Biden i el suport als actius nuclears

Sin competencia no hay paraíso: los oligopolios amplifican la desigualdad y  cronifican la debilidad económica

El 6 de juliol de 2021 va ser l’últim dia que va regir el topall de 180 euros el MWh que el regulador espanyol fixava per a les ofertes realitzades a la subhasta del mercat majorista elèctric. La pressió de Brussel·les el va obligar a marcar una franja més generosa, que anava des del terreny negatiu dels –500 euros fins als 3.000 euros el MWh, en línia amb la resta dels socis comunitaris. I és que la Comissió Europea feia temps que insistia en aquesta mesura, preveient un hivern – recordem que era 2021 –  amb una elevada volatilitat en les tarifes, que seguirien marcades per l’elevat cost del gas.

Per tant, aquell 6 de juliol entrava en vigor una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que obria —per baix i per dalt— els preus a què es podia oferir l’electricitat.

Els analistes recorden que aquella pujada del llindar màxim era inevitable: Brussel·les feia temps que pressionava Espanya perquè els igualés a la resta de la UE. El fet d’haver superat aquest límit, però, dóna una idea de com el mercat està polvoritzant totes les perspectives existents al mes de juny.

Quan això va passar ja es va posar el crit al cel perquè superar els 180 euros megawatt hora semblava un disbarat però en arribar la tardor ja es va arribar a 188 € Mwh. No ha passat un any i la nuclear França amb més de la meitat dels seus reactors nuclears aturats tot l’hivern, el 4 d’abril va arribar als 3000 € del megawatt és a dir 15 vegades més que el que teníem fa un any a Espanya.

El problema no són els €3000 Mwh que durant unes hores van regir els preus del Mwh a França sinó que a partir d’ara Brusel·les haurà de fixar un nou topall que ja ha estat decidit que serà de €4000 megawatt hora. Aquesta és la previsió que fa el regulador europeu perquè mai no es doni el cas que en un moment donat ni a €3000 megawatt hora pugui oferir ningú energia elèctrica.

Feia una mica més de fred a França el 4 d’abril i per tant hi havia més demanda energètica, però no és menys cert que tenir més de la meitat dels vells reactors nuclears francesos aturats va ser l’altre factor decisiu.

Ara el sr. Biden ofereix 6.000 milions de dòlars per prolongar la vida de les velles nuclears americanes. Diners públics que són els únics que poden fer rendibles les nuclears. Si les destinés a fomentar les renovables, l’emmagatzematge i a la investigació per rebaixar el preu de l’Hidrogen verd com vol la seva secretària d’Estat d’Energia, li trauria més profit.

Això arribarà inevitablement encara que els grans oligopolis ho vulguin endarrerir per treure més rèdit als seus actius al preu que sigui, fins i tot a costa dels pressupostos públics i de la seguretat de la ciutadania.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Tenemos que estar de nuevo en el mapa

Insolación - Wikipedia, la enciclopedia libre

Ahora sabemos que Putin calculó cuidadosamente el momento para empezar la guerra contra Ucrania. Y que tuvo mucho que ver en ello la debilidad energética de Europa, que se había ido incrementando en los últimos años.

Debilidad porque los grandes oligopolios quieren sacar rendimiento de sus activos invertidos en combustibles fósiles y uranio. En 20 años se acaba su situación de dominio y quieren exprimir hasta el final petróleo y gas y uranio. Por eso han provocado un gran aumento de precios alcanzando cifras récord de beneficios pero infligiendo graves perjuicios a toda la población.

Debilidad por la gran dependencia del gas ruso. Europa podía cerrar carbón y nucleares pero haciendo dos cosas que no ha llevado a cabo: instalando masivamente renovables (como ya hace España o como acaban de anunciar Reino Unido y Portugal con parques eólicos marinos de 3 y 4 Gw ) y con acciones potentes de ahorro y eficiencia ( el asesor energético británico M. Liebreich explica que se pueden conseguir ahorros del 80% de muchos consumos y el PROENCAT – Prospectiva Energética de Cataluña 2050 – dice que podemos conseguir una reducción general de un 40% )

Ahora se publican mapas de todo tipo relacionados con el tema: de las zonas donde mejor se puede aprovechar el sol, el viento, el agua, la biomasa; de dónde almacenar la energía, cómo interconectarla mejor, de instalaciones en tierra y mar de generación renovable o nuevas industrias para fabricar baterías, vehículos eléctricos o hidrógeno. Al ver cada mapa lo relacionamos enseguida con la geopolítica y nos vienen a la cabeza Rusia, Argelia o Estados Unidos que, mira por dónde, ahora se beneficiará de esta circunstancia vendiéndonos gas y petróleo.

Desgraciadamente Cataluña no figura en casi ninguno de estos mapas porque en los últimos años no hemos hecho los deberes. Y ahora que el mundo entero se da cuenta de la urgencia de aprovechar los recursos energéticos propios, vemos el gran camino que nos queda por recorrer. La diputada Silvia Paneque recordaba en el Parlament hace pocos días con datos del ICAEN ( Intitut Català d’Energia), que en Cataluña desde 2018 no se ha puesto en funcionamiento ningún parque eólico nuevo y muy poca fotovoltaica.

Por si fuera poco, algunos dirigentes políticos, mediáticos, y del mundo socio-económico pero también algunos que se llaman ecologistas, han defendido que no había que estar en el mapa. Incluso un ex-consejero y un asesor del gobierno de la Generalitat en materia de fondos europeos, defendían todavía no hace un año que no era necesario generar energía en Cataluña porque la podríamos traer de Aragón. Hoy seguro que se arrepienten y no osarían escribirlo.

Estamos en la cola pero esto no ha sido siempre así. Corre por las redes un pequeño reportaje de 1.946 donde se ve un cambio de baterías de un taxi eléctrico en Barcelona de la marca Eucort, fundada por Eusebi Cortés, nacido en Bot. Cataluña estaba entonces al frente. Como en 1852 cuando el farmacéutico Domènech iluminó su farmacia en Barcelona; o cuando en 1875 se instaló una dinamo para iluminar las Ramblas; o cuando en 1876 se constituyó en Barcelona la primera empresa eléctrica española. Entonces estábamos en el mapa y hemos estado allí muchos años.

Así que es necesario recuperar el terreno perdido. Necesitamos grandes parques solares y eólicos que vemos en otros lugares para producir los 10.000 kteps que consumiremos en 2050 (7.500 menos que ahora si ahorramos y somos eficientes como es debido); aprovechar residuos orgánicos para obtener biogás; generar hidrógeno verde. Éste es el reto gigantesco para sustituir la energía sucia y contaminante de gas, uranio y petróleo. El citado PROENCAT 2050 dice que esto supone una ocupación de un 2’5 % del territorio y tenemos mucho de ocioso. Nos van la salud y la vida amenazadas por la polución y el calentamiento del Planeta. Nos va la dependencia energética que ahora es del 94% y ya vemos lo que supone no tener energía propia. Ya no hemos podido beneficiarnos de tecnología propia, ni de las fábricas de baterías ni de coches eléctricos ni de los puestos de trabajo. Y leemos todos los días cómo la generación y usos de hidrógeno van a otros lugares. El poco provecho que le sacamos a la energía en Cataluña es escandaloso.

