Xavier Sabaté Ibarz

Moció “ perquè el Govern es posi les piles i tregui del calaix les carpetes de les comarques tarragonines”

Dijous dia 19 al matí es votarà al Ple del Parlament una moció del PSC, conseqüència de la interpel.lació que vaig presentar el passat dia 5 i que va respondre el conseller Santi Vila. Podeu veure-la aquí

Llavors vaig recordar que el Govern d’Artur Mas porta quatre anys oblidant sistemàticament les comarques de la circumscripció de Tarragona: els pressupostos de la Generalitat han baixat més que a la esta de Catalunya els darrers quatre anys . De 152 milions d’euros el darrer any del Govern d’esquerres a 33 al Camp de Tarragona el 2015 i de 78 a les Terres de l’Ebre 17

Així mateix vaig fer notar que són les comarques amb més atur de Catalunya: 25% Baix Penedès, 22% Montsià  i 20% Baix Ebre, 12.000 persones més a l’atur des que Governa Artur Mas i 14.500 famílies amb totes els seus membres a l’atur.

MOCIÓ

La MOCIÓ ( veure al final ) que es votarà dijous demana al Govern “ que es posi les piles “ i “ tregui del calaix ” les carpetes de les principals qüestions pendents al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, començant per revitalitzar el Pla Estratègic del Camp de Tarragona que no ha seguit el Govern i el té adormit ( acaba enguany 2015 ) i acabar el de les Terres de l’Ebre.

Així mateix, inversions pendents entre les que destaquen les d’infrastructures com el Logis Penedès. la incineradora de residus especials a Constantí. La connexió de l’A.27 am,b Valls o el barranc de Barenys de Salou o els pòlígons industrials de les Terres de l’Ebre

En Medi Ambient i energia, donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica i de generació de llocs de treball que prevegi el tancament de les nuclears a la Ribera i Baix Camp ( Ascó i Vandellòs ) o una auditoria de les estacions de la Xarxa de vigilància Atmosfèrica o suport a que les instal.lacions del JJMM del 2017 siguin exemplars en ús eficient d’energia renovable i aigua.

Hi ha uns apartats específics de Sanitat i Educació amb els equipaments pendents i inversions culturals com el Consorci del Fortuny de Reus del qual “ mai la Generalitat hauria hagut de marxar “ segons Xavier Sabaté, o les referides al patrimoni de Tarraco (a Tarragona, Roda, Constantí i Altafulla). Les uralles de Montblanc i Masricart a La Canonja.

Finalment, pel que fa ala ciutat de Tarragona, Xavier Sabaté vol que el Parlament es pronunciï per exigir al Govern un calendari d’actuacions com la descatalogació de la Savinosa, l’edifici judicial , el conveni de la Tabacalera, o l’edifici que ha d’aplegar tots els serveis territorials de la generalitat ara dispersos per tota la ciutat.

Estic  esperançat amb aquesta moció sense precedents  perquè mai no s’havia presentat una moció que aplegués tota la problemàtica econòmica, social , cultural i mediambiental de tota una circumscripió i desitjo que tots els grups donin suport fins i tot els diputats i diputades de CiU i ERC , al menys els de les nostres comarques perquè ells i elles també veuen i pateixen els problemes que pretèn aquesta moció que es posin en l’agenda del Govern.

MOCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

Realitzar, en el termini de 3 mesos, un pla calendaritzat que inclogui les següents accions en les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre;

Camp de Tarragona

1. Convocar la comissió redactora i de seguiment del Pla Estratègic del Camp de Tarragona amb la participació de la URV, entitats socioeconòmiques i del territori.

2. El pagament dels deutes pendents amb els ajuntaments del Camp de Tarragona.

3. Acordar amb l’ajuntament de Tarragona les següents accions :

a) Una ubicació per construir un edifici on aplegar tots els serveis administratius de la Generalitat, ara dispersos ,en un de sol per estalviar recursos i fer més propera l’administració de la Generalitat als ciutadans.

b) Reprendre el desenvolupament del Conveni de l’antiga Tabacalera per tal de calendaritzar els trasllats de la Biblioteca Provincial de Tarragona, el Centre d’Art i el Centre de Classificació i Documentació de Materials Arqueològics de Catalunya i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) d’acord amb l’Estat.

c) La catalogació o descatalogació dels edificis de l’antic preventori de la Savinosa, propietat de la Diputació de Tarragona.

4. Acordar amb els ajuntaments de Tarragona, Altafulla, Constantí i Roda de Berà (Tarraco Patrimoni de la Humanitat), un calendari d’actuacions previstes dins del Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana.

5. Acordar amb l’ajuntament de Reus les següents accions:

a) L’entrada de nou de la Generalitat al Consorci del teatre Fortuny

b) La solució al problema de la Biblioteca Pere Anguera.

