Una mirada ebrenca a l’energia (renovable)

Publicat a l’Ebre Digital l’1 de juliol de 2023 https://ebredigital.cat/2023/07/01/una-mirada-ebrenca-a-lenergia-renovable/

Aclareixo renovable perquè no hi hagi dubte que nomes parlo –ja només podem parlar– d’energia renovable; és a dir, la que no s’esgota, no genera residus, ni contamina, ni és perillosa.

Les formes més conegudes i capaces de generar energia de forma massiva són la que aprofitem del sol, del vent i de l’aigua. Les de tota la vida fins que van arribar carbó i petroli. Recordo com a Flix els meus avis reservaven un tros d’una finca per sembrar ordi pel matxo i la mula. Eren els nostres tractors i l’ordi la nostra energia juntament amb la fusta que trèiem també del camp.

Va arribar el petroli i vàrem traslladar a Aràbia i a Algèria aquells trossos de terra i encara els tenim allà. Però vam fer un negoci dubtós perquè allò ha comportat guerres, altes temperatures i contaminació que afecten la vida i la salut dels éssers vius.

“El PROENCAT 2050 diu que hem de destinar un 2’5% del territori -80.000 hectàrees- a generar energia renovable, i estalviar el 30% de la que consumim ara”

Hem de tornar, doncs, a produir la nostra energia inesgotable i neta. A les Terres de l’Ebre tenim moltes possibilitats de generar la que consumim aquí o lluny la que gasten els vaixells i avions que ens duen els productes que consumim, els hospitals on anem, els mitjans de transport que ens permeten viatjar o la que il·lumina els grans centres d’espectacles o esportius.

El PROENCAT2050 que ha aprovat el Govern català diu que s’ha d’acomplir la Llei de Canvi Climàtic de 2017 i tenir un sistema energètic 100% renovable. I aquesta ha de ser un 75% electricitat (ara només un 25%) i la resta han de ser gasos i líquids també renovables.

També diu que per això hem de destinar un 2’5 % del territori -80.000 hectàrees- a la generació d’aquesta energia. Finalment fixa que haurem d’estalviar un 30 % de l’energia que consumim ara.

La producció d’energia renovable a les Terres de l’Ebre pot empoderar la ciutadania. A Alemanya el 45 % de l’energia renovable està en mans de les comunitats locals, cooperatives, comunitats energètiques, petites empreses i famílies. Aquest hauria de ser un objectiu i una de les destinacions dels fons provinents de l’impost nuclear o d’altres subvencions. El sol, el vent i l’aigua són de tots i els consumidors es poden convertir en “prosumidors” (productors i consumidors).

Però també hauríem de procurar que la generació d’energia renovable anés lligada a nous projectes per revitalitzar el nostre teixit econòmic. Aquí els ajuntaments poden jugar un paper important però també els Consells Comarcals en projectes d’abast supramunicipal.

Finalment, crec que a les Terres de l’Ebre hauríem de començar a plantejar els preus de l’energia per nodes; és a dir, l’energia hauria de ser més barata on es produeix com ja fan en els països nòrdics i en altres com Austràlia o alguns estats americans. Té lògica per reconeixement territorial, per obrir oportunitats de noves implantacions productives i perquè l’energia Km0 no requereix costos de transport.

 

Una mirada ebrense a la energía (renovable)

Aclaro renovable porque no cabe duda de que sólo hablo –ya sólo podemos hablar– de energía renovable; es decir, la que no se agota, no genera residuos, ni contamina ni es peligrosa.

Las formas más conocidas y capaces de generar energía de forma masiva son las que aprovechamos del sol, el viento y el agua. Las de toda la vida hasta que llegaron carbón y petróleo. Recuerdo cómo en Flix mis abuelos reservaban un pedazo de una finca para sembrar cebada para los mulos. Eran nuestros tractores y la cebada nuestra energía junto con la madera que sacamos también del campo.

Llegó el petróleo y trasladamos a Arabia y Argelia aquellos pedazos de tierra y todavía los tenemos allí. Pero hicimos un negocio dudoso porque esto ha comportado guerras, altas temperaturas y contaminación que afectan a la vida y la salud de los seres vivos.

Debemos, pues, volver a producir nuestra energía inagotable y limpia. En las Terres de l’Ebre tenemos muchas posibilidades de generar la que consumimos aquí o lejos ( la que gastan los barcos y aviones que nos traen los productos que consumimos, los hospitales donde vamos, los medios de transporte que nos permiten viajar o la que ilumina los grandes centros de espectáculos o deportivos).

El PROENCAT2050 que ha aprobado el Gobierno catalán dice que debe cumplirse la Ley de Cambio Climático de 2017 y tener un sistema energético 100% renovable. Y ésta debe ser un 75% electricidad (ahora sólo un 25%) y el resto deben ser gases y líquidos también renovables.

También dice que para ello debemos destinar un 2,5% del territorio -80.000 hectáreas- a la generación de esta energía. Finalmente fija que deberemos ahorrar un 30% de la energía que consumimos ahora.

La producción de energía renovable en las Terres de l’Ebre puede empoderar a la ciudadanía. En Alemania el 45% de la energía renovable está en manos de las comunidades locales, cooperativas, comunidades energéticas, pequeñas empresas y familias. Éste debería ser un objetivo y uno de los destinos de los fondos provenientes del impuesto nuclear o de otras subvenciones. El sol, el viento y el agua son de todos y los consumidores pueden convertirse en “prosumidores” (productores y consumidores).

Pero también deberíamos procurar que la generación de energía renovable estuviera ligada a nuevos proyectos para revitalizar nuestro tejido económico. Aquí los ayuntamientos pueden jugar un papel importante, pero también los Consejos Comarcales en proyectos de alcance supramunicipal.

Por último, creo que en las Terres de l’Ebre deberíamos empezar a plantear los precios de la energía por nodos; es decir, la energía debería ser más barata donde se produce como hacen en los países nórdicos y en otros como Australia o algunos estados americanos. Tiene lógica por reconocimiento territorial, por abrir oportunidades de nuevas implantaciones productivas y porque la energía Km0 no requiere costes de transporte.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *