Alemanya insensible al paisatge o Catalunya hipòcrita amb el clima?

 

Nota sobre els dos estats que estan per sota de Catalunya a la taula: Berlín no és una regió o territori obert; és una ciutat-estat i pràcticament el 100% de la seva superfície. 

I Baviera és la Catalunya alemanya eòlicament parlant perquè malgrat el vent que es podria aprofitar, el 2014 el govern conservador (la CSU), cedint a la pressió de plataformes veïnals que es queixaven de l’impacte visual va aprovar la infame Regulació “10H” que va bloquejar el 99% del territori bavarès i va congelar l’eòlica durant gairebé una dècada

Catalunya té una densitat de potència eòlica 43,79 kW/km2 que és gairebé cinc vegades menor que la mitjana d’Alemanya 190,61kW/km2 i queda en complet ridícul si es compara amb estats alemanys líders com Slesvig-Holstein (610,23kW/km2), que multipliquen gairebé per 14 la presència eòlica catalana al seu territori.

 En canvi a Catalunya l’anomenat impacte visual ens aboca al fracàs energètic: els molins  embruten el paisatge. Però mentre aquí diem que fan mala la vista per quatre molins, els landers alemanys conviuen de forma natural amb densitats de potència elevades.

De veritat algú creu que a Baviera, la Selva Negra o les costes de Slesvig-Holstein no estimen el paisatge, el turisme o el seu entorn natural ? Són els alemanys uns “imbècils insensibles”? Òbviament no. La diferència és que ells han entès que un paisatge sense molins avui és un paisatge mort demà pel canvi climàtic i que el ” mal a la vista” que alguns diuen aquí en realitat amaga que són màquines de salut perquè permeten tenir un aire sa no contaminat . Dit d’una altra manera, a Alemanya han entès que són els combustibles fòssils ( petroli i gas ) els qui embruten i maten el paisatge i les persones que hi vivim i que els molins ens permeten respirar net.

 A Alemanya han entès també que els molins els permeten ser sobirans independents energèticament dels països que provoquen guerres i crisis econòmiques amb l’energia mentre que a Catalunya importem la gran majoria de l’energia primària que consumim (petroli, gas i urani). Diguem-ho clar: el rebuig de l’eòlica no és un acte de protecció ambiental; és un acte de submissió colonial-energètica. Cada molí que es veta a Catalunya és un xec en blanc que se signa als oligopolis dels combustibles fòssils i a règims autoritaris que exporten gas i petroli.

 Preferim no veure els molins als nostres turons, però no ens importa l’impacte visual (i de salut) de les refineries, ni la destrucció d’ecosistemes als països d’on extraiem el petroli.

Per a l’any 2050 Catalunya s’ha fixat, a través de la Prospectiva Energètica de Catalunya, PROENCAT 2050, assolir la neutralitat climàtica i un model elèctric pràcticament 100% renovable. Per al 2030 l’objectiu ja són uns 5.000 MW eòlics, i avui gairebé no arribem als 1.400 MW. Amb el ritme de tramitació actual i l’oposició sistemàtica, la PROENCAT 2050 no és un full de ruta, és una carta als Reis Mags.

I si Catalunya no produeix la seva pròpia energia renovable, la transició es farà igualment, però de dues maneres pitjors: o competint en un mercat internacional caríssim, o important l’energia d’Aragó a través de línies gegantines de Molt Alta Tensió (MAT) que creuaran, vulguem o no, el nostre territori. L’impacte visual serà el doble i els beneficis econòmics se n’aniran fora.

No es pot voler la sobirania política o la resiliència econòmica mentre s’externalitza la producció de l’energia que manté les nostres neveres i mou les nostres indústries.

L’estètica és un luxe de societats riques que pretenen viure en una bombolla. En plena emergència climàtica, el veritable “impacte visual” dolorós no són tres aspes girant a l’horitzó; és veure els camps secs per les sequeres, els boscos cremats, els rius sense aigua i persones vulnerables – tots ho som un dia o altres – als hospitals . La sobirania energètica comença assumint la responsabilitat de les nostres necessitats.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *