La transició energètica no acaba d’arrencar a Catalunya com ho està fent en altres indrets. Si prenem l’exemple d’Holanda que ja compta amb 4,6Gw d’energia eòlica instal·lada i tenim en compte que el seu govern acaba d’autoritzar 10,7 GW eòlics al mar que s’afegiran als 11 GWs ja previstos, contrasta amb la situació de Catalunya on encara no arribem a 1,3 Gw i quan es parla d’instal·lar-ne només 0,5 Gw a la costa gironina n’hi ha que posen el crit al cel.
Per sort hi ha excepcions i el polígon de Constantí – el segon més gran de Catalunya – n’és una. Les empreses i l’Ajuntament ho fan perquè saben que és inevitable el canvi energètic i es volen avançar i no quedar enrere; però també perquè és rendible econòmicament i poden estalviar despeses energètiques de l’ordre del 30%. Per tant, les seves empreses seran més competitives i els veïns i veïnes del municipi també en sortiran beneficiats. També ho fan – ho puc assegurar – per contribuir a la lluita contra un canvi climàtic que acabarà amb tot si no hi fem front, també amb el nostre teixit productiu i amb la pròpia vida.
Els donem suport fent de coordinadors o com ens agrada dir a Barcelona Centre Logístic Catalunya “alineadors” posant en contacte els diferents agents que intervenen en una operació com aquesta.
No es tracta d’aprofitar les teulades de les naus per produir fotovoltaica només per als usos actuals sinó generar més electricitat de la que ara es consumeix a fi de substituir els combustibles fòssils dels processos industrials que s’hi desenvolupen, de la maquinària, de les flotes de vehicles i aplicant també una part de l’energia a usos residencials.
Si cada empresa dimensionés el projecte per les seves necessitats individuals actuals, amb una part de la teulada en tindria prou en la majoria dels casos i no hi hauria excedents. En canvi, si es planteja l’autoconsum de forma compartida i sumant una bona quantitat d’energia excedent podem ser més ambiciosos i plantejar l’ús de bateries o hidrogen o constituir-se com agregadors de demanda quan aquesta figura estigui regulada properament.
Es tracta de passar de consumidors a pro-sumidors, una nova posició en què les empreses i la ciutadania ja podem ser agents actius en tot el cicle de l’energia des de la generació fins al consum o en una part del procés. Especialment en els 118 dies no laborables en què els excedents poden ser considerables. És buscar la màxima eficiència per no haver d’abocar energia a la xarxa i satisfer al màxim les necessitats energètiques del polígon. I que participi l’ajuntament perquè també se’n pugui beneficiar la ciutadania. Sí el negoci energètic es pot fer al propi polígon i el volen dur a terme els propis empresaris i l’ajuntament en benefici del sector empresarial i de la ciutadania ja estem parlant de pro-sumidors.
No tots els consums energètics seran elèctrics ( el PROENCAT 2050 fet públic recentment pel Govern de la Generalitat parla d’un 76% del conjunt dels consums energètics ). I encara que acabarem estalviant-ne molta respecte de la que consumim ara – entre un 30% i un 40 % – , necessitarem molta renovable per substituir gas, petroli i urani. I com la renovable no sempre està disponible, l’haurem de guardar en bateries, en projectes d’energia gravitatòria – aigua i altres materials pesants que elevarem i deixarem caure – . Haurem també de produir el màxim de biogàs amb residus orgànics que ara desaprofitem i altres combustibles sintètics.
I, naturalment, podrem generar altres vectors energètics com l’hidrogen verd a partir de l’aigua. L’Ajuntament de Constantí ha estat des de l’inici de la Vall de l’Hidrogen Verd un observador amatent que ara ha decidit també passar a l’acció. Sí calculem que un 20% dels 5 Mw ja compromesos – segur que s’hi apuntaran més empreses – poden ser excedents d’energia elèctrica, pot quedar un 1 Mw que es pot destinar a generar hidrogen contribuint així a la possibilitat que maquinària i transports del propi polígon puguin beneficiar-se’n. El polígon de Constantí es pot convertir així en el primer de Catalunya en generar hidrogen verd afegint així a la seva bona situació, un nou valor per fer-lo encara més competitiu, més atractiu i amb un nou servei d’excel·lència
El polígon de Constantí dona exemple plantejant aquest concepte de tractament global de l’energia I assumint els propis empresaris i l’ajuntament un nou paper protagonista I més profitós pels interessos locals. En una primera etapa hem arribat ja a prop de 5Mw sumant totes les empreses que voluntàriament han manifestat el seu desig de participar en l’operació; però esperem que se n’hi afegeixin més.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
