¿ Por qué más energía renovable ?

 

En este primer semestre del año se ha producido algo nuevo en el contexto energético español y es que sobre todo en los meses de temperaturas moderadas ha habido momentos en que la producción de energía renovable era tal que se han tenido que parar plantas solares y eólicas y, como consecuencia, los precios han caído hasta cero euros en algunas horas puntuales.

No lo habríamos creído hace unos meses cuando cerramos el 2022 con una media de 204 € el Mwh (a 119 € el 2021). El Gobierno español reaccionó reduciendo el precio del gas con grandes aspavientos por parte de la derecha pero finalmente lo acabó bendiciendo Bruselas. Y a continuación estableció otras medidas efectivas como las rebajas del IVA y del impuesto de la electricidad, del impuesto a la producción de la energía eléctrica y la revisión de los cargos para 2023 que mantiene valores similares a los ya rebajados durante 2022.

De modo que llevamos un 2023 con unos precios medios sensiblemente inferiores que han llegado a los 73€ el Mwh en abril ya los 55€ en el mes de mayo que ya no están tan lejos de los 40€ de media en 2020.

Entre unas cosas y otras se producen reacciones en algunos sectores poco informados diciendo que prácticamente ya tenemos resuelto el problema, que los precios son similares a los previos a la crisis, que instalar energía renovable no sale rentable, que estamos en una burbuja, que cada vez la tecnología avanza más y nos va a salvar. En definitiva que no ocurre nada si vamos más despacio o incluso si nos detenemos durante un tiempo.

Ignoran los problemas de las altas temperaturas y la contaminación que afectan a la vida y la salud de los seres vivos. Recordémoslo: 20.000 personas mueren prematuramente cada año en España, 4.000 en el área de Barcelona, 8 millones en el mundo. Aparte, existen enfermedades más frecuentes o nuevas de todos los seres vivos del Planeta y cada vez más especies en peligro de extinción. Sólo una parte de los seres humanos, los más fuertes, se defienden cómo pueden ayudarse por los avances sanitarios. Pero es menor la calidad y esperanza de vida de niños, ancianos o con vulnerabilidades de salud.

Por tanto debemos descarbonizar, es decir dejar de consumir combustibles fósiles para detener esta vorágine infernal que aumenta el CO2 pero que produce otros gases más mortíferos como los óxidos de azufre y de nitrógeno,y partículas finas y compuestos orgánicos volátiles.

Por tanto, no, no podemos parar de instalar energía renovable. Y debemos hacerlo de forma masiva para desplazar urgentemente el uso de los combustibles fósiles. Es verdad que debemos consumir menos y que la tecnología nos ayudará. Pero esto ya lo tenemos contado y solo va a solucionar el 30 o 40% del problema.

El PROENCAT2050 de la Generalitat dice que en Cataluña es necesario instalar 12.000 MW renovables nuevos hasta el año 2030 y 58.400 MW hasta el año 2050 para lograr un sistema eléctrico totalmente descarbonizado. También dice que la descarbonización del sistema energético catalán requerirá la inversión de 84.361 millones de euros. Los cálculos del Colegio de Ingenieros industriales de Catalunya triplican esta cifra. Sean cuales sean las cifras, estamos hablando de cantidades muy importantes que es imposible que puedan asumir los presupuestos públicos. En Alemania, el 45% de las instalaciones de energía renovable están en manos de cooperativas de consumidores ahora ya llamados prosumidores, de pequeñas empresas o de particulares.

Se deben electrificar todos los consumos energéticos posibles hasta un 80% frente al 25% actual. Y el resto tendrán que ser también combustibles verdes principalmente para el transporte pesado de larga distancia, el aéreo y el marítimo. No, no podemos detenernos. Debemos evitar que se produzcan episodios de electricidad renovable excedente. Porque no sobra, en falta y mucha para empezar a desplazar combustibles fósiles. Y si esto no se produce es porque todavía hay muchos intereses porque seguimos quemando combustibles contaminantes, porque todavía no almacenamos energía en baterías o en hidrógeno verde o no transformamos otros productos como los residuos que son también fuente de energía.

El PROENCAT2050 dice que todo esto requiere la ocupación del 2,5% del territorio para usos energéticos. Son 80.000 hectáreas y es necesario asumirlo. Ahora estas hectáreas las tenemos ‘subcontratadas’ en Arabia, Argelia, Rusia y otros países. Esto nos ha traído muchos problemas, no sólo de salud sino también de guerras. Así que más vale que vayamos prescindiendo de ellos y hacernos la energía nosotros como hacían nuestros abuelos cuando destinaban terrenos de las fincas que cultivaban al alimento de los animales de tiro o terrenos de los bosques por la madera. Así que ahora devuelve la energía a Catalunya, podemos generarla nosotros y estaría bien que también fuera –totalmente o en parte– de nuestra propiedad.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *