Xavier Sabaté Ibarz

1 – És cert que les inversions previstes del Projecte Barcelona World s’han rebaixat molt considerablement ?

2 – En relació al Projecte Barcelona World, donat que el Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) que presideix la Generalitat va acabar la seva existència el 2012, que l’ajuntament de Salou el va abandonar i que va acabar sense acord la nova proposta d’estatuts que havia d’elaborar un grup d’experts, quin organisme tractarà l’expedient de les noves instal•lacions ?

3 Quins estudis s’han elaborat sobre les necessitats de proveïment i depuració d’aigües s’han elaborat en relació al Projecte Barcelona World?

4 Quins estudis s’han elaborat sobre les necessitats de proveïment i depuració d’aigua i de proveïment d’energia s’han elaborat en relació al Projecte Barcelona World?

5 – Ha fet o té previst fer, el Departament d’Interior, algun estudi sobre les repercussions de l’augment de la delinqüència arran de la implantació del projecte

6 – Pensa el Conseller d’Interior que pot augmentar la delinqüència arran de la implantació del projecte Barcelona World a Vila-Seca i Salou?

7 – Pensa el Conseller d’Interior que pot augmentar la prostitució arran de la implantació del projecte Barcelona World a Vila-Seca i Salou?

8 – Té coneixement el Departament d’Interior de la tipologia de delinqüència que es dóna als ,grans complexos de casinos i en concret pel que fa a l’explotació sexual i el blanqueig de diners?

9 – Quina previsió de suïcidis fa el Departament d’Interior si s’acaben implantant sis casinos al complex de Vila-Seca i Salou i es permet jugar a crèdit?

Tres preguntes sobre delinqüència a Prades

10 – Quants fets delictius s’han produït al Baix Camp en el seu conjunt i en concret al municipi de Prades els darrers dotze mesos?

11 – Quants fets delictius s’han produït al Baix Camp en el seu conjunt i en concret al municipi de Prades el mes de maig i el mes de juny?

12 – En quants habitatges del Baix Camp en el seu conjunt i en concret al municipi de Prades s’han produït robatoris en els darrers tres mesos?

Presentem aquesta proposta el PSC davant la inquietud generada pel Departament de Salut de la Generalitat entre la societat de les comarques tarragonines i entre els treballadors i treballadores del centre. Han estat massa anuncis, desmentits, globus sonda sobre regulació de plantilla, desplaçament a altres institucions assistencials d’usuaris i, per tant, d’indefinició de tot tipus com perquè ens quedem creuats de braços. Per això passema l’acció i instem al Govern a aclarir quin ha de ser el futur i que això es faci de forma consensuada entre el Departamnet, els ajuntaments i les treballadors que han de poder tenir un paper actiu en la definició i gestió del centre .

Exposició de motius

L’empresa Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS) és una empresa pública de Tarragona creada l’any 1992 i adscrita al Servei Català de la Salut mitjançant el Decret 167/1992 de 20 de juliol, per al qual es van crear tres empreses pú-bliques (IAS de Girona, GSS de Lleida i GiPSS de Tarragona) per gestionar i ad-ministrar els serveis sanitaris traspassats de les Diputacions de Girona, Lleida, i Tarragona a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

L’empresa Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS) és una empresa pública de Tarragona creada l’any 1992 i adscrita al Servei Català de la Salut mitjançant el Decret 167/1992 de 20 de juliol, per al qual es van crear tres empreses públiques (IAS de Girona, GSS de Lleida i GiPSS de Tarragona) per gestionar i administrar els serveis sanitaris traspassats de les Diputacions de Girona, Lleida, i Tarragona a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Des de la seva creació, GiPSS Tarragona ha anat ampliant els seus serveis i actualment engloba la seva activitat en l’Hospital Sociosanitari Francolí (159 llits de pacients subaguts, cures pal•liatives i convalescència i llarga estada), l’Hospital de Dia Francolí, el CAS drogodependències, Rehabilitació ambulatòria de Tarragona i Terres de l’Ebre, UFISS de Cures Pal•liatives (Hospital Joan XXIII), UFISS de Geriatria (Hospital Joan XXIII), suport amb personal assistencial propi a Clínica de Dolor i servei de pneumologia de l’Hospital Joan XXIII, professionals de fisioteràpia i infermeria a la Fundació La Muntanyeta (atenció de nens amb Paràlisi cerebral), PADES Tarragona i PADES Tarragonès, SAC (servei d’atenció continuada de Tarragona i SUE (Servei d’urgències i Emergències al Camp de Tarragona), Servei de Valoració de la dependència, SEVAD 19 Camp Tarragona Nord i l’Equip de Valoració i Orientació EVO 57.