Otros ya están avanzando más y piensan en otras cosas que aquí nos suenan extrañas. Amory Lovins, que dirige el mejor centro de energía del mundo, el Rocky Mountain Institute, ha dicho que el problema hoy no es dónde encontrar energía renovable porque la solar y la eólica están en todas partes y son muy baratas, sino cómo utilizarla mejor, hacer eficiencia y ahorro, fabricación y gestión inteligentes. Nosotros todavía hablamos de dónde la generaremos y ponemos obstáculos.

Ahora que todos los gobiernos europeos darán un nuevo impulso a las renovables y que nos conectaremos mejor con Francia con gaseoductos preparados para hidrógeno y gases limpios, se abren nuevas oportunidades para situarnos en el mapa. ¿Catalunya quiere estar o quiere seguir dependiendo de los demás? Ésta es la cuestión.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Hem de tornar a ser al mapa

Insolación - Wikipedia, la enciclopedia libre

Ara sabem que Putin va calcular curosament el moment per començar la guerra contra Ucraïna. I que hi va tenir molt a veure la feblesa energètica d’Europa, que s’havia anat incrementant els darrers anys.

Feblesa perquè els grans oligopolis volen treure rendiment dels seus actius invertits en combustibles fòssils  i urani. En 20 anys s’acaba la seva situació de domini i volen esprémer fins al final petroli i gas i urani. Per això han provocat un gran augment de preus assolint xifres rècord de beneficis però infligint greus perjudicis a tota la població.

Feblesa per la gran dependència del gas rus. Europa podia tancar carbó i nuclears però fent dues coses que no ha dut a terme: instal·lant massivament renovables (com ja fa Espanya o com acaben d’anunciar el Regne Unit i Portugal amb parcs eòlics marins de 3 i 4 Gw ) i amb accions potents d’estalvi i eficiència ( l’assessor energètic britànic M. Liebreich explica que es poden fer estalvis del 80% de molts consums i el PROENCAT – Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 – diu que podem aconseguir una reducció general d’un 40%)

Ara es publiquen mapes de tot tipus relacionats amb el tema:  de les zones on es pot aprofitar millor el sol, el vent, l’aigua, la biomassa; d’on emmagatzemar l’energia, com interconnectar-la millor, d’instal·lacions a terra i mar de generació renovable o noves indústries per fabricar bateries, vehicles elèctrics o hidrogen. En veure cada mapa el relacionem de seguida  amb la geopolítica i ens venen al cap Rússia, Algèria o Estats Units que ves per on ara es beneficiarà d’aquesta circumstància i venent-nos gas i petroli.

Malauradament Catalunya no figura en gairebé cap d’aquests mapes perquè els darrers anys no hem fet els deures. I ara que  el món sencer s’adona de la urgència d’aprofitar els recursos energètics propis, veiem el gran camí que ens queda per recórrer. La diputada Silvia Paneque recordava al Parlament fa pocs dies amb dades de l’ICAEN, que a Catalunya des de 2018 no s’ha posat en funcionament cap parc eòlic nou i molt poca fotovoltaica.

Per si no n’hi hagués prou, alguns dirigents polítics,  mediàtics, i del món socio-econòmic però també alguns que s’anomenen ecologistes, han defensat que no calia ser al mapa. Fins i tot un ex-conseller i un assessor del govern de la Generalitat en matèria de fons europeus, defensaven encara no fa un any  que no calia generar energia a Catalunya perquè la podríem portar d’Aragó. Avui segur que se’n penedeixen i no gosarien escriure-ho.

Som a la cua però això no ha estat sempre així. Corre per les xarxes un petit reportatge del 1.946 on es veu un canvi de bateries d’un taxi elèctric a Barcelona de la marca Eucort, fundada per Eusebi Cortés, nascut a Bot. Catalunya era llavors al capdavant. Com al 1852 quan el farmacèutic Domènech va il·luminar la seva farmàcia a Barcelona; o quan el 1875 s’instal·là una dinamo per il·luminar les Rambles; o quan el 1876 es constituí a Barcelona la primera empresa elèctrica espanyola. Llavors érem al mapa i hi hem estat molts anys.

Així que cal recuperar el terreny perdut. Necessitem grans parcs solars i eòlics que veiem en altres indrets per produir els 10.000 kteps que consumirem el 2050 ( 7.500 menys que ara si fem estalvi i eficiència com cal); aprofitar residus orgànics per obtenir biogàs; generar hidrogen verd. Aquest és el repte gegantí per substituir l’energia bruta i contaminant de gas, urani i petroli. L’esmentat PROENCAT 2050 diu que això suposa una ocupació d’un 2’5 % del territori i en tenim molt de desocupat. Ens hi van la salut i la vida amenaçades per la pol·lució i l’escalfament del Planeta. Ens hi va la dependència energètica que ara és del 94 % i ja veiem el que suposa no tenir energia pròpia. Ja no ens hem pogut beneficiar de tecnologia pròpia, ni  de les fàbriques de bateries ni de cotxes elèctrics ni dels llocs de treball. I llegim cada dia com la generació i usos d’hidrogen van a altres indrets. El poc profit que li traiem a l’energia a Catalunya és escandalós.

Altres ja estan avançant més i pensen altres coses que aquí ens sonen estranyes. Amory Lovins, que dirigeix el millor centre d’energia del món, el Rocky Mountain Institute, ha dit que el problema avui no és on trobar energia renovable perquè la solar i l’eòlica són a tot arreu i són molt barates, sinó com utilitzar-la millor, fer eficiència i estalvi, fabricació i gestió intel·ligents. Nosaltres encara parlem d’on la generarem i hi posem entrebancs.

Ara que tots els governs europeus donaran un nou impuls a les renovables i que ens connectarem millor amb França amb gasoductes preparats per hidrogen i gasos nets, se’ns obren noves oportunitats per situar-nos al mapa. Catalunya vol ser-hi o vol continuar depenent dels altres ? Aquesta és la qüestió.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Energía nuclear más allá del CO2

El gráfico está incluido en el artículo:

https://associaciosalutiagroecologia.wordpress.com/2017/04/24/econonuestra-cuanto-ganaran-las-electricas-si-se-amplia-la-vida-util-de-las-centrales-nucleares-hasta-los-60-anos/

Los defensores de la energía nuclear han encontrado en la necesidad de luchar contra el CO2 el único argumento que repiten para justificar su inclusión en el borrador de la lista de energías verdes que la UE está preparando.

