El 6 de juliol de 2021 va ser l’últim dia que va regir el topall de 180 euros el MWh que el regulador espanyol fixava per a les ofertes realitzades a la subhasta del mercat majorista elèctric. La pressió de Brussel·les el va obligar a marcar una franja més generosa, que anava des del terreny negatiu dels –500 euros fins als 3.000 euros el MWh, en línia amb la resta dels socis comunitaris. I és que la Comissió Europea feia temps que insistia en aquesta mesura, preveient un hivern – recordem que era 2021 – amb una elevada volatilitat en les tarifes, que seguirien marcades per l’elevat cost del gas.
Per tant, aquell 6 de juliol entrava en vigor una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que obria —per baix i per dalt— els preus a què es podia oferir l’electricitat.
Els analistes recorden que aquella pujada del llindar màxim era inevitable: Brussel·les feia temps que pressionava Espanya perquè els igualés a la resta de la UE. El fet d’haver superat aquest límit, però, dóna una idea de com el mercat està polvoritzant totes les perspectives existents al mes de juny.
Quan això va passar ja es va posar el crit al cel perquè superar els 180 euros megawatt hora semblava un disbarat però en arribar la tardor ja es va arribar a 188 € Mwh. No ha passat un any i la nuclear França amb més de la meitat dels seus reactors nuclears aturats tot l’hivern, el 4 d’abril va arribar als 3000 € del megawatt és a dir 15 vegades més que el que teníem fa un any a Espanya.
El problema no són els €3000 Mwh que durant unes hores van regir els preus del Mwh a França sinó que a partir d’ara Brusel·les haurà de fixar un nou topall que ja ha estat decidit que serà de €4000 megawatt hora. Aquesta és la previsió que fa el regulador europeu perquè mai no es doni el cas que en un moment donat ni a €3000 megawatt hora pugui oferir ningú energia elèctrica.
Feia una mica més de fred a França el 4 d’abril i per tant hi havia més demanda energètica, però no és menys cert que tenir més de la meitat dels vells reactors nuclears francesos aturats va ser l’altre factor decisiu.
Ara el sr. Biden ofereix 6.000 milions de dòlars per prolongar la vida de les velles nuclears americanes. Diners públics que són els únics que poden fer rendibles les nuclears. Si les destinés a fomentar les renovables, l’emmagatzematge i a la investigació per rebaixar el preu de l’Hidrogen verd com vol la seva secretària d’Estat d’Energia, li trauria més profit.
Això arribarà inevitablement encara que els grans oligopolis ho vulguin endarrerir per treure més rèdit als seus actius al preu que sigui, fins i tot a costa dels pressupostos públics i de la seguretat de la ciutadania.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco .
Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centre d’Aragó a Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang
Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic i del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE).
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003.
Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004.
Retornat a Tarragona vaig ser nomenat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes d’energia renovable assessorant encara ara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya
Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals però els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable també de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques .
També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ),. El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser.
De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar.
He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital
Sóc actiu a les xarxes amb el meu bloc www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