Actualment GiPSS és un mitjà propi de CatSalut des de desembre de 2012. Té una plantilla de 275 treballadors amb un pressupost de més de 18M€ pel 2012 i ha demostrat, en les darreres auditories, una bona gestió econòmica, sense presentar pèrdues; però en el darrer any s’han pres una sèrie de mesures que posen en perill que això continuï així:

El desembre de 2012, el CatSalut decideix adjudicar la gestió de l’ABS Muralles (fins el moment gestionada per GiPSS) a una Societat Professional Limitada (Muralles Salut SL) amb la creació d’una EBA (Entitat de Base Associativa).

A finals d’abril de 2013 el Departament de Salut decideix traspassar el concert de 15 llits de Llarga Estada a una nova Residència geriàtrica propietat de la Xarxa Tecla alhora que es comunica al comitè d’empresa de GiPSS el tancament d’uns 40 llits a l’Hospital Francolí i l’acomiadament d’uns 27 treballadors abans del mes de juny. La mobilització dels propis treballadors, la difusió en mitjans de premsa, la petició als representants polítics i el recolzament ciutadà van fer que intervinguessin responsables del CatSalut i que finalment, i de moment, l’Hospital Sociosanitari Francolí continuarà amb el mateix nombre de llits sociosanitaris reconvertint la llarga estada en llits de subaguts.

El Govern de la Generalitat ha decidit que la valoració de la dependència deixi d’estar feta per les empreses públiques del Departament de Salut i passi al Departament de Benestar i Família; per tant, GiPPS també perdrà aquest servei altament valorat i útil pel Camp de Tarragona.

El Departament de Salut a través de la Direcció de Serveis Territorials de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha signat un acord estratègic de reordenació dels serveis sanitaris de la ciutat de Tarragona bàsicament entre l’ICS i la Xarxa Santa Tecla sense definir el paper de GiPPS, perillant fins i tot per les retallades sanitàries algun dels serveis de suport de GiPPS a l’ICS.

A les regions sanitàries de Girona i Lleida s’està avançant en un procés iniciat fa anys de sinèrgies entre l’Hospital Josep Trueta (ICS) i l’Hospital de Santa Caterina de Salt (IAS) i a Lleida entre l’Hospital Arnau de Vilanova (ICS) i l’Hospital de Santa Maria (GSS de Lleida). Donat aquest tracte de cooperació entre dos empreses públiques del Departament de Salut-CatSalut, el mateix que s’està produint a Girona i a Lleida cal fer-ho a Tarragona.

La indefinició, les decisions preses que han comportat retallades i minva de serveis a GiPPS poden estar posant en qüestió la viabilitat d’aquesta empresa pública, afectant ciutadans, i els seus treballador.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1 – Impulsar una aliança estratègica de cooperació entre GiPPS i l’ICS, entre les dues empreses públiques de base territorial, atorgant a GiPPS tot el lideratge d’atenció sociosanitària com-plementària a l’atenció primària i de l’Hospital Joan XXIII.

2 – Definir el paper de GiPPS en la regió sanitària del Camp de Tarragona presentant un Pla de serveis, d’activitat, de plantilles, de pressupost, 2013-2016, durant el mes de setembre de 2013.

3 – Revisar i acordar, liderat pel Departament de Salut i amb els professionals de GiPPS, els Ajun-taments del territori i l’empresa pública ICS la composició del consell d’administració de GiPPS, garantint l’absència de conflicte d’interessos entre els patrons.

El Govern menysté la Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l’Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses del Parlament

El Govern ha de prendre nota i el Director General ha de ser substituït

La Comissió ha començat malament amb la intervenció del Director General Manel Prat que ha vingut al Parlament a enrocar-se, defensar a ultrança la tasca de la seva Direcció General, l’ús dels materials actuals i fent un “ anunci-fantasma ” d’ús de canons d’aigua que ningú no sap amb quins recursos, ni com, ni quan s’adquiriran.

Amb aquest tipus d’anuncis i d’actitud, no sembla que el Director General estigui disposat a escoltar les conclusions de la Comissió que ha començat avui i que s’ha proposat treballar intensament durant els propers mesos i ens reafirma en la nostra opinió que el Sr. Manel Prat hauria d’abandonar el càrrec i ser substituït, com a màxim responsable dels pals de cec en matèria d’ordre públic que està donant el Departament d’Interior, que desorienta i impedeix el consens social en relació al model català d’ordre públic, i desempara els propis agents del Cos de Mossos d’Esquadra.

Els representants dels mossos que han comparegut després “ sí que han ofert una visió real de com està el cos, de les limitacions del cos de mossos de tot ordre. Això ens reafirma en l’opinió que, a banda de l’estudi d’altres models que debatrem en el si de la Comissió les carències de l’actual model s’han agreujat aquests dos anys i mig per la deficient gestió del Govern i per les retallades que han posat de manifest els representants dels mossos “

Des d’aquest punt de vista, els socialistes creiem que el Govern ha de prendre molt bona nota de les carències quant a les plantilles i els mossos que falten, la formació, les carències materials elementals de vehicles, armilles, botes o llanternes.

Però haurà de considerar seriosament la qüestió dels materials. Avui el Director General ha passat per sobre les bales de goma i ha fet un anunci de focs d’artifici parlant de “ plataforma d’aigua ”. No és de rebut aquesta lleugeresa i farem un seguiment estricte de la qüestió i reclamem que el Govern estigui atent als treballs de la Comissió i a les conclusions que aquesta conclogui.

L’alcalde Ballesteros ens recordava en el teu comiat, que sempre ens empenyies a llegir els clàssics. És cert, ens recomanaves, entre altres coses, la col.lecció de la Bernat Metge fins que me la vaig comprar sencera. Doncs he buscat el llibre de Ciceró. Volia començar aquest article amb la frase que usà contra Verres però també emprà al seu primer discurs contra Catilina perquè voli saber exactament en quin context va pronunciar “O tempora, o mores ¡ “ No m’hauries perdonat una cita equivocada. Segur que a tu no t’hauria calgut mirar-ho. És just al començament, quan li etziba que tothom ja coneixia la seva conjuració i les gravíssimes conseqüències que estava comportant per a Roma fins al punt que podia suposar la destrucció de la República.

Doncs la frase va de meravella aplicada a la teva figura. Quins temps, quins costums ¡¡. Tothom destaca ara la teva honestedat i la teva austeriat. Fins i tot els qui et varen fer fora de l’alcaldia amb una moció de censura quan criticaven que fossis precisament massa auster. Quins temps, Josep Maria, en què la teva figura pren més volada que mai i ho fa per allò que va significar el teu final polític.

Austeritat i honestedat, sí, però moltes altres qualitats que es podrien resumir en una: passió per tot allò en què et vares comprometre que no va ser poc. Perquè senties el deure ètic de contribuir a qualsevol causa o activitat, elevada o no tant: l’arqueologia, la música, la filologia i la cultura en general; però també l’esport o els castells eren motius d’ habitual conversa amb arguments fonamentats i basats en el rigor.

I naturalment, la qualitat d’historiador que seria una gosadia per la meva part lloar-te’n els mèrits. La URV va fer un acte de justícia en atorgar-te l’Honoris Causa fa dos anys i el Doctor Lluís Navarro ho va deixar ben clar quan va dir aquell dia “ la ciutat de Tarragona té en la ploma de Josep Maria Recasens el seu estudiós més reconegut, en amplitud i en profunditat. Els diferents treballs dedicats a Tarragona, sense perdre el rigor històric, respiren l’amor de l’autor per la seva ciutat.” El teu objectiu ha estat ajudar a entendre i estimar la ciutat de Tarragona a través de la història des dels seus orígens però també analitzant problemes concrets que vas considerar rellevants com l’aigua, les vies de comunicació, la funesta importància de les guerres, la propietat o l’economia .

I he deixat per al final, la política que durant dotze anys de la teva vida vas viure en primer pla. Socialisme, catalanisme, humanisme. També aquí passió, infinita passió que vas abocar a Tarragona i sobretot a la gent de Tarragona ( de l’accepció clàssica de gens, eh Josep Maria ?, de clan naturalment tarragoní ). I tenint sempre present que el combat polític és tasca d’equip. No oblidaré mai sis anys de reunions de grup setmanals ni les ocasions – comptades – en què vas acabar dient: “ no és la meva opinió però accepto la decisió de la majoria “

Hem après molt de tu però aquells que ens considerem fills polítics teus portemn l’empremta que la política sense passió, sense com-passió, és a dir, sense la capacitat i la voluntat de patir per i amb els altres no val la pena, és simple gestió, més val no dedicar-s’hi. I això només ho entenies i vas fer que ho entenguéssim nosaltres amb tu, només ho podem viure des dels valors de l’esquerra, de transformació i per la justícia social.

Austeritat, honestedat, lluita contra les desigualtats, per una Catalunya de tots, al servei de tots i no d’uns quants, rigor, predicant amb l’exemple els valors que avui tant trobem a faltar. O tempora, o mores. Quins temps, quins costums, Josep Maria.
No és un tòpic dir que els grans personatges no moren mai. És molt cert en el teu cas. Persones com tu ens reconcilieu amb la nostra miserable condició perquè l’enalteixen i ens enalteixen a tots una mica.

Xavier Sabaté Ibarz
deixeble i company

Preguntes al Conseller d’Interior sobre seguretat a la Costa catalana aquest estiu

1– Creu el Conseller d’Interior que el nombre de mossos destinats a la Costa catalana aquest estiu és suficient ?

2 – Quants mossos menys hi haurà a la Costa Daurada i a a la Costa Brava aquests mesos d’estiu en relació al 2010 ?

3 – Com pensa cobrir el Departament d’Interior el menor nombre de mossos a les comissaries de la Costa aquest estiu ?

4 – Quants efectius de la Brimo i Arro es destinaran pèr primera vegada a la Costa per fer tasques d’ordre públic ?

5 – Quines comissaries de Catalunya no situades a la costa tindran menys efectius aquest estiu com a conseqüència que alguns dels seus membres seran destinats a les de la costa ?

6 – De quants vehicles menys disposa el cos de mossos d’esquadra comparats amb 2010

7 – De quants vehicles menys disposa el cos de mossos d’esquadra comparats amb 2010 ?

8 – De quants vehicles menys disposa el cos de mossos d’esquadra comparats amb 2011 ?

9 – Quina és l’antiguitat mitjana dels vehicles del cos de mossos d’esquadra comparada amb 2012 ?

10 – Quin és el calendari – si existeix – per proveir d’armilles anti-bala els mossos que desenvolupen tasques amb risc ?

11 – És cert que els funcionaris mossos d’esquadra i bombers són els que, en el conjunt de l’administració pública catalana han perdut més poder adquisitiu ?

12 – És cert que els funcionaris mossos d’esquadra i bombers són els que, en el conjunt de l’administració pública catalana han empitjorat quant a disponibilitat de mitjans materials ?

13 – Creu el Conseller d’Interior que els ciutadans que viuen a Catalunya de forma permanent o temporal tenen els mateixos drets sigui quina sigui la seva llengua ?

14- Si tots els ciutadans tenen els mateixos drets, no creu el conseller d’Interior que es discrimina els ciutadans que no parlen català ni castellà pel fet de no poder atendre’ls en la seva llengua ?

15 – Quant temps pensa el Conseller d’Interior que es perdrà a les comissaries catalanes quan s’hagin d’atendre els ciutadans que no parlen català ni castellà i que no siguin entesos pels agents que recullen les seves denúncies ?

16 – Com pensa el Conseller d’Interior que es poden atendre els ciutadans que no parlen català ni castellà si es retira el servei d’interpretació del Departament ?

17 – Creu el Conseller d’Interior que els prop de 30.000 ciutadans estrangers que previsiblement presentaran denúncia a les comissaries catalanes durant 2013 tindran una bona imatge del cos dels mossos d’esquadra ?

18 – Ha investigat altres fórmules més barates el Conseller d’Interior de costos de traducció que la subcontractació tradicional a una empresa ?

Aquest estiu ens trobem davant un descens de mossos a la costa en relació a altres anys perquè no surten mossos de l’escola de Mollet i eren aquests nous mossos els i les qui reforçaven les comissaries de la costa. És incomprensible que amb un augment de la població tan sensible com la que tenim a l’estiu, el Govern pugui pensar que els serveis de seguretat poden ser els mateixos que a l’hivern. Mossos i bombers són els treballadors públics que més han notat les retallades tant en les seves percepcions com en els mitjans materials de què disposen i, per tant, la qualitat del servei de seguretat que en totes les enquestes els turistes consideren com un dels factors principals que els fa decidir la destinació de les seves vacances. El Departament d’Interior hauria de tenir en compte també aquest factor. La decisió de no disposar d’interpretació conculca els drets dels ciutadans a ser atesos degudament, incrementarà la conflictivitat i no oferirà una bona imatge del cos de mossos d’esquadra i de Catalunya. Els millors ambaixadors de Catalunya són els milions de persones que ens visiten cada any i les decisions del Govern en matèria de seguretat no contribueixen precisament a la bona imatge que hauria d’oferir Catalunya.

El senyor Héctor López es permet fer història-ficció a les pàgines d’El Punt Avui atribuint al PSC lligams amb el franquisme durant la Transició a fi de garantir l’espanyolitat de Catalunya i aprofundir en la seva assimilació. I acaba amb una conclusió de gran alçada: si no estan d’acord amb la meva hipòtesi, obrin un debat de moment inexistent (cosa que potser assenyala que tinc raó). És a dir, inventa un raonament que ningú no ha sostingut durant quaranta anys, cosa que l’hauria de fer reflexionar sobre la seva possibilitat de certesa i si ningú entra a desmentir-ho, ell té raó.

Vivim uns temps sorprenents en què les patents de catalanitat es reparteixen amb aquesta lleugeresa del senyor López, que amaga el seu cognom acabat en zeta –milers de catalans n’exhibim un de les mateixes característiques amb orgull–, quan signa treballs literaris. Anècdota que no és tant al marge, l’exclusió de tota persona que no pensi com el senyor Héctor López provoca basarda i records massa propers a la intolerància que –aquesta sí– intenta arribar sempre a l’assimilacionisme.

Podrà intentar-ho, però no esborrarà que el PSC va contribuir decisivament a la unitat civil del poble de Catalunya. En aquella hercúlia tasca de conformar un sol poble no vàrem trobar gaires aliats nacionalistes catalans ni espanyols. El socialista Joan Reventós, a qui li hauria correspost la presidència provisional, va renunciar per patriotisme, l’Estatut del 79 es va poder redactar perquè hi havia majoria d’esquerres a Catalunya, sent el PSC el primer partit; com evitar la doble xarxa escolar. I el segon Estatut del 2006 també es va redactar presidint la Generalitat un socialista.