6. En l’àmbit de l’educació;

a) Elaborar un pia específic pluridisciplinari per reduir el fracàs escolar al municipi de Constantí.

b) Garantir la continuïtat a l’Escola de música de Cambrils

c) Construir nous edificis per a les escoles Arrabassada i Ponent, a Tarragona

d) Construir un nou edifici a l’escola les Mirades, a Torredembarra

e) Construir nous edificis per les escoles Mare de Deu del Roser a Vallmoll i Teresa Godes a la juncosa del Montmell

7. Fer efectiu un conveni marc amb les entitats locals del Camp de Tarragona que garanteixi un finançament estable de les escoles bressol municipals, que cobreixi al menys un mòdul econòmic de 1.600€ per plaça/funcionament/any així com eixugar el deute que el Govern de la Generalitat pugui tenir amb les entitats locals per aquest concepte.

8. Establir un compromís d’actuacions a les Muralles de Montblanc, el Castell de Mas Ricart de la Canonja i el finançament finalista d’un terç del Museu Casteller de Catalunya de Valls.

9. En l’àmbit de salut

a) Mantenir, com a mínim, els efectius de transport sanitari urgent, especialment les bases, els vehicles i la dotació de personal de suport vital bàsic i suport vital avançat, dins del nou concurs de transport sanitari.

b) Instal·lar els quiròfans necessaris a l’Hospital de Cambrils.

c) Arranjar la setena planta de l’Hospital joan XXI11 i construir un nou edifici de consultes externes.

d) Ampliar els CAPs de la Canonja i l’Hospitalet de l’Infant

e) Construir un Centre d’Alta Resolució (CAR) en el Camp a Tarragona

10. La construcció de l’Edifici judicial de Tarragona

11. En l’àmbit de les Infraestructures:

a) Portar a terme les actuacions necessàries per posar en marxa el Polígon Log is Penedès

b) Portar a terme íes obres de l’Agència Catalana de I’Aigua al Barranc de Barenys de Salou i la Depuradora de La Selva del Camp i portar a terme la provisió i depuració aigües a tota la comarca del Priorat.

c) Elaborar un calendan de construcció de la carretera C-242 entre Les Borges del Camp i Ulldemolins.

d) Elaborar un pla de vigilància, participació municipal i deis treballadors, i compensacions a l’Ajuntament de Constantí per la seva participació en la Incineradora de Residus Especials de Constantí.

e) Portar a terme la construcció de la connexió de la carretera A-27 amb la carretera N-240 a l’alçada de Valls, per evitar el trànsit pel centre del municipi i desdoblar la carretera C-37 entre els municipis de Valls i Alcover.

f) Portar a terme l’arranjament de la carretera C-31com a carretera comarcal, al seu pas per la comarca del Baix Penedès.

g) Garantir l’alliberament/bonificació deis peatges de ta autopista C-32 al seu pas pel Baix Penedès per a usuaris habituals.

h) Portar a terme la finalització de la carretera C-51 entre el pk 24,300 i el pk 26,800, al seb pas per Vilardida.

12. Incloure la comarca del Baix Penedès al Pla Especial de Comarques amb més atur de Catalunya.

13. En l’àmbit del medi ambient i l’eficiència energètica:

a) Donar suport a les actuacions dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 que minimitzin l’ús d’energia, aprofitin energia renovable i contribueixin al foment del vehicle elèctric

b) Fomentar la neteja de boscos, de les restes de poda i fomentar el seu aprofitament en calderes de biomassa.

c) Estudiar les possibilitats de repoweríng dels molins situats al Priorat a fi de disminuir el seu impacte visual mantenint la potència instal·lada.

d) Donar suport tècnic als ajuntaments que desitgin intervenir en la generació i distribució d’energia a través d’empreses públiques o mixtes així com a la formació de cooperatives.

e) Elaborar una auditoria del funcionament i del manteniment de les estacions de la Xarxa de Vigilància Atmosfèrica del Camp de Tarragona.

f) Donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica de les comarques que, com en el cas del Camp de Tarragona, compten amb centrals nuclears, per preveure el cessament de la seva activitat.

g) Exigir al Govern de l’Estat la participació del Govern de la Generalitat en la planificació del trasllat dels residus nuclears de les Centrals de Vandellòs.

14. Garantir el funcionament dels parcs de Bombers voluntaris i la disponibilitat de mitjans materials i humans necessaris per assegurar la seva correcta funció.

1 5. Assumir el cofinançament del Projecte del Reg de Valls.

TERRES DE L’EBRE

16. Posar en marxa de forma immediata el Pla Estratègic per a l’Empresa i l’Ocupació de les Terres de l’Ebre per tal de revitalitzar el teixit productiu i la generació de nous llocs de treball.