Se diría que ahora que han visto la progresión imparable de las energías renovables se cogen como un hierro al rojo vivo al CO2 que hasta ahora habían menospreciado.

No tienen ningún otro argumento porque ni el uranio es un mineral renovable sino finito, ni la producción de energía nuclear es segura, ni sus residuos se pueden reciclar más que en una ínfima parte y deben almacenarse durante miles de años. Ni es más barata – el argumento aquel que compramos electricidad nuclear a Francia se ha desvanecido definitivamente este invierno, el país vecino está comprando energía a España y de paso nos encarece la nuestra- .

Conseguir un sistema 100% renovable como el que se han propuesto los países más avanzados – Cataluña y España también- requiere tiempo para incrementar la renovable: agua, sol, viento, biomasa, geotermia, aerotermia, biogás, etc; también para poner en marcha sistemas de almacenamiento como centrales hidroeléctricas reversibles, baterías, hidrógeno, aire comprimido etc. Y tiempo para construir un sistema de gestión de la demanda y ahorro y eficiencia que disminuya nuestras necesidades de energía. Los pronucleares dicen que tardaremos años pero no dicen los años que tarda en construirse una nuclear: Finlandia quiere estrenar una a finales de mes con 13 años de retraso y un sobrecoste de 11.000 millones de euros. Y la de Flamanville en Francia acumula 11 años de retraso y otros 13.000 millones. Por cierto, estos días el 20% del parque nuclear francés está parado por problemas derivados en buena medida de la edad de sus plantas como los reactores Penly-1, Chooz (Ardenas) y Civaux (Vienne).

No hay inversores que se aventuren a menos que cuenten con ayudas públicas, ni aseguradoras que quieran cubrir indemnizaciones de un nuevo accidente nuclear, ni se encuentran lugares donde colocar plantas mucleares o guardar residuos por miles de años.

Volvamos al CO2 porque no es la única cuestión a tener en cuenta, que no engañen. Hay un tema mucho más de fondo. La energía se ha convertido en un derecho ciudadano y un elemento estratégico para la economía. Si está en pocas manos, puede provocar situaciones de peligro de continentes enteros como estamos viendo este invierno porque unos pocos monopolios del gas ruso y del norte de África deciden multiplicar los precios o simplemente cerrar el grifo. Es lo que tiene depender de pocos proveedores y alejados de nosotros. ¿Por qué debemos seguir perpetuando este modelo que enriquece sólo a unos cuantos cuando podemos tener uno nuevo que puede evitar situaciones de abuso de unos pocos propietarios de pozos de petróleo y de gas y de centrales nucleares? La renovable es distribuida, no sólo en el territorio sino también en lo que se refiere a la propiedad. En Alemania el 54% de la propiedad de energía renovable está en manos de cooperativas, pequeños propietarios y ayuntamientos.

El actual y viejo modelo que algunos quieren perpetuar conlleva exprimir hasta el final unas inversiones multimillonarias que hace muchos años han realizado los propietarios de las centrales nucleares, la mayor parte de las cuales están amortizadas y por tanto los beneficios son extraordinarios ( véase gráfico ) . Ahora, si la UE sitúa la nuclear como energía verde serían, además, beneficiarios de fondos públicos para perpetuar situaciones de privilegio y de dominio en pocas manos, que continuarían condicionando el conjunto del sistema y lo encarecería aún más.

Los países que se han propuesto sustituir las centrales nucleares como Gran Bretaña, Alemania, España no lo hacen por razones dogmáticas ni populistas ni lo han decidido alocados ecologistas; nadie se atrevería a tildar así a la señora Merkel o al sr. Jhonson ni a todos los gobiernos españoles desde Felipe González, ni al 80% del Parlamento de Cataluña que aprobó la ley de Cambio Clmático que sólo contempla una Cataluña 100% renovable y por tanto sin nucleares. Todos ellos consideraron que la nuclear no es una energía de futuro, ni segura, ni más barata. Y porque después de años de debates y de informes han visto que existen alternativas fiables, seguras, limpias y sin repercusiones para las generaciones futuras. Pero también porque han creído que debe darse paso a un nuevo modelo energético más repartido en el territorio y en la propiedad y con menos riesgos de colapso.

Que algunas grandes corporaciones sigan defendiendo el viejo modelo centralizado monopolista y oligopolista tiene explicación. Pero que algunas personas y organizaciones políticas que tienen obligación de velar por el interés público (PP, VOX y C’s ya se han manifestado) se olviden de éste para defender el viejo modelo que favorece a quienes controlan y abusan de una parte de nuestra vida tan sensible como la necesidad de energía es de difícil justificación.

( traducción del original en catalán publicado en el Diari de Tarragona del 18 de enero de 2022 – sin el gráfico – y también en este mismo bloc )

Publicat dins de General | Feu un comentari

Energia nuclear més enllà del CO2

El gràfic està inclòs a l’article:

https://associaciosalutiagroecologia.wordpress.com/2017/04/24/econonuestra-cuanto-ganaran-las-electricas-si-se-amplia-la-vida-util-de-las-centrales-nucleares-hasta-los-60-anos/

Els defensors de l’energia nuclear han trobat en la necessitat de lluitar contra el CO2 l’únic argument que repeteixen per justificar la seva inclusió en l’esborrany de la llista d’energies verdes que la UE està preparant.

Hom diria que ara que han vist la progressió imparable de les energies renovables s’agafen com a un ferro roent al CO2 que fins ara havien menystingut.

No tenen cap altre argument perquè ni l’urani és un mineral renovable sinó finit, ni la producció d’energia nuclear és segura, ni els seus residus es poden reciclar més que en una ínfima part i s’han d’ emmagatzemar durant milers d’anys. Ni és més barata – l’argument aquell que comprem electricitat nuclear a França s’ha esvaït definitivament aquest hivern, el país veí està comprant energia a Espanya i de pas ens encareix la nostra- .

Aconseguir un sistema 100% renovable com el que s’han proposat els països més avançats – Catalunya i Espanya també- requereix temps per incrementar l’actual renovable: aigua, sol, vent, biomassa, geotèrmia, aerotèrmia, biogàs, etc; també per endegar sistemes d’emmagatzematge com centrals hidroelèctriques reversibles, bateries, hidrogen, aire comprimit etc. I temps per construir un sistema de gestió de la demanda i d’estalvi i eficiència que disminueixi les nostres necessitats d’energia. Els pro-nuclears diuen que tardarem anys però no diuen els anys que tarda en construir-se una nuclear: Finlàndia en vol estrenar una a finals de mes amb 13 anys de retard i un sobre-cost d’11.000 milions d’euros. I la de Flamanville a França acumula 11 anys de retard i 13.000 milions de més. Per cert, aquests dies el 20 % del parc nuclear francès està aturat per problemes derivats en bona mesura de l’edat de les seves plantes com als reactors Penly-1, Chooz (Ardenes) i Civaux (Vienne).

No hi ha inversors que s’aventurin si no és amb ajudes públiques, ni asseguradores que vulguin cobrir indemnitzacions d’un nou accident nuclear, ni es troben indrets on col·locar plantes o guardar residus per milers d’anys.

Tornem al CO2 perquè no és l’única qüestió a tenir en compte, que no enganyin. Hi ha un tema molt més de fons. L’energia ha esdevingut un dret ciutadà i un element estratègic per l’economia. Si està en poques mans, pot provocar situacions de perill de continents sencers com estem veient aquest hivern perquè uns pocs monopolis del gas rus i del nord d’Àfrica decideixen multiplicar els preus o simplement tancar l’aixeta. És el que té dependre de pocs proveïdors i allunyats de nosaltres. Per què hem de continuar perpetuant aquest model que enriqueix només a uns quants quan en podem tenir un de nou que pot evitar situacions d’abús d’uns pocs propietaris de pous de petroli i de gas i de centrals nuclears ? La renovable és distribuïda, no només en el territori sinó també pel que fa a la propietat. A Alemanya el 54 % de la propietat d’energia renovable està en mans de cooperatives, petits propietaris i ajuntaments.

L’actual i vell model que alguns volen perpetuar comporta esprémer fins al final unes inversions multimilionàries que fa molts anys han realitzat els propietaris de les centrals nuclears, la major part de les quals estan amortitzades i per tant els beneficis són extraordinaris – vegi’s el gràfic ) . Ara, si la UE situa la nuclear com energia verda serien, a més, beneficiaris de fons públics per perpetuar situacions de privilegi i de domini en poques mans, que continuarien condicionant el conjunt del sistema i l’encariria encara més.

Els països que s’han proposat substituir les centrals nuclears com Gran Bretanya, Alemanya, Espanya no ho fan per raons dogmàtiques ni populistes ni ho han decidit eixelebrats ecologistes; ningú gosaria titllar així la senyora Merkel o el sr. Jhonson ni tots els governs espanyols des de Felipe Gonzàlez, ni el 80 % del Parlament de Catalunya que va aprovar la llei de Canvi Clmàtic que només contempla una Catalunya 100 % renovable i per tant sense nuclears. Tots ells han considerat que la nuclear no és una energia de futur, ni segura, ni més barata. I perquè després d’anys de debats i d’informes han vist que hi ha alternatives fiables, segures, netes i sense repercussions per les generacions futures. Però també perquè han cregut que s’ha de donar pas a un nou model energètic més repartit en el territori i en la propietat i amb menys riscos de col·lapse.

Que algunes grans corporacions continuïn defensant el vell model centralitzat monopolista i oligopolista té explicació. Però que algunes persones i organitzacions polítiques que tenen obligació de vetllar per l’interès públic ( PP, VOX i C’s ja s’hi han manifestat ) s’oblidin d’aquest per defensar el vell model que afavoreix els qui controlen i abusen d’una part de la nostra vida tan sensible com la necessitat d’energia és de difícil justificació.

( publicat al Diari de Tarragona el 18 de gener de 2022 – sense el gràfic – )

Publicat dins de General | Feu un comentari

O hi ha energia renovable a Catalunya o perdem possibilitats de desenvolupament

Xavier Sabaté tiene como objetivo llevar la transición energética a todos los polígonos logísticos catalanes, aprovechando aprofitar sus ocho millones de metros cuadrados para captar energía del sol e incluso con minimolinos de viento.

entrevista de Núria Pérez al Diari de Tarragona diumenge 14 de novembre de 2021:

Tras una larga y variada trayectoria como político, con cargos tanto en el Ayuntamiento de Tarragona (concejal y teniente de alcalde) como en la Generalitat (diputado en el Parlament, conseller de Governació y Delegat del Govern a Tarragona) o en la Diputació de Tarragona o el Congreso, Xavier Sabaté (Flix, 1953) es responsable de proyectos de Medioambiente del Port de Barcelona desde 2015 y presidente de  Logstics Green New Deal en Barcelona-Catalunya Centre Logístic desde julio del año pasado. Sabaté reconoce que «nunca había realizado una actividad tan gratificante, con tantas posibilidades de innovar y de mejoras aplicadas a  la salud de los seres vivos» como ahora.

El presidente de Logistics Green New Deal en Barcelona-Catalunya Centre Logístic sostiene que hay mucha gente implicada en la transicioń energética. Entre ellas destaca como ejemplo de innovación, de economía circular y de accionariado popular la planta de biogás producido con residuos orgánicos que hay en La Galera.

  • Cuando hablamos de transición energética ¿de qué hablamos?

Tendríamos que hablar de cambios de modelo productivo, de hábitos de consumo y de valores. Sarkozy pidió un «nuevo orden» que regule el capitalismo con la moral. De eso hace doce años y el capitalismo ha cambiado pero, a peor, porque tenemos un planeta y una especie humana con peores perspectivas. Y como en todas las crisis quien más sufre son las personas que forman parte de sectores de riesgo por su edad o condición física o porque tiene menos recursos, peor acceso a servicios de salud, a la educación. Hay un problema también de desigualdad social. Hay que seguir luchando.

  • ¿Cuál es su diagnóstico de la crisis climática?

El aumento de enfermedades y de la mortalidad prematura asociada a la contaminación, así como la desaparición de miles de especies son inaceptables. Si la contaminación del aire se produjera en el agua y por nuestros grifos manara agua negra, nos rebelaríamos. Si Elon Musk hubiera vertido líquido tóxico en un río habría actuado la Fiscalía. Fue al espacio contaminando el aire y buena parte de la opinión pública aplaudió. Lo peor es la falta de conciencia de la emergencia climática. El Planeta Tierra sobrevivirá pero los seres que vivimos en él cada vez tendremos peores condiciones de vida si no actuamos contundentemente.

  • ¿Qué balance hace de la cumbre de Glasgow?

No puedo ser optimista. La comunidad científica dice que los compromisos son insuficientes o se aplazan algunos gobiernos han falseado datos. Jeremy Rifkin insiste en el peligro de extinción, igual que Obama, Al Gore, Greta Thumberg… No se toman las medidas adecuadas y podemos estar ya fuera de plazo. Parece que nos resignamos a vivir peor, a respirar peor y morir antes y ceder este mundo que hemos degradado en los últimos cincuenta años como nunca a los actuales niños y jóvenes.

  • Hay quien habla de que estamos en la primera línea de una oleada de cambio masiva y precipitada que rivaliza con la Revolución Industrial. ¿Lo ve así?

