Ilde Santolaya se ha ido en silencio. Los últimos tiempos ya se había despedido poco a poco, paulatinamente, hasta que la enfermedad nos ocultó su amor por los suyos, su simpatía con los amigos, sus sueños por un mundo mejor. Pero todo eso no dejó de existir, simplemente nos lo escondió. Pero todos sabíamos que había existido y que en algún sitio seguía.
En los momentos más críticos, en los que se necesitaba más gente. Ilde siempre fue la primera en decir aquí están mis manos para ensobrar papeletas, mis ojos para garantizar que en las mesas electorales del Colegio Saavedra de Tarragona se cumplían las normas.
Los socialistas siempre le estaremos agradecidos pero pienso que todos los y las tarraconenses también porque es a partir de ese trabajo callado, de ese compromiso firme, prolongado y altruista de personas como Ilde que se construye una sociedad. Es la base, la “pinya” en lenguaje casteller, construida sin esperar nada a cambio más que la satisfacción del trabajo colectivo que a veces triunfa ( entonces somos muchos ) pero que en otras ocasiones no consigue la meta. Ilde era de las que estaba siempre, es decir, de las que siempre se podía contar.
Su marido y sus hijas, que no la han dejado estos últimos tiempos de silencio ni un instante, deben saber que la hemos valorado mucho y que pasó hace ya tiempo a formar parte de nuestro imaginario colectivo y en muchos casos hasta en el personal. Por eso no la vamos a olvidar y la llevaremos siempre con nosotros.
Ilde Santolaya se n’ha anat en silenci. Els darrers temps ja s’havia acomiadat a poc a poc, de mica en mica, fins que la malaltia ens va amagar el seu amor pels seus, la seva simpatia amb els amics, els seus somnis per un món millor. Però tot això no va deixar d’existir, simplement ens ho va amagar. Però tots sabíem que havia existit i que en algun lloc seguia.
En els moments més crítics, en què calia més gent. Ilde sempre va ser la primera a dir aquí estan les meves mans per ensobrar paperetes, els meus ulls per garantir que a les meses electorals del Col·legi Saavedra de Tarragona es complien les normes.
Els socialistes sempre li estarem agraïts, però penso que tots els i les tarragonines també perquè és a partir d’aquest treball callat, d’aquest compromís ferm, perllongat i altruista de persones com Ilde que es construeix una societat. És la base, la pinya en llenguatge casteller, construïda sense esperar res a canvi més que la satisfacció del treball col·lectiu que de vegades triomfa (aleshores som molts) però que en altres ocasions no aconsegueix la meta. Ilde era de les que estava sempre, és a dir, de les que sempre es podia explicar.
El seu marit i les seves filles, que no l’han deixat aquests darrers temps de silenci ni un instant, han de saber que l’hem valorat molt i que va passar ja fa temps a formar part del nostre imaginari col·lectiu i en molts casos fins i tot en el personal. Per això no la oblidarem i la portarem sempre amb nosaltres.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