1 7. En l’àmbit de les Infraestructures:

a) Exigir al Govern de l’Estat l’inici de les obres de desdoblament de l’A-7 (Autovia de l’interior) al seu pas per les Terres de l’Ebre. Realitzar un pla de contingència, fins que aquesta via estigui finalitzada, per evitar el trànsit de camions per la carretera N-340 i establir la gratuïtat per de l’autopista AP-7 mentre no es posi en funcionament la nova via.

b) Exigir al Govern de l’Estat la construcció de les carreteres variants de Gandesa i Corbera.

c) Completar els serveis bàsics del polígons industrials de les Terres de l’Ebre.

d) Presentar un Pla de millora del servei de Rodalies per les Terres de l’Ebre (freqüències, tarifes i combois).

18. Garantir el funcionament dels parcs de Bombers voluntaris i la disponibilitat de mitjans materials i humans necessaris per assegurar la seva correcta funció.

19. En l’àmbit del medi ambient i l’eficiència energètica:

a) Donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica de les comarques que, com en el cas de les Terres de l’Ebre, compten amb centrals nuclears, per preveure el cessament de la seva activitat.

b) Exigir al Govern de l’Estat la participació del Govern de la Generalitat en la planificació del trasllat dels residus nuclears de les Centrals d’Ascó.

c) Realitzar una auditoria del funcionament i del manteniment de les estacions de la Xars^a de Vigilància Atmosfèrica de les Terres de l’Ebre. Model; 302 Moció subsegüent a una interpel·lació 5 PARLAMENT DE CATALUNYA Grup Parlamentari Socialista

d) Presentar estudi integral de les necessitats del riu Ebre: cabal ambiental, necessitats del deute, aprofitaments agrícoles, hidroelèctriques i turístiques, etc. e) Crear l’organisme coordinador de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya

f) Elaborar i presentar un informe sobre les conseqüències del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, fent especial refreferència als efectes al Delta.

g) Intensificar el treball interdepartamental per a treballar en l’eliminació de plagues que afecten als ecosistemes i cultius.

h) Garantir un finançament adequat per al bon funcionament del Centre Tecnològic del Moble de la Sénia

i) Posar en funcionament immediatament totes les depuradores d’aigües residuals construïdes al Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre.

j) Abonar el càrrec de les multes imposades als Ajuntaments de la conca de l’Ebre per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per abocaments al riu.

Per fi, després d’anys de reivindicació unànime del conjunt de la ciutadania tarragonina, la Generalitat ha reconegut allò que era evident per a tothom i ha ampliat a tot el dia el servei operatiu de la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Es tracta d’una victòria col·lectiva de totes les comarques tarragonines i del més estricte sentit comú. Ningú no entenia com era possible que una demarcació que ja suma més de 800.000 habitants ( el servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII dóna assistència a totes les comarques de la demarcació de Tarragona ) quedava orfe d’un servei essencial com aquest les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Un servei que tots els professionals reconeixen que quan va iniciar el seu camí de veritat, és a dior, protocoloritzat i amb resultats espectaculars va ser en època del govern de progrès a l’octubre de 2007 amb una inversió de 1,7 milions d’euros i una nova màquina.

Ja feia temps que era un clam l’atenció les 24 hores aquesta unitat per tractar infarts i angines de pit, és a dir, que salva vides, així de clar. Doncs malgrat les reiterades mocions i iniciatives parlamentàries del PSC en aquest sentit, el Govern de CiU-ERC no ha tingut cap problema a l’hora d’ignorar les resolucions aprovades pel Parlament. Curiosa manera de manifestar un “patriotisme” que tan sols s’exhibeix i es proclama a cop de declaracions i discursos abrandats. Per a més inri, ens prenen a tots per babaus quan diuen que la qualitat de la sanitat pública d’aquest país està “intacta” quan el Govern d’Artur Mas acumula ja més de 1.600 milions d’euros de retallades en el sector.

Alguns es van escandalitzar de les nostre paraules quan vàrem dir que el desgovern de Mas i Junqueras afectava vides de persones. La dreta tapa la realitat sempre que pot malgrat que aquesta sigui tossuda. Al cap de pocs dies els síndics de de greuges i defensors del ciutadà de tota Espanya feien públic un informe dient “ la mala gestió dels serveis d’urgències augmenta la mortalitat”.

I és que les desigualtats en l’accés als serveis de salut produeix diferències en  les esperances de vida i bé que ho saben els nostres governants. A menys possibilitats de ser atesos, menys anys de vida. És molt evident però la dreta no ho diu gairebé mai i quan algú ens atrevim, som titllats de demagogs i grollers. A continuació cal preguntar-se per què aquesta diferència s’ha  d’establir en funció de les disponibilitats econòmiques – n’ hi ha que es poden solucionar els problemes pagant-s’ho – o de la distància als centres assistencials. I per què aquestes diferències.

