La sra. Angels Gonzàlez Estremad, eterna dirigent de l’administració a Catalunya i en particular a les nostres comarques s’ha tornat a salvar pels pèls però nosaltres volem que plegui.Perquè no és la primera vegada que confon el partit al qual pertany ( CDC) amb l’administració i això no passava des dels temps de l’antic règim, és a dir, quan no hi havia pluralisme i només un partit únic a Espanya i, naturament, a Catalunya. Llavors no la coneixíem , però com que ja té una edat, se suposa que en algun lloc (ignot) devia ser.
Angels Gonzàlez te una dilatada experiència en manar: regidora de Salou, directora general d’Ordenació Educativa del Departament d’Ensenyament entre els anys 1993 i 1999, també ha estat directora general de la Funció Pública i ara Directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Camp de Tarragona.
I tothom sabem que no passa res a ensenyamenyt a les comarques de Tarragona i potser més enllà que ella no sàpiga ni autoritzi.Per això no ens creiem que en la distribució i recomanació d’ús des del Camp d’aprenentatge de Tarragona de l’àlbum del candidat de CiU a l’oposició a la ciutat de Tarragona Albert Abelló, ella no en sabés res.Tenim altres motius per creure-ho. I és que, com deia el meu avi: “ qui furta un ou, furta un bou”; és a dir, qui n’ha fet una, té números per fer-ne una altra d’igual o més grossa. Em refereixo que al novembre de 2011 ella en persona va adreçar una carta als directors i directores d’institut convidant des dels serveis territorials a un acte electoral de CiU. Llavors va ser denunciada per ICV davant la Junta Electoral i ara s’ha salvat pels pèls perquè encara no havia començat el període electoral.
Però és tant o més reprovable la falta d’escrúpols democràtics i de neutralitat de l’administració pública que és de tots i paguem tots, que es posi al servei del figura de CiU a Tarragona. I això una persona que va ser Directora General de la Funció Pública i hauria de donar exemple. Quin país.
Ara ha provocat i ha forçat la dimissió de la Directora del Camp d’aprenentatge per la distribució de l’àlbum que tan prestigi – és un dir – està aportant al seu candidat tarragoní. Però la responsable política és ella i és ella qui hauria d’assumir la responsabilitat i no deixar que fos una treballadora.
La sra. Gonzàlez Estremad faria un bon servei al Departament d’Ensenyament i a la funció pública si dimitís com li correspon. Fins i tot un servidor li agrairia públicament. Però em temo que ni li passa pel cap que deu tenir entretingut en altres coses. Ignoro quines són perquè no li he sentit cap pensament de profit des que va prendre possessió de l’actual càrrec – dels altres tampoc no en recordo cap – ara fa quatre anys.
Llavors va arribar de rebot substituint a un director del mateix cognom que ella que no va arribar a prendre possessió. Aquell dia va manifestar que declarava la guerra al fracàs escolar que des de llavors no ha parat de crèixer a les nostres comarques. Si no plega per la reiteració en l’us partidista, bast i groller de l’Adminstració de tots al servei del seu partit, sra. Gonzàlez, plegui perquè també ha fracassat en la lluita contra el fracàs escolar. I els nostres nens i nenes no s’ho mereixen
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