Sí, la revolución industrial llegó con el carbón que condicionó el modo de vida, las relaciones sociales, las laborales, el consumo, incluso los valores. La actual revolución también provocará grandes cambios: la propiedad de la producción de la energía se distribuirá mucho más, mejorará de la calidad del aire, la salud y la esperanza de vida; cambiará hábitos y horarios. El hidrógeno verde se generará cuando luzca el sol o sopla el viento. La fábrica de hielo del Puerto de Barcelona adaptará la producción a los horarios de luz solar, como la Cooperativa Agrícola de la Fatarella cuando ponga en marcha la tostadora de avellanas porque ambas tendrán la energía más barata en el horario de máxima insolación con la fotovoltaica que instalarán.

«El autoconsumo será fundamental pero sobre todo si es compartido tanto residencial como industrial»

  • ¿La emergencia climática actual nos impone hablar de decrecimiento?

Hablar de decrecimiento energético sí. Debemos consumir menos energía y no solo eléctrica. Y moderar el consumo de minerales. La escasez que vivimos estos días es solo un aviso de lo que vendrá si no cambiamos. En una generación consumiremos el doble que hoy y en 25 años habremos consumido tanto como en toda la historia del ser humano si no cambiamos. Los productos tienen que utilizarse mucho más tiempo y tienen que pensarse para ser recuperados al final de su vida útil. Y aprovechar toda la materia orgánica para transformarla en biogás porque no todo lo vamos a poder hacer con electricidad.

  • Se habla mucho de descarbonizar la producción pero no tanto de la logística. ¿Cómo se hace y qué importancia tiene?

Se hace sustituyendo los combustibles fósiles que llevan carbono y por lo tanto producen dióxido de carbono (CO2) y otros gases tóxicos como NOx e introduciendo combustibles renovables que no contaminan: electricidad, biogás, sintéticos, hidrógeno… La logística no es solo transporte sino también actividades asociadas como el almacenaje, preparación de pedidos, etc.

  • ¿Qué valoración hace de la modificación del decreto de energías renovables que acaba de aprobar la Generalitat?

No solucionará la necesidad de generación masiva de energía renovable ni la falta de aceptación social en algunas comarcas. Espero que en la tramitación parlamentaria se mejore. Todos los municipios deberían destinar una parte de su territorio a generar energía renovable. También se deben establecer más compensaciones para las comarcas dispuestas a generar más energía de la que necesitan: energía más barata, un canon energético como el de los años 80 y un mayor porcentaje en las subvenciones de los gobiernos para programas de desarrollo serían medidas que favorecerían la aceptación social y el reequilibrio.

  • ¿Qué papel tendrá el autoconsumo en las renovables?

Fundamental, pero será más relevante si es autoconsumo compartido tanto residencial como industrial para que cuando a uno le sobre energía la pueda aprovechar otro. Porque si cada uno solo procura solucionar sus necesidades energéticas en su nave industrial o en su casa, por el camino perderemos mucho espacio. Hay que aprovechar todos los metros cuadrados posibles de los tejados. Pero con ellos solo tendremos para un 25% de nuestras necesidades. Habrá que sumar un 2% del territorio de Catalunya (64.000 hectáreas) y una parte del mar donde se genera viento aprovechable.

  • Vamos tarde en la transición energética. ¿Qué se ha hecho mal?

Vamos muy tarde sí, sobre todo en Catalunya. En los últimos años hemos tenido unos gobiernos que se preocupaban de otras cosas . Hay que tener las ideas claras y la determinación de llevar a cabo políticas serias aunque en algunos casos sea difícil. Para ello hay que informar, mediar y compensar.

«Tenemos que hablar de cambios de modelo productivo, de hábitos de consumo y de valores»

  • Cuesta tomar decisiones impopulares…

Bien explicadas creo que son decisiones populares. El 80% de la población está de acuerdo en implantar energía renovable. No puede ser que unas minorías impidan el desarrollo, el cambio imprescindible para mejorar la salud de la ciudadanía y su economía. O hay energía renovable en Catalunya o perdemos posibilidades de desarrollo.

  • ¿Es factible llegar a 2030 con el 50% de la producción de fuentes renovables?

En España sí. En Cataluña será lamentable si no lo logramos. El Govern debe tener una actitud más decidida y establecer medidas de compensación para las comarcas dispuestas a generar energía renovable. Y en las empresas hay que incorporar en las agendas la energía como algo estratégico. Si la energía viene de fuera, dependeremos de otros y la pagaremos más cara. Y las energéticas tradicionales tienen también que cambiar, ser flexibles, adaptarse, aceptar inversores pequeños en sus inversiones. Dejarán de ser monopolio pero serán necesarias porque precisamos más de 120.000 millones de euros y no los puede aportar el sector público ni las cooperativas o las comunidades energéticas.

  • ¿Daremos el salto necesario con parques eólicos de cinco megavatios?

No. porque tenemos que sustituir toda la energía contaminante y peligrosa. Solo hablando de electricidad, para el año 2050 tendremos que haber multiplicado por 2,5 con energía renovable el total de toda la electricidad generada en Cataluña en 2020 con renovable, nuclear, hidráulica y gas, y estamos muy lejos. Añadamos para usos industriales y de transporte pesado otras energías como la solar térmica, la biomasa, biocarburantes y biogás. Solo un ejemplo: para sustituir los 3 grupos nucleares solo con energía eólica serían necesarios 1.600 molinos de 5 megawatios cada uno. O 20.000 hectáreas de fotovoltaica.

«Se deben establecer más compensaciones para las comarcas dispuestas a generar más energía de la que necesitan»

  • No queremos renovables pero tampoco líneas de alta tensión. ¿Qué pasará si siguen bloqueándose los parques eólicos?

Catalunya perdería una gran oportunidad. ¿Queremos continuar dependiendo de otros intereses, de otros territorios y de otros países para proveernos de energía? ¿Importaremos hidrógeno de Arabia que ya está pensando cómo traerlo a Catalunya? Es de locos no defender la autosuficiencia energética en un país como el nuestro que dispone de recursos naturales suficientes. No se entiende ni desde el punto de vista económico ni del impacto ecológico que genera la energía traída desde lejos.

  • ¿Entiende que  comarcas de Tarragona digan que ya producen  suficiente energía?

Puedo compartir que se diga que hasta ahora se han hecho las cosas mal y que algunos piensen que sus territorios solo son extractivos de un bien básico mientras que el desarrollo se produce en otras comarcas. Por eso deben establecerse medidas de apoyo, compensaciones y un aprovechamiento de la energía en el mismo sitio donde se produce en la medida de lo posible. Eso sin olvidar que hay comarcas en Catalunya a las que tendremos que llevar energía porque no pueden producírsela.

  • ¿Qué papel jugará en esta transición el Valle del Hidrógeno?