Mentre el senyor López anava amb bolquers, molts socialistes corríem davant de la policia franquista i molts van pagar la lluita per la llibertat amb detencions, multes i presó per defensar la llibertat de Catalunya i dels catalans i les catalanes; fins i tot la dels qui no feien res per conquerir-la. Com ara, som molts i moltes els i les qui lluitem per una Catalunya plena, que vol dir més justa i més pròspera per a tothom, amb menys dependències per a les persones, menys dificultats per sobreviure i un país i un Planeta lliures d’hipoteques.

Un catalanisme que vol resoldre el tracte injust de l’Estat, però també les dependències de grans corporacions financeres, energètiques, alimentàries o farmacèutiques que ens fan molt més dependents. I d’aquells que tenim a la nostra pròpia casa i que defrauden un volum superior al dèficit fiscal. Tots aquests es fan un tip de riure cada dia llegint articles com el del senyor López.

Catalunya ens necessita a tots, més que mai. Perquè el catalanisme sigui independentista o federalista o de qualsevol altre signe és i serà divers treballant per una independència quimèrica que no existirà ni tan sols per als actuals estats o buscant la preservació de la nostra identitat i la dignitat de les persones.
Héctor López és lliure de fer hipòtesis estrambòtiques, però hauria d’aclarir quina nació catalana vol: la de la intolerància que sempre ha acabat en totalitarisme o la del respecte que tothom es mereix, també aquells que abans, com ara, es varen comprometre per un país millor, cohesionat i divers.

article publicat avui 10 de juny de 2013 al diari elpuntavui

Ha estat tan calidoscòpica la figura de Josep Maria Recasens que és impossible aplicar-li un sol adjectiu i cadascú dels qui l’hem conegut i hem tingut el privilegi de treballar al seu costat tenim aquesta dificultat quan se’ns demana quelcom a destacar.
De fet, tal com va destacar el seu fill Daniel en la cerimònia de comiat, Josep Maria Recasens pensava que allò que valia la pena era tocar tot allò que tenia a l’abast. I malgrat que tothom podríem coincidir que la seva veritable especialitat va ser la història, la seva curiositat ha estat molt diversa: l’esport ( atletisme, escacs, bàsquet, futbol ), cultura ( arqueologia, llengua , naturalment història ), tradicions ( festes populars, castells, ) o la política amb tot el que comporta de qüestions diverses els serveis que es presten a un ajuntament.

Per mi, en tot això que podem recordar de Recasens, no podem oblidar la passió, la vitalitat, el compromís, la implicació abrandada. En qualsevol altre, això comporta en moltes ocasions manca de rigor. Res més lluny en ell que no feia mai cap concessió a la improvisació. No li vaig sentir mai res que no pogués fonamentar , que no hagués estudiat o que no se n’hagués informat prèviament a través de diverses fonts.

Ara col.loquin vostès tot això al servei de la seva passió que ha estat sempre Tarragona. És a dir, passió sobre passió. Tarragona ha estat la seva veritable raó de viure fins a la mort i mai millor usada l’expressió perquè aquesta passió ha anat acompanyada d’una tasca infatigable que l’ha dut a treballar fins fa poques setmanes en què per sort ha pogut acabar l’obra que ja deia que seria pòstuma, que és a la impremta i que esperem amb delit.

I al costat del que anomeno passió per Tarragona afegeixin vostès “ i pels seus homes i dones “ . La gent i, primordialment les persones que més ho necessitaven. Durant els dotze anys que va dedicar a l’ajuntament – deu a l’alcaldia i dos a l’oposició – , puc assegurar que la igualtat d’oportunitats era la seva divisa.

No és un tòpic dir que els grans personatges no moren mai. És molt cert en el seu cas. Persones com ell ens reconcilien amb la nostra pobra condició perquè l’enalteixen i ens enalteixen a tots una mica.

article enviat al diari Digital tarragona21

El Govern de la Generalitat ha de solucionar d’una vegada el conflicte existent des de fa més d’un any entre els Ajuntaments de Salou i Vila-seca en relació al Consorci Recreatiu Turístic que presideix el Conseller d’Economia Mas Colell. Ara més que mai, un cop el projecte del complex Barcelona World comença a fer les seves primeres passes reals, és necessari posar fil a l’agulla a aquest problema que s’ha enquistat per culpa de la incompetència demostrada pel Govern d’Artur Mas a l’hora de consensuar les reivindicacions de dues de les parts afectades.

El mateix conseller Mas-Colell va reconèixer fa pocs dies en seu parlamentària que la manca d’acord “posava en perill inversions al territori”. Sí tan clar es té que posa en perill unes inversions que no podem perdre és més imprescindible que mai que el conseller faci la seva feina i assegui a les parts per assolir, d’una vegada per totes, un acord definitiu.

Pel que fa a la presentació dijous del primer resort d’aquest futur gran complex turístic, des del PSC valorem positivament l’inici d’un projecte que permetrà crear llocs de treball en unes comarques, les tarragonines, on la xifra d’aturats ha superat el llindar de les 120.000 persones per culpa de les retallades i l’austericidi impulsats pels Governs de CiU i PP. En aquest moments, la nostra principal prioritat és la generació d’ocupació i, per tant, ens hem de felicitar per l’inici real d’un projecte que suposarà la creació de milers de nous llocs de treball.

Recordo de tota manera que el projecte és molt inferior al que el Govern va anunciar en campanya electoral i ha exigit al Govern de la Generalitat que faci els deures que li pertoquen en el procés que ara s’enceta. En aquest sentit, el grup socialista al Parlament estarà amatent a què el Govern faci les modificacions urbanístiques i normatives pertinents per garantir que el projecte arribi a bon port. “ amb garanties de respecte a la normativa urbanística i mediambiental, preveient l’abastiment i consum d’aigua eficient que les necessitats d’energia siguin satisfetes a partir de renovables tot el que sigui possible i que la generació de residus i tractament siguin exemplars “

Aquesta moció, conseqüència de la interpel.lació que hem fet aquesta setmana al Parlament de Catalunya, es debatrà al Ple del 5 de juny

Ref.: 302MLB23051300027

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Xavier Sabaté i Ibarz, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten la següent moció, subsegüent a la Interpel•lació al Govern sobre les polítiques de prevenció i extinció d’incendis (tram. 300-00046/10).

Moció

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

Elaborar urgentment, abans de tres mesos, una actualització del pla d’usos forestals.

Presentar al Parlament abans del final de 2013 una llei dels boscos elaborada amb participació i consens dels sectors implicats en la gestió de les forests, en un procés que faci funció de pacte nacional.

Concertar amb els ajuntaments una urgent acció per acomplir amb la normativa de les franges de protecció del perill d’incendis de les urbanitzacions

Instar el govern de l’Estat a revocar el Decret que elimina les primes a l’ús de la biomassa per a usos amb finalitats de producció elèctrica.

Impulsar un pla d’ús de la biomassa en centres oficials i consumidors d’energia per damunt de 12 hores de mitjana diàries, especialment en els equipaments públics i en sectors econòmics específics com al sector ramader. Aquests Pla haurà de contemplar facilitar línies de crèdit a costos assequibles.

Negociar amb urgència amb els sindicats dels bombers el Pla d’actuació per la campanya de 2013 en els seus aspectes laborals.

Elaborar un Pla de plantilles de bombers abans d’acabar 2013 per acostar-la a la mitjana dels països europeus i en funció de les característiques del nostre país.

Assegurar que els mitjans materials de què es disposarà durant la campanya d’aquest estiu de 2013 no seran inferiors als del 2012.

Palau del Parlament, 23 de maig de 2013

Maurici Lucena i Betriu Xavier Sabaté i Ibarz
Portaveu del GP SOC Diputat del GP SOC

Dissabte 11 de maig el president del meu país inaugurava una petita remodelació de la Cartoixa de Scala Dei que ha quedat molt bé i recomano la visita.