El cas del servei d’hemodinàmica, ens serveix d’exemple per comprovar un cop més que quan anem tots junts Tarragona guanya. És de justícia també reconèixer el lideratge i la tenacitat de l’alcalde Ballesteros en la defensa dels interessos dels ciutadans, un compromís que contrasta amb el silenci d’altres que fa quatre anys que resten muts tot i veure que les inversions de la Generalitat i de l’Estat han anat decreixent.

Des del 2010 (darrer any de pressupost del Govern de progrés) fins ara les inversions del Govern d’Artur Mas a Tarragona han caigut en un 84%, passant de més de 51 milions a tan sols 8. És que el Govern de CiU considera que els tarragonins no tenim necessitat d’equipaments educatius, de salut, prestacions i serveis socials .? Aquells que parlen d’independència generen noves dependències sense miraments. No som més que ningú, és cert, però tampoc som menys que la resta de ciutadans del país, ni ens mereixem un menyspreu com el que estem patint. La unitat d’acció en positiu que hi ha hagut en relació al servei d’hemodinàmica ens marca el camí a seguir.

Louis Henri Jean Farigoule, més conegut pel seu pseudònim de Jules Romains, fou un escriptor francés fundador del moviment unanimista.  Romains va visitar Barcelona el 1920 i va exclamar en veure la monumental obra de la Mancomunitat (entre elles la xarxa de biblioteques de Catalunya ): “Moltes nacions han estat fundades per l’espasa. La nova Catalunya ha estat fundada per llibres.”.

Aquest passat divendres 20 de febrer a l’acte “2015, any de les biblioteques” celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el Conseller ( trànsfuga) de Cultura i el President de la Generalitat han esmentat tots dos aquesta cita de Romains evitant, també tots dos, l’adjectiu “nova” i, per tant, donant per cert que els catalans sempre hem estat gent pacífica i que no tenim a la nostra història mil·lenària cap episodi d’armes.

Deuen pensar aquests governants que poden cantar les excel.lències dels nostres reis catalans-aragonesos o dels nostres almiralls com si no haguessin matat una mosca mai. Els tarragonins tenim al capdamunt de la Rambla un gran monument a Roger de Llúria que cada cop que el veig se’m posen els pèls de punta de recordar quanta sang va vessar. I si pujo dos centenars de metres més amunt i entro a l’edifici de l’ajuntament i miro el mausoleu del rei Jaume I penso que el nostre rei va ser un dels més grans genocides de la història si parlem clar i català, carregant-se milers i milers d’infidels com ell en deia i principalment al País Valencià i a ses Illes on no en va quedar ni un@.

Així que ja n’hi ha prou d’embaucar-nos. Els i les bibliotecàries que assistien a l’acte, gent llegida i altres que potser no ho som tant però que no ens empassem la deformació de la història dels nacionalismes – català, espanyol o tutti quanti – no ens mereixem tant d’insult a la intel.ligència.

Si avui Roger de Llúria, Jaume I i Romains aixequessin el cap i haguessi sentit els parlaments del President Artur Mas i del conseller trànsfuga Ferran Mascarell s’haurien admirat i escandalitzat. Els dos primers, veritables homicides, perquè se’ls negava el “mèrit” d’haver matat tanta gent, cosa que ells portaven amb molt d’orgull. Romains perquè, home  culte, amb tota seguretat no ignorava la història de Catalunya i per això havia col.locat l’adjectiu “nova “ per significar que , en tot cas, era des de la Mancomunitat que els catalans podíem presumir de fundar la nostra convivència en els llibres i no abans.

Clar que amb aquest govern que tant descura la cultura, potser no hauria gosat dir-ho avui.

A algú se li ha acudit que l’exèrcit espanyol no en té prou amb els catorze museus militars de què disposa i ens en vol posar un de nou a Catalunya, concretament a Barcelona. Aquest cap de setmana això ha comportat que el diari del Comte de Godó llevés precipitadament del seu web l’article que cada diumenge publica Sànchez Piñol dedicat a aquest tema i que no aparegués en l’edició escrita.

El gran autor no guanya per a vetos. Fa pocs mesos l’Institut Cervantes d’Holanda va cancel•lar la presentació del seu ‘Victus’ a Utrecht. Ara, tot i que el títol de l’article que La Vanguardia no tindrà més remei que acabar publicant – el podeu llegir aquí en castellà – es pronunciava a favor del museu, és un “sí” irònic el seu.

