Per fi, després d’anys de reivindicació unànime del conjunt de la ciutadania tarragonina, la Generalitat ha reconegut allò que era evident per a tothom i ha ampliat a tot el dia el servei operatiu de la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Es tracta d’una victòria col·lectiva de totes les comarques tarragonines i del més estricte sentit comú. Ningú no entenia com era possible que una demarcació que ja suma més de 800.000 habitants ( el servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII dóna assistència a totes les comarques de la demarcació de Tarragona ) quedava orfe d’un servei essencial com aquest les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Un servei que tots els professionals reconeixen que quan va iniciar el seu camí de veritat, és a dior, protocoloritzat i amb resultats espectaculars va ser en època del govern de progrès a l’octubre de 2007 amb una inversió de 1,7 milions d’euros i una nova màquina.
Ja feia temps que era un clam l’atenció les 24 hores aquesta unitat per tractar infarts i angines de pit, és a dir, que salva vides, així de clar. Doncs malgrat les reiterades mocions i iniciatives parlamentàries del PSC en aquest sentit, el Govern de CiU-ERC no ha tingut cap problema a l’hora d’ignorar les resolucions aprovades pel Parlament. Curiosa manera de manifestar un “patriotisme” que tan sols s’exhibeix i es proclama a cop de declaracions i discursos abrandats. Per a més inri, ens prenen a tots per babaus quan diuen que la qualitat de la sanitat pública d’aquest país està “intacta” quan el Govern d’Artur Mas acumula ja més de 1.600 milions d’euros de retallades en el sector.
Alguns es van escandalitzar de les nostre paraules quan vàrem dir que el desgovern de Mas i Junqueras afectava vides de persones. La dreta tapa la realitat sempre que pot malgrat que aquesta sigui tossuda. Al cap de pocs dies els síndics de de greuges i defensors del ciutadà de tota Espanya feien públic un informe dient “ la mala gestió dels serveis d’urgències augmenta la mortalitat”.
I és que les desigualtats en l’accés als serveis de salut produeix diferències en les esperances de vida i bé que ho saben els nostres governants. A menys possibilitats de ser atesos, menys anys de vida. És molt evident però la dreta no ho diu gairebé mai i quan algú ens atrevim, som titllats de demagogs i grollers. A continuació cal preguntar-se per què aquesta diferència s’ha d’establir en funció de les disponibilitats econòmiques – n’ hi ha que es poden solucionar els problemes pagant-s’ho – o de la distància als centres assistencials. I per què aquestes diferències.
El cas del servei d’hemodinàmica, ens serveix d’exemple per comprovar un cop més que quan anem tots junts Tarragona guanya. És de justícia també reconèixer el lideratge i la tenacitat de l’alcalde Ballesteros en la defensa dels interessos dels ciutadans, un compromís que contrasta amb el silenci d’altres que fa quatre anys que resten muts tot i veure que les inversions de la Generalitat i de l’Estat han anat decreixent.
Des del 2010 (darrer any de pressupost del Govern de progrés) fins ara les inversions del Govern d’Artur Mas a Tarragona han caigut en un 84%, passant de més de 51 milions a tan sols 8. És que el Govern de CiU considera que els tarragonins no tenim necessitat d’equipaments educatius, de salut, prestacions i serveis socials .? Aquells que parlen d’independència generen noves dependències sense miraments. No som més que ningú, és cert, però tampoc som menys que la resta de ciutadans del país, ni ens mereixem un menyspreu com el que estem patint. La unitat d’acció en positiu que hi ha hagut en relació al servei d’hemodinàmica ens marca el camí a seguir.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