Muy importante. pero tiene que ser verde es decir generado con energías renovables y no como el gris utilizado hasta ahora que que en su obtención se libera mucho CO2. Tarragona es pionera en esta iniciativa. En pocos años el hidrógeno puede ser necesario para proporcionarnos el 20% de nuestras necesidades energéticas industriales pero también de movilidad sobre todo del transporte pesado.

  • ¿Y las nucleares?

Las zonas de Ascó y Vandellós cuando cese la actividad de las nucleares pueden convertirse en reservorios o almacenes de energía. Quienes empezamos a escribir en Catalunya sobre el papel del hidrógeno hace cuatro años no lo hicimos pensando precisamente en ese papel que pueden jugar los comarcas nucleares de Catalunya. Ahora no se habla todavía porque no se ve esa necesidad como inmediata pero no hay otra opción más que almacenar energía si queremos un país 100% renovable. En esos almacenes nuestras comarcas pueden jugar un gran papel y y el hidrógeno verde va a ser fundamental

  • ¿Puede haber un gran apagón energético en Europa?

Sin electricidad no nos vamos a quedar y menos en España donde tenemos el doble de capacidad de generación de la que consumimos. Otra cosa es el gas. Ahí no me atrevo a predecir nada.

  • Las medidas para abaratar la luz no han funcionado. ¿Una eléctrica pública es la solución?

Las medidas que hasta ahora el Gobierno de España ha puesto en marcha han funcionado porque si no, la energía eléctrica todavía sería más cara. Hay que generar más energía renovable para que la electricidad sea más barata. Una eléctrica o energética pública –el Govern no ha precisado si va a ser energética o sólo eléctrica- no lo entiendo como una solución para que la energía sea más barata. Pero yo soy partidario de que el sector público entre también en el negocio energético para defender mejor los intereses de los ciudadanos y acabar de romper los monopolios y los oligopolios que hasta ahora han decidido lógicamente según sus intereses.

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Energía renovable y líneas de transporte

 

Hasta ahora hemos dispuesto de un sistema de generación de energía prácticamente invisible. Sólo se veía en aquellos pocos lugares de nuestro país donde estaban situadas las nucleares o térmicas de carbón o de gas que tampoco veíamos de donde se extraía – África o Oriente medio- . Pero esto se ha acabado y vale la pena que reflexionemos para hablar con fundamento:

1.- Con el actual y ya viejo modelo contaminante enfermamos y morimos. Con el nuevo limpio y renovable quizás todavía estamos a tiempo de salvarnos. Y se supone que queremos el nuevo y no sólo de palabra.

2.- Entonces debemos incorporar a nuestro imaginario que tenemos que producir toda la energía en nuestro país, que podemos ser autosuficientes y que esto requiere ocupación de terreno no en unos pocos lugares sino en todo el país. Esto ocurre aquí y en Madagascar. No es posible no ver plantas de producción de energía que, eso sí, deberán repartirse por todo el territorio.

3.- Esto significa aproximadamente un 2% de la superficie de Cataluña lo que significa 64.000 hectáreas para aprovechar sol, viento, biomasa y residuos allí donde existan. No es una cantidad demasiado significativa visto que nos es imprescindible y que no hay alternativa.

4.- En el caso del viento sólo lo podemos aprovechar donde lo hay. Decir que pongan molinos en Collserola o en el Puerto de Barcelona es incorrecto. Los estudios demuestran que no se puede aprovechar el poco viento que hay en estos lugares. Como que con los tejados de viviendas y polígonos tendríamos suficiente. Ni de lejos.

5.- Se repartirán por tanto las instalaciones de generación de energía y estos días cuando en algunos lugares como Sant Feliu de Guíxols se quejan de que tienen cortes de luz se les debe decir que con la generación distribuida en cada municipio esto sería mucho menos probable y que en las comarcas de Girona todavía generan muy poca energía y tienen que ponerse las pilas.

6.- Y hablando de baterías, tenemos en el almacenamiento otro tema pendiente. Sin guardar mucha energía no tendremos nunca un sistema 100% renovable: agua, baterías, hidrógeno, quizá también termosolar … A más almacenamiento, menos necesidad de líneas de transporte y menos necesidad de generación. Por el contrario, si no almacenas, debes sobredimensionar todo el sistema y esto interesa quizás a algunos que buscan la ganancia rápida pero no al conjunto del país.

7.- A pesar de la generación distribuida, en Cataluña hay 32 comarcas que pueden ser excedentarias de energía renovable pero ocho – las que están alrededor de Barcelona – que necesitarán que les llevemos energía de otros lugares. Sin embargo, tendrán que aprovechar todos los tejados posibles en las ciudades, los polígonos, los pabellones deportivos, los hipermercados, los centros educativos …. Cada municipio sin excepción – grande o pequeño – deberá reservar una parte de su término municipal para generar energía renovable igual que ahora tienen todos obligación de reservar zonas verdes. Porque si éstas son necesarias para el bienestar de la gente, también lo es la energía renovable.

8.- Pero como estas ocho comarcas, a pesar de que también deberán destinar espacio a generar energía renovable, no tendrán suficiente, se les deberá llevar energía. Líneas de alta tensión en Cataluña habrá más si no generamos energía renovable. Pensábamos que no nos harían falta más aunque estar bien conectados con Francia es imprescindible. Pero lo que es absolutamente claro es que si no generamos la energía que necesitamos, serán necesarias para traer de fuera de Cataluña la energía renovable que no queremos producir nosotros.

9.- En el nuevo modelo será necesario que haya compensaciones a través de lo que algunos llamamos un “pacto territorial campo-ciudad”. La última moción aprobada en el Parlament a instancias del PSC en junio encomienda al Govern de la Generalitat una propuesta que establezca estas compensaciones que deberá tener aprobada antes de seis meses – por lo tanto antes de finales de año -. Se aprobó por 111 votos a favor y 19 en contra

10.- Sólo hablar del impacto visual y de la ocupación de terreno y no hablar de la situación de emergencia y de desastre climático que sufrimos en estos momentos es absolutamente kafkiano. Nuestra salud y nuestra vida – no la del Planeta que sobrevivirá y se adaptará – están amenazadas.

El nuevo modelo pide tener en cuenta muchos factores y muchas variables y no se puede hablar por impresiones visuales ni sin fundamento. Queremos un país con energía 100% renovable y vamos con mucho retraso. El cambio es colosal porque tenemos que descarbonizar todas las actividades y esto, a pesar de los ahorros y la eficiencia requiere mucha más electricidad sin la cual tampoco tendremos almacenamiento ni hidrógeno verde para industrias y transporte. Que nos lleven traigan energía de fuera hará que Cataluña sea mucho más dependiente que ahora en todos los sentidos, más líneas de transporte, perder oportunidades y puestos de trabajo.

Traducción del catalán del original publicado hoy 20 de agosto de 2021 en el Diari de Tarragona

Publicat dins de General | Feu un comentari

Energia renovable i línies de transport

Fins ara hem disposat d’un sistema de generació d’energia pràcticament invisible. Només és veia en aquells pocs indrets del nostre país on estaven situades les nuclears o tèrmiques de carbó o de gas que tampoc no vèiem d’on s’extreia a l’Àfrica o a l’Orient mitjà. Però això s’ha acabat i val la pena que reflexionem per parlar amb fonament:

1.- Amb l’actual i ja vell model contaminant emmalaltim i morim. Amb el nou net i renovable potser encara som a temps de salvar-nos. I se suposa que volem el nou i no només de paraula.

2.- Llavors hem d’incorporar al nostre imaginari que hem de produir tota l’energia a casa nostra, que podem ser autosuficients i que això requereix ocupació de terreny no a uns pocs indrets sinó a tot el país. Això passa aquí i a Madagascar. No és possible no veure plantes de producció d’energia que, això sí, s’hauran de repartir per tot el territori.

3.- Això significa aproximadament un 2% de la superfície de Catalunya la qual cosa vol dir 64.000 hectàrees per aprofitar sol, vent, biomassa i residus allà on n’hi hagi. No és una quantitat massa significativa vist que ens és imprescindible i que no hi ha alternativa.

4.- En el cas del vent només el podem aprofitar on n’hi ha. Dir que posin molins  a Collserola o al Port de Barcelona és incorrecte. Els estudis demostren que no es pot aprofitar el poc vent que hi ha en aquests indrets. Com  que amb les teulades d’habitatges i polígons en tindríem prou. Ni de lluny.

5.- S’han de repartir per tant les instal·lacions de generació d’energia i aquests dies quan en alguns llocs com Sant Feliu de Guíxols es queixen que tenen talls de llum se’ls ha de dir que amb la generació distribuïda a cada municipi això seria molt menys probable i que a les comarques de Girona encara fan molt poca energia i s’han de posar les piles.

6.- I parlant de bateries, tenim en l’emmagatzematge un altre tema pendent. Sense guardar molta energia no tindrem mai un sistema 100 % renovable: aigua, bateries, hidrogen, potser també termosolar… A més emmagatzematge, menys necessitat de línies de transport i menys necessitat de generació. Per contra, si no emmagatzemes, has de sobredimensionar tot el sistema i això interessa potser a alguns que busquen el guany ràpid però no al conjunt del país.

7.- Tot i la generació distribuïda, a Catalunya hi ha 32 comarques que poden ser excedentàries d’energia renovable i vuit – les que estan al voltant de Barcelona – que necessitaran que els portem energia altres indrets. Tot i així, s’hauran d’aprofitar totes les teulades possibles a les ciutats, als polígons, als pavellons esportius, als hipermercats, als centres educatius …. Cada municipi sense excepció – gran o petit – haurà de reservar una part del seu terme municipal per generar energia renovable igual que ara tenen tots obligació de reservar  zones verdes. Perquè si aquestes són necessàries pel benestar de la gent, també ho és l’energia renovable.

8.- Però com aquestes vuit comarques, tot i que també hauran de destinar terrenys a generar energia renovable, no en tindran prou, se’ls haurà de portar energia. Línies d’alta tensió a Catalunya n’hi haurà més si no generem energia renovable. Pensàvem que  no ens en caldrien més  tot i que estar ben connectats  amb França és imprescindible. Però el que és absolutament clar és que si no generem l’energia que necessitem, seran necessàries per portar de fora de Catalunya l’energia renovable que no volem fer nosaltres.

9.- En el nou model caldrà que hi hagi compensacions a través del que alguns anomenem un “ pacte territorial camp-ciutat “. La darrera moció aprovada al Parlament a instàncies del PSC el mes de juny encomana al Govern una proposta que estableixi aquestes compensacions que haurà de tenir aprovada abans de sis mesos – per tant abans de finals d’any – . Es va aprovar per 111 vots a favor i 19 en contra

10.- Només parlar de l’impacte visual i de l’ocupació de terreny i no parlar de la situació d’emergència i de desastre climàtic que patim en aquests moments és absolutament kafkià. La nostra salut i la nostra vida – no la del Planeta que sobreviurà i s’adaptarà – estan amenaçades.

El nou model demana tenir en compte molts factors i moltes variables i no es pot parlar per impressions visuals ni sense fonament. Volem un país amb energia 100% renovable i anem amb molt de retard. El canvi és colossal perquè hem de descarbonitzar totes les activitats i això, malgrat els estalvis i l’eficiència requereix molta més electricitat sense la qual tampoc tindrem emmagatzematge ni hidrogen verd per indústries i transport. Que ens portin energia de fora farà que Catalunya sigui molt més dependent que no pas ara en tots els sentits, més línies de transport, perdre oportunitats i llocs de treball.

Arrticle publicat avui 20 d’agost de 2021 al Diari de Tarragona

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Energia renovable i línies de transport

 

1.- El primer que hem de pensar és si volem un país 100 % renovable ( nou model ) o continuar amb l’actual – i ja vell – model d’energia que produeix a molt pocs llocs del país o la rep de molt lluny ( països àrabs i Magrib ). Amb l’actual , emmalaltim i morim. Amb el nou potser encara som a temps de salvar-nos.

2.- Se suposa que volem el nou model. Llavors hem d’incorporar al nostre imaginari que hem de produir tota l’energia a casa nostra, que podem ser autosuficients i que això requereix ocupació de terreny no a pocs indrets sinó a tot el país de forma distribuïda. El nou model requereix ocupació del terreny aquí i a Madagascar. No és possible no veure plantes de producció d’energia que, això sí, s’hauran de repartir per tot  el territori.

3.- Això significa aproximadament un 2% de la superfície de Catalunya la qual cosa vol dir 64.000 hectàrees. No és una quantitat massa significativa

4.- I això vol dir aprofitar sol, vent, biomassa i residus allà on n’hi hagi.

5.- En el cas del vent només el podem aprofitar on n’hi ha. Dir que fa vent a Collserola i al Port de Barcelona és incorrecte. Els estudis demostren que no es pot aprofitar el poc vent que hi ha en aquests indrets. També dir que amb les teulades d’habitatges i polígons en tindríem prou. Ni de lluny.

6.- S’han de repartir per tant les instal·lacions de generació d’energia i aquests dies quan en alguns llocss com Sant Feliu de Guíxols es queixen que tenen talls de llum se’ls ha de dir que amb la generació distribuïda a cada municipi això seria molt menys probable i que a les comarques de Girona encara fan molt poca energia i s’han de posar les piles.

7.- Tot i la generació distribuïda, a Catalunya hi ha 32 comarques que poden ser excedentàries d’energia renovable i vuit – les que estan al voltant de Barcelona – que necessitaran que els portem energia altres indrets. Tot i així, s’hauran d’aprofitar totes les teulades possibles a les ciutats, als polígons, als pavellons esportius, als hipermercats, als centres educatius …. Cada municipi sense excepció – gran o petit – haurà de reservar una part del seu terme municipal per generar energia renovable igual que ara tenen tots obligació de reservar  zones verdes. Perquè si aquestes són necessàries pel benestar de la gent, també ho és l’energia renovable.

8.- Però com aquestes vuit comarques, tot i que també hauran de destinar terrenys a generar energia renoivable, no en tindran prou, se’ls haurà de portar energía. Línies d’alta tensió a Catalunya n’hi haurà més si no generem energia renovable al nostre país. Pensàvem que generaríem energia renovable suficient per les nostres necessitats i  que no ens caldrien més línies d’alta tensió tot i que estar ben connectats  amb França és molt  necessari. Però el que és absolutament clar és que si no generem l’energia que necessitem, seran imprescindibles per portar l’energia renovable que no volem fer nosaltres, de fora de Catalunya.

9.- En el nou model caldrà que hi hagi compensacions a través del que alguns anomenem un “ pacte territorial camp-ciutat “. La darrera moció aprovada al Parlament a instàncies del PSC el mes de juny encomana al Govern una proposta que estableixi aquestes compensacions que haurà de tenir aprovada abans de sis mesos – per tant abans de finals d’any – . Es va aprovar per 111 vots a favor i 19 en contra

10.- Per tant, primera prioritat tenir un país 100% renovable no només pels usos actuals sinó també per als futurs que en la mesura que s’haurà d’electrificar tota l’economia i descarbonitzar totes les activitats requerirà de més energia elèctrica malgrat que haurem d’estalviar més i també haurem de ser més eficients. Si no tenim electricitat tampoc tindrem emmagatzematge ni Hidrogen verd per les nostres indústries i els nostres transports. En definitiva, Catalunya serà molt més dependent que no pas ara en tots els sentits.

11.- Només parlar de l’impacte visual i de l’ocupació de terreny i no parlar de la situació d’emergència i de desastre climàtic que patim en aquests moments és absolutament kafkià. La nostra salut i la nostra vida – no la del Planeta que sobreviurà i s’adaptarà – están amenaçades.

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Un patiment incalculable

14.000 científics han signat un document d’emergència climàtica, advertint que ens espera «un patiment incalculable» si no abordem l’escalfament global d’una manera radical. L’article, publicat a la revista BioScience i dirigit per investigadors de la Universitat d’Oregon, és una actualització d’un article de 2019 que va declarar una «emergència climàtica» global i avaluà els signes vitals de la Terra en funció de 31 variables. L’informe d’ara mostra que en totes les categories ha augmentat el deteriorament en els últims dos anys, en 18 de les 31 amb nous màxims o mínims històrics. Segons l’estudi, les catàstrofes climàtiques seran cada vegada més nombroses: Inundacions, incendis, temperatures extremes, malalties, emigracions, morts.

Però el caos climàtic també afecta greument l’economia. Els països que no puguinseguir el ritme i posar-se al dia del que cada cop seran reglamentacions que obligaran a produir i consumir de forma diferent, simplement no comptaran, dependran d’altres,  desapareixeran del mapa,  es convertiran en titelles sense cap capacitat de decisió econòmica ni política. No cal que tinguin ni govern, les decisions les adoptaran altres per ells.

Serà – ho comença a ser – el cas de Catalunya en l’energia, un dels factors vitals per transitar cap a la nova societat. I és greu perquè les prevencions i les restriccions a la implantació d’energies renovables fan que ja avui haguem perdut el tren fins al punt que prohoms amb autoritat acadèmica i amb capacitat de decisió política han llençat la tovallola i parlen de plans B perquè ens ho resolguin altres països.

I això que tenim el coneixement i els recursos i que vàrem ser dels primers en l’aprovació d’una llei de Canvi climàtic el 2017. Però ara som a la cua en l’objectiu que aquella fixava: Catalunya 100 % renovable el 2050. Les excuses són “renovable sí però aquí no” “hi ha impacte visual” “aquí n’hi ha massa”. Catalonia is different. A la resta del món prefereixen una mica d’impacte visual però eviten l’impacte sobre els seus pulmons sobre les seves vides….. i sobre les seves butxaques. On queda allò de “els catalans de les pedres treuen pans” ?.

I si no generem, no podem emmagatzemar ni fer hidrogen verd, un vector energètic que ajudarà el planeta a disposar d’energia de forma gairebé il·limitada perquè es pot obtenir de l’aigua. En altres indrets , alguns d’ells molts molt propers, s’estan fregant les mans. Parlem d’Aragó d’on algunes veus de casa nostra diuen que podem abastir-nos o de l’Aràbia on alguna gran empresa ja ens ha col·locat en el punt de mira tot iqueinicialment no hi érem i d’on pensen portar-nos hidrogen verd a través dels Ports de Barcelona i Tarragona.

Per això quan llegim aquests dies alguns plans de reindustrialització sobretot centrats en l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb noves plantes de bateries o automobilístiquesens preguntem qui correrà el risc d’aquestes inversions en un territori sense energia renovable – ja no se’n podrà utilitzar cap altra – i sense hidrogen que asseguri una indústria descarbonitzada i sense perill de subministrament.

Per tant el patiment incalculable derivat del desastre climàtic de què parlen aquests 14.000 científics no ho és només per la nostra salut i per la nostra vida – que deu n’hi do – sinò també un patiment incalculable  per la nostra economia que no aixecarà el cap perquè no es posarà a la alçada del que demanen els nous temps.

Alguns que malden per obtenir una suposada independència política que ja avui dia és impossible davant les dependències d’organitzacions internacionals econòmiques, comercials i polítiques, haurien de ser els primers – i no ho són – en lluitar per la independència dels recursos energètics que tenim a Catalunya i que menyspreem. en benefici d’altres zones d’Espanya o del Pròxim Orient o l’Àfrica del Nord. Tenen ganes, es veu, que continuem dependents dels països àrabs i del Magrib com els darrers 150 anys.

Ja hem perdut el tren. Encara en passen altres. Però els qui han agafat els primers trens estan arribant  abans al lloc i dissenyen  les infraestructures perquè ens convertim en simples consumidors dels seus productes i al preu que ells fixin. Faran ells el negoci, crearan ells els llocs de treball i s’emportaran el benefici dels nostres consums. En l’època del petroli i de l’urani això era inevitable. Però ara que disposem de sol, vent, boscos, subsol, residus…propis, simplement és o serà imperdonable i tindrem un patiment incalculable, també econòmic

Article publicat al Diari de Tarragona ahir 3 d’agost de 2021

 

Publicat dins de General | Feu un comentari