Tanmateix, no són les seves raons – els desastres i mortaldats que l’exèrcit espanyol ha perpetrat al llarg de la història a casa nostra – que em convencen. Si fos per això la història dels exèrcits catalans quan n’hem tingut ha estat tan o més lamentable. Cada cop que passejo per la Rambla Nova tarragonina i veig la magnífica estàtua de Roger de Llúria em planyo dels milers de caps de musulmans que  exhibia sense pudor el nostre almirall. Per no parlar del nostre rei en Jaume i tota la nissaga dels seus descendents, reis catalans/aragonesos a qui lloem les seves victòries sense miraments i les ensenyem als nostres infants ( amb orgull ? ).

No, no és per això que penso que no cal que es faci un nou museu de l’exèrcit espanyol. Ho dic perquè Sànchez Piñol sembla que vulgui amagar la trista història de guerres i massacres, d’odis i venjances.

Ben al contrari, la meva posició és que cal amb urgència una lectura diferent de la història que no amagui les nostres misèries, que no exalti les guerres ni les victòries – no existeixen victòries sinó sempre derrotes àdhuc dels vencedors en una guerra – i que tot plegat s’emmarqui en els edificis on es recordi i s’expliqui els fonaments del que som amb tots els ets i els uts.

Tanquem, doncs, els museus militars, traslladem tot allò que valgui la pena d’aquestes instal.lacions als museus d’història i blasmem i no enaltim els nostres pecats.Volem els exèrcits per preserar la pau i la seguretat dels pobles, no cal que dediquin els seus recursos a museus.De pas, en un moment de la història en que fins i tot alguns cardenals catòlics com Cañizares es posicionen a favor de vendre béns de l’Església – desprès ha matisat que només una part – per dedicar-ho a necessitats socials, no estaria de més que l’Exèrcit espanyol i tots els exèrcits del món fessin gestos similars. Segur que guanyarien algunes simpaties

 

Desprès de la notícia apareguda al Diari de Tarragona hem formulat al Govern les següents preguntes:

-Hi havia algun dispositiu de seguretat planificat per part del Cos de Mossos d’Esquadra, el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona, o al seu entorn immediat?

 

-Hi havia algun control de documentació planificat per part del Cos de Mossos d’Esquadra, el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona, o al seu entorn més immediat?

 

-Per quines raons agents del Cos de Mossos d’Esquadra van identificar i escorcollar un menor d’edat, el dia 24 de gener de 2015, a la tarda, a l’estació de tren de Tarragona?

 

-Per quines raons aquest menor va ser forçat pels agents del Cos de Mossos d’Esquarda a descalçar-se i treure’s l’abric, i romandre d’aquesta manera mentre prosseguia l’escorcoll?

 

-Es van produir altres identificacions per part del Cos de Mossos d’Esquadra, el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona, o al seu entorn més immediat? Si és així, quantes identificacions més es van produïr?

 

-Quins són els criteris establerts pel Cos de Mossos d’Esquadra a l’hora d’establir controls de documentació rutinaris? És l’aparença ètnica un dels criteris per procedir a l’identificació de persones que circulen per l’espai públic?

 

-Quins són els criteris establerts pel Cos de Mossos d’Esquadra a l’hora de procedir a identificar persones que circulen per l’espai públic, fora dels controls rutinaris de documentació? És l’aparença ètnica un dels criteris per procedir a l’identificació de persones que circulen per l’espai públic?

 

-Quins són els protocols d’actuació del Cos de Mossos d’Esquadra quan, fruit del requeriment de documentació a una persona que circula per l’espai públic, es constata que aquesta és menor d’edat?

 

-Per quines raons els agents actuants del Cos de Mossos d’Esquadra no van permetre efectuar una trucada als seus pares al menor d’edat retingut el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona, als efectes de la seva identificació i posterior escorcoll?

 

-Per quines raons es va manifestar verbalment al menor d’edat identificat i escorcollat per agents del Cos de Mossos d’Esquadra, el dia 24 de gener de 2015 a la tarda, a l’estació de tren de Tarragona, per part d’un dels agents actuants,  “que no el volien veure mai més per allà”? Quina és la base legal d’una admonició d’aquestes característiques per part d’un agent de policia?

 

-Considera el Departament d’Interior purament aleatori, o normal, que en el termini aproximat d’un any, aquest menor d’edat identificat i escorcollat el dia 24 de gener de 2015 a l’estació de tren de Tarragona, per part d’agents del Cos de Mossos d’Esquadra, hagi estat identificat fins a 6 vegades per part d’agents de diferents Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, tenint en compte que es tracta d’un menor originari de la República Dominicana, i de pell ben bruna?

 

-L’actuació dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra van donar lloc a alguna ressenya policial que afecti al menor d’edat identificat i escorcollat el dia 24 de gener de 2015, a l’estació de tren de Tarragona?

 

-És cert que la majoria d’identificacions de joves que es van produir el dia 24 de gener de 2015 a l’entorn de l’estació de tren de Tarragona, van ser requerides a persones amb aparent origen magribí, llatinoamericà, caribeny o subsaharià?