El discurs, després d’un divendres en què el president es devia contenir davant Rajoy al Saló de l’automòbil, ja s’endevinava que seria d’inflamació nacionalista per als seguidors cada cop més àvids de racions de xutada independentista. Ja se sap que les addiccions no es poden mantenir si no és amb racions cada cop més carregades.

Així que el President del meu país es va empescar una traducció una mica forçada del topònim que ens acollia i va dir que “Scala Dei “ volia dir “Escala cap a Déu” en lloc de “Escala de Déu “ que seria la traducció literal. El president recordava que la Cartoixa també s’havia edificat allí perquè diu la llegenda que un pastor va somniar, com Jacob, que els àngels pujaven i baixaven per una escala que recolzava en un pi que allí es trobava. I efectivament l’Antic Testament relata el conegut “somni de Jacob” que va veure una escala per on els àngels pujaven i baixaven” (Gènesi 28, 11-19). Jacob no m’ha caigut mai simpàtic perquè va comprar la primogenitura per un plat de llenties al seu germà Esaú i va enganyar el seu pare Isaac cobrint-se amb una disfressa per rebre la seva benedicció. Així que el President desgranava el seu discurs centrat en l’escala ja es deduïa el moment culminant que va arribar aviat quan va dir que Catalunya necessitava una “escala cap a la llibertat”.

No se sap cap a quina llibertat ens vol dur un president que ja va pel seu tercer any de mandat i encara no pot exhibir cap resultat positiu, però em temo que és per amagar aquest rotund fracàs que dia rere dia proclama una hipotètica llibertat que simplement no existeix. Perquè separar-se d’Espanya que és l’únic que vol dir quan parla de llibertat el sr. Mas és una cosa però hi ha una altra llibertat que entenem “ els altres catalans “ – i que em perdoni Paco Candel – entre els quals es troba aquest humil servidor que no combreguem amb la doctrina que alguns voldrien que fos l’única i que , si jutgem només pels mitjans públics ho sembla.

Som uns milions de catalans que defensem, desitgem i treballem per la llibertat que vol dir que tothom sense excepció tingui accés a una educació, una sanitat i una atenció social de qualitat; disposar de feina i eradicar la pobresa que és la principal manca de llibertat al nostre país, ni nens exclosos socialment. La llibertat de poder decidir sobre les principals qüestions que afecten a la vida quotidiana dels nostres ciutadans com els aliments, l’energia o l’¡aigua, tots ells en mans foranes que decideixen per nosaltres. O la llibertat de no dependre dels poders financers i ni tan sols de disposar d’un banc propi. En definitiva, el sr. Mas potser entendrà més la màxima dels liberals anglesos “freedom from the need to be free” que fem nostra. És a dir, ser lliures de la necessitat per ser lliures .

Però d’aquesta llibertat, el president del meu país no en parla mai i, naturalment, no en va parlar dissabte. Es va referir molt a Catalunya i al país però no va parlar dels problemes dels catalans i les catalanes.

En marxar vaig recordar que els terrenys i l’ordre per construir la Cartoixa de Scala Dei els va donar Alfons el Cast, un rei que no va néixer a Catalunya sinó a la terra on s’acaba d’aprovar una nova llengua que es diu lapao i va morir a terres de l’actual França. Valdria la pena que tinguéssim en compte que tant amb aquestes terres com amb d’altres veïnes hauríem de fomentar i mantenir bones relacions de tot tipus: econòmiques perquè avui dia ja es veu que són imprescindibles però també culturals que són la base de la nostra nació catalana, per si s’havia oblidat.

I em temo que no fomentem ni les unes ni les altres. En una època d’interdependències, el Govern, amb el seu president al davant es preocupa d’explicar i internacionalitzar els nostres conflictes en lloc dels nostres avantatges i fer-los ben grossos i dramàtics en lloc de cercar complicitats per trobar solucions com havia estat tradicional al nostre país.

Jacob va somniar una escala que el comunicava amb la divinitat. A l’escala que el President Mas voldria cap a la llibertat li falten esglaons i em temo que no els han serrat nomes els nostres adversaris.

publicat avui al Més Tarragona