Si un dia s’apropés a casa nostra algú amb un gran martell i comencés a picar compulsivament les parets sense to ni so cridaríem la policia que detindria l’agressor i el conduiria a observació mèdica per si havia patit algun trastorn mental.
Doncs això és el que passa cada dia a la nostra casa Planeta Terra amb la petita variació que no és ningú de fora sinó que som nosaltres mateixos qui empunyem el martell i produïm dos efectes letals: l’augment de temperatures i la sobre-explotació d’elements principalmente minerals fins a la desaparició en pocos anys. I en un exercici de sordesa i ceguesa ignorem les notícies i els informes científics que ens ho expliquen potser perquè ens incomoden massa i qüestionen el nostre mode de vida.
Per exemple les 45.000 morts prematures a l’any a Espanya – més de 120 cada dia – degudes a la contaminació atmosfèrica segons la revista Environmental Research–. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona són 3.700 – 10 cada dia que si fossin degudes a accidents de trànsit segur que ho trobaríem escandalós i protestaríem més- . Sense comptar els milers de persones afectades per malalties respiratòries, moltes d’elles ja cròniques per sempre.
Fa tres anys es va voler canviar l’expressió canvi climàtic per emergència climàtica perquè semblava que el mot “canvi” tenia connotacions positives i “emergència” definia millor la situació. Totes les institucions van aprovar declaracions amb la nova marca i ens vam quedar satisfets. Però hem trobat excuses per dissimular la gravetat del problema: una pandèmia i una guerra que bona mesura són conseqüència de l’emergència climàtica han tapat el veritable problema de fons posant de nou de manifest allò de veure el dit que assenyala la lluna i no el satèl·lit.
Carsten Jensen, un dels millors escriptors danesos guardonat en diverses ocasions amb premis com l’Olof Palme o el Søren Gyldendal, va escriure fa poc una impressionant carta titulada “L’últim discurs que dono abans de convertir-me en un criminal” amb frases com les següents: “ Si creus que pots viure com sempre has viscut t’equivoques; si creus que els teus fills tindran una vida com la teva t’equivoques; si creus que la desaparició dels insectes no convertirà els imperis en runes t’equivoques; si creus que els humans no poden viure com rates t’equivoques ”. Al cap de pocs dies el van detenir en una acció de protesta.
S’han complert set anys de l’encíclica “Laudatio si” on el Papa Francesc diu: “ Si algú observés des de fora de la societat planetària es sorprendria davant d’un comportament que de vegades sembla suïcida”.
Però potser impressionarà més les consciències el més que probable i cada cop més visible col·lapse de les economies com explica Salvador Clarós que diu que la sobre-explotació del Planeta fa que cada cop sigui més plausible el risc de col·lapse per a les economies més dependents de recursos no renovables i menys desacoblades del model industrial de producció i consum en massa i que l’alta probabilitat de desproveïment de gas a Europa ja ha activat alarmes al continent.
En definitiva, la calor potser no, però ningú comptava amb el fred i que fallessin les cadenes de subministrament global afectant el consum, encarint-t’ho tot, disparant-se la inflació i posant en perill llocs de treball.
Hi ha esperança ? Hauríem de canviar radicalment dos sistemes: el de produir i consumir energia per deixar de cremar combustibles fòssils i urani i el de consumir compulsivament en general.
Tornant a Clarós, “ en l’expectativa de possibles escenaris futurs de desabastiment, Catalunya s’ha de dotar d’una política industrial a mig i llarg termini que transformi estructuralment el sistema productiu per guanyar sobirania industrial, tecnològica i energètica, així com incrementar l’autosuficiència alimentaria i dels recursos per a una major resiliència davant dels avatars del canvi climàtic, de la limitació de les emissions i contaminants, i de les cadenes de subministrament global. “
No ho estem fent. El Pla Energètic Proencat2050 fet públic al febrer n’és una mostra. Està redactat sobre la base de dues etapes amb objectius molt modestos per a la inicial fins a 2030 i i uns altres per al 2050 on sí que es defineix una Catalunya amb energia 100% renovable. Massa poca ambició. Som a la cua d’Espanya i de tots els països avançats que estan revisant els seus plans per fer justament el contrari: accelerar ja ara l’acció contra la emergència climàtica i el canvi de sistema energètic. Aquí estem distrets amb altres coses