 

-Ha obert el Departament d’Interior alguna investigació per tal d’escatir les circumstàncies de les identificacions i escorcolls produïdes a l’estació de tren de Tarragona i el seu entorn, durant el dia 24 de gener de 2015?

 

-Quin és el capteniment del Govern de la Generalitat respecte a la pràctica  d’identificacions policials o controls de documentació en base al que es coneix com a “racial profiling”?

 

-Quina és la formació que reben els agents del Cos de Mossos d’Esquadra en matèria de tractament de la diversitat, en matèria de Drets Humans, i en matèria de Drets de la Infància?

 

-Quina instruccions reben els agents del Cos de Mossos d’Esquadra en matèria de controls rutinaris de documentació?

 

Més enllà de consideracions mediambientals, no podem deixar de dir que el subministrament d’energia és un dels problemes més greus que tenim al nostre país tot i que puguem pensar que el tenim solucionat. Quan premem un interruptor elèctric o obrim l’aixeta del gas no som conscients que al darrera hi ha multitud de circumstàncies, totes eles importants que fan possible que al final el subministrament estigui assegurat però que si una d’elles falla, tot se’n pot anar en orris. La principal , òbviament, és la pròpia matèria que subministra l’energia ( ja sigui aigua, sol, vent, combustible fòssil o nuclear ); la segona el seu emmagatzematge si és possible.

En el cas del gas, la Unió Europea, a la vista de la gran importància del gas per al subministrament energètic de la Unió, i com a resposta a la crisi del gas entre Rússia i Ucraïna durant l’hivern de 2008/2009, el 2010 adoptà el Reglament (UE) nº 994/2010 sobre mesures per garantir la seguretat del subministrament de gas per enfortir els mecanismes de prevenció i resposta davant les crisis. En resum, ve a recomanar que tots els països disposin de magatzems amb reserves que puguin cobrir entre 30 i 40 dies de les necessitats de cada país.  A Espanya en funcionen tres: Serrablo (Huesca), Gaviota (Vizcaya) i Yela (Guadalajara). El Castor (Castelló) havia de ser el quart i a Catalunya s’està estudiant el de Sallent (Bages). Al món n’hi ha més de sis-cents, el primer dels quals es va construir al 1915, just ara fa ja cent anys. Per tant, ni ñés res estrany ni únic. A Berlín n’hi ha un a sota mateix de la ciutat.

Són, doncs, instal.lacions estratègiques que els Governs construeixen o fan construirt en règim de concessió per regla general. I és aquí que, també habitualment, donat que són instal.lacions d’interès públic o infrastructures d’estat, aquests asseguren a qui les construeix el pagament de les obres i gestió o indemnitzacions si no s’acaben duent a terme.

Malgrat això, en el cas del Castor que ens ocupa, el Govern del PP ha actuat irresponsablement acordant unes indemnitzacions que des del nostre punt de vista són excessives i és molt probable que siguin fins i tot improcedents

En primer lloc perquè el Govern del sr. Rajoy ha aprovat pagar la quantitat màxima sense cap càlcul que la justifiqui.

En segon terme perquè no està demostrat que no hi hagi hagut algun tipus de negligència o d’error epr part de l’empresa concessionària en la gestió que malauradament va comportar tantes angoixes entre els ciutadans de les comarques del sud de Catalunya i del nord de Castelló.

Per si no fos prou, és molt lamentable la decisió de carregar a la tarifa del gas de tots els consumidors sense excepció quan hi ha tants consumidors – es calcula que el 14 %, és a dir, prop de 600.000 persones – amb problemes per pagar les factures energètiques.

En definitiva, els poders públics han de servir els interessos generals abans que els privats per legítims que siguin. En aquest cas, el desenllaç del Castor és una demostració de com no es defensa l’interès públic i s’atèn graciosament el particular dels poderosos.

Recorden el conte, no ? El llop no va parar fins que va enganyar les set cabretes primer enfarinant-se la pota i desprès menjant molts ous fins que va afinar la veu. I parlant d’ous, mira que en té la cosa.

I no és cap frivolitat. Primer perquè això del nacionalisme sempre acaba igual, en l’exclusió dels quji no pensen com ells : “El repte que ara tenim per davant és que els de casa anem junts” deien el 3 de gener al seu compte oficialde twitter ue desprès van haver de retirar.

I en segon lloc perquè els contes formen part del registre de la Memòria del món segons va declarar la UNESCO fa pocs anys. Així que agraïm als germans Grimm que dos-cents anys enrere ens recopilessin contes com el que ens ocupa que demostren com l’engany forma aprt de l’ADN de l’ésser humà.

Ciu ens hauria d’aclarir amb urgència  tot això, no sigui que mestres com són en ocultar les coses – ara han aconseguit ocultar el nom del seu partit i el pretenen enterrar definitivament sota una llista anomenada “ de país” i volen fer el mateix amb el nom d’ERC no sigui que els guanyi les eleccions-. Doncs que ens aclareixin qui són els de casa perquè , al menys mentre hi visquem i no ens fotin fora, sapiguem qui ens accepta i qui ho fa només a contracor i de mala gana. Així anirem previnguts davant les possibles punyalades o altres ginys que vulguin usar per exterminar-nos.

Tindran molta feina, ja els aviso . Perquè som milions – la majoria – que no pensem com ells.El més probable és que ens diguin que exagerem i que ja ens accepten. En aquest cas, sàpiga vostè, lector o lectora, que només ens toleren i que sempre ha estat igual. Un servidor, fa trenta-un anys, en ser presentat personalment a la que llavors era aclamada com “ això és una dona”, el meu introductor convergent va dir-li: “ és socialista però tenim bona relació ”, a la qual cosa ella va respondre espontàniament: “ de tant en tant se’n troba algun de bo de socialista”. Anys més tard, en ser proclamat Pasqual Maragall President de la Generalitat ella mateixa va dir: “ és com si ens haguessin fet fora de casa” Veuen com això de la casa ve de lluny ?.

Clar que el seu marit, President 23 anys ja ens va engegar a la merda de dos en dos als socialistes, cosa que suposo que també volia dir fora de casa perquè a casa no se’n té d’aquesta mena de producte.Però què s’han cregut ?Jo no en vaig veure gairebé cap que es jugués el físic quan era el moment no fa tants anys; la majoria érem d’esquerres; de mestres i professors d’institut i de la Universitat que vàrem contribuir a redreçar la llengua i la cultura, la cançó, l’acollida a la gent vinguda de fora que ha estat el més important a través de partits i sindicats, tampoc no n’he vist gaire de gent d’aquesta que ara ens pretenen donar lliçons.

Posem per cas l’actual President de la Generalitat que ja tenia edat perquè el veiéssim en aquells indrets que ara volen fer desaparèixer de la memòria Repassin altres noms coneguts tant és a nivell nacional com local i el resultat és decepcionant per a ells. No hi eren. Ara tampoc no els trobem en gaires trinxeres del voluntariat social, cultural, acadèmic. I tampoc no hi seran quan acabi aquest període. Si Catalunya és independent d’Espanya o té una relació federal, és igual. La lluita per la millora de les condicions de vida de catalans i catalanes és fora de la seva agenda. En canvi per a nosaltres és la prioritària, ja veuen si es difícil que coincidim.

Porten quatre anys marejant la perdiu sense cap resultat positiu per al país amb l’excusa que tots els mals venen de Madrid com abans d’Almansa. Viuen de la tensió per ocultar tot el que ja sabem. No, no han fet res en quatre anys però al menys, ja que parlem de cases, que recordin la dita “ A la casa pairal, si no hi fas bé, no hi facis mal”. Al menys que no facin mal que n’estan fent i molt.

Ara, que també ocultin que no ens consideren de casa ja ho sabíem però va bé que tinguin la poca vergonya de no estar-se’n de dir-ho i els desmemoriats ho actualitzin. El seu menyspreu pels diferents ve de lluny, més que el conte del llop.

Però ens trobaran preparats. “En som molts més dels que ells volen i diuen” cantàvem quan ells no hi eren i tant els necessitàvem

El Crepúsculo de la ideologías va ser un llibre que el ministre franquista Gonzalo Fernàndez de la Mora va publicar el 1965. Un any després el dictador convocava un referèndum – sobre la Ley Orgánica del Estado –   que, naturalment, va guanyar de forma aclaparadora amb més del 95 % dels vots emesos i una participació del 100 % – sí, lector o lectora, els llibres d’història així ho referencien i un servidor recorda que així es van donar les dades -. El Generalísimo, segons diuen, acostumava a acabar les seves audiències amb les següents paraules: “ y haga como yo, no se meta en política “Els anys de la dictadura va haver milers de persones que van lluitar per les llibertats i una d’aquestes era precisament la que més temia el dictador: la de participació política i sindical i la llibertat de partits polítics i sindicats. Els qui encara en la clandestinitat vàrem viure aquells moments ho recordem perfectament. Estar organitzat políticament o sindical era perseguit i al mateix temps era un signe de progrés i de normalitat afiliar-se  a un partit o a un sindicat.Ara el panorama és sorprenent i hi ha símptomes que demostren que allò més de moda és precisament carregar contra aquest tipus d’organitzacions que canalitzen la participació dels ciutadans.

Només dos exemples molt propers: el president de la Generalitat ha aconseguit amagar les sigles del seu partit – vostè lector o lectora ho pot comprovar als mitjans de comunicació cada dia que han desaparegut  – i malda per concórrer a les properes eleccions amb una llista “de país”. Les raons convencen a una part de l’electorat, fins i tot sembla que a una bona part del d’ERC si fem cas de les enquestes.

A Tarragona ha sorgit un candidat que es postula per encapçalar la candidatura de CiU a les properes municipals. Una de les seves divises és que la seva candidatura, si arriba a quallar, no serà de partit i que els membres que la formin tampoc no seran polítics i si en canvi tècnics i professionals “reconeguts”. Malgrat això fa una crida a un acord amb ERC – no sabem si també els exigirà que no siguin “polítics” o no. Ningú no esc reu que no tingui l’aval d’algú de la pròpia coalició de CiU. O potser la seva gosadia ja coneguda l’està fent anar massa lluny. Perquè si tan desprestigiats veu els partits polítics, no s’entén que vulgui anar de la maneta de tres (CDC-UDC-ERC). I si tan eixerit és ( o x… ), per què no es presenta ell sol amb aquest  grup de tarragonins no polítics que ja deu tenir preparats ? Hauria de saber que ja s’ha fet polític des del moment que juga a la política igual que Franco ho va ser durant 40 anys. Això sí, renegant de la política i dels polítics com el sr. que vol encapçalar la llista de CiU afegint ERC.

Ens vol donar gat per llebre el sr. Abelló i fer-nos creure que ha tornat el crepuscle de les ideologies. Enguany que s’acompleix el cinquantenari de l’aparició del llibre, n’hi ha que el volen re-editar. Llavors aquell crepuscle no va arribar. Ben al contrari, va refermar el món de les idees per damunt de la tecnocràcia i els tecnòcrates, és a dir, per sobre dels qui no tenen ànima quan es dediquen, encara que la maleeixin, a la política.

publicat al Diari de Tarragona el 3 de gener de 2015

A Catalunya vivim deu vegades més amuntegats que a Suècia ( 234 habitants per km quadrat per 24 ).  Allà van camí d’un 50 % d’energia renovable i aquí encara estem en menys d’un 5% i sense objectius perquè no disposem de Pla d’Energia a l’espera del que van anunciar fa dos anys CiU i ERC.  Però si volem arribar a l’objectiu del 20 % que marca la UE per al 2020 no hi arribem ni de lluny.
A Suècia la majoria professa el luteranisme que posa més l’èmfasi en la responsabilitat i a casa nostra el catolicisme que ho fa en el penediment.

 
I no sé si serà per això que també som tan distints en la forma de governar però  aquests dies nadalencs ens han donat una lliçó que potser ens ha passat desapercebuda atrafegats com estem en les nostres coses: El govern socialdemòcrata sorgit de les eleccions de setembre, havia decidit avançar  les eleccions a finals de novembre  perquè Demòcrates de Suècia, partit populista i xenòfob s’havia aliat amb la resta de la dreta per impedir aprovar els pressupostos.

 
Això va ser rebut com un veritable drama per l’opinió pública en un país que no avança eleccions des de fa més de cinquanta anys . Els suecs saben de la paràlisi que suposa per a un país qualsevol convocatòria electoral i com sovintejar eleccions contribueix a aturar projectes públics i privats, afavorir inestabilitats institucionals, econòmiques i jurídiques.

De manera que tots els sectors socials van reclamar un acord entre el govern de centre-esquerra i l’oposició de dreta i que es deixés de banda Demòcrates de Suècia.
I ha estat així que la resta de partits han arribat a un acord a partir del qual es desconvoquen les eleccions i es pacten uns pressupostos fins al 2022, és a dir vuit anys durant els quals tothom sabrà a Suècia com planificar les activitats econòmiques, socials, mediambientals o laborals i legislatives; els inversors també sabran que no hi haurà incerteses ni inseguretats de cap tipus. I han acordat coordinar les polítiques sobre pensions, defensa i energia.

 
L’acord entre la coalició de govern de socialdemòcrates i Verds i l’aliança dels quatre partits de centre-dreta suposa que el primer minstre Stefan Lofven haurà de respectar el pressupost de l’oposició el pròxim any, encara que pot fer alguns canvis a la primavera, moment en el qual l’aliança de centre-dreta s’abstindrà de votar contra el pressupost del Govern.
S’ho imaginen aquí això ? El sr. Mas ha convocat dues eleccions en quatre anys, n’anuncia unes altres amb la qual cosa ja aniríem per tres eleccions en quatre anys i mig i diu que en divuit mesos ens tornarà a convocar a les urnes, és a dir, en sis anys, quatre eleccions. I el cap d’ERC diu que no passa res si no tenim pressupost fins al maig.

Més val que no els ho expliquem als suecs però em venen a la memòria els versos d’Espriu : Com m’agradaria allunyar-me nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, culta , rica, lliure, desvetllada i feliç.