falten pocs dies per acabar el 50è aniversari de Nosaltres els valencians i tu segur que escriuries el bon article que jo m’havia proposat sobre el de Sueca – també pensa com jo que Joan Fuster tenia més raó que un sant quan va dir ” puix parla en català, vejam a veure què diu ” corregint la frase de Josep Pau Ballot “puix parla en català, Déu li’n do glòria”
He de recomanar el seu llibre que es llegeix molt ràpidament. Sobretot la segona part en què, per obligacions d’espai, va haver de reduir les seves col.laboracions que, malgrat tot, conserven tot l’interès.
No us perdeu els comentaris a peu de pàgina que ha afegit a la versió original dels articles. Tenen un gran interès i són molt divertides. Només una mostra: “Tinc la sensació d’haver escrit el mateix article unes quantes vegades” que exemplifica molt bé alguns debats territorials nostres eterns o cíclicament social-massoquistes
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
