L’any passat, Parlaments, Governs, ajuntaments, empreses i sindicats van aprovar declaracions alertant sobre l’emergència climàtica. La Terra i els éssers vius que l’habitem ens enfonsem. I com no podrem abandonar-la, estem condemnats sense remei si no taponem les vies d’aigua cada cop més amples.
L’OMS diu que 9 de cada 10 persones respirem aire contaminat i que cada any 8 milions de moren prematurament per la contaminació provocada sobretot per la crema de combustibles fòssils. 4.000 d’aquestes corresponen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En paraules de Jeremy Rifkin: “Estem davant l’amenaça d’una extinció i la gent ni tan sols ho sap”. Especialment a Catalunya que ocupa un dels últims llocs en l’aprofitament d’energia renovable malgrat que la tenim aquí, és més barata, innòcua i inesgotable.
La darrera excusa és l’impacte visual en el paisatge. És a dir, el metge ens anuncia una malaltia mortal imminent que ja afecta una part important del nostre cos; afegeix que tenim un remei en forma d’apòsit però el rebutgem per l’impacte visual a la nostra figura i preferim morir. A la resta d’Espanya i altres països del nostre voltant actuen de forma diferent i ocupen una part del seu territori. Aquí preferim anar a la cua, malgrat que sabem que aquesta ocupació només seria un 2% de la superfície de Catalunya.
Els qui diuen que n’hi hauria prou amb posar panells fotovoltaics a totes les cobertes de Catalunya haurien de fer números. L’únic estudi conegut elaborat per Barcelona Regional calcula només les teulades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha extrapolat a tota Catalunya i si les comptéssim totes, suposarien 24,3 TWh ( terawats/hora ). Ara en consumim 45 TWh cada any.
Però el 2050 haurem electrificat tot el sistema energètic substituint petroli, gas i urani, necessitarem 104 TWh. i amb les teulades només farem el 23,4%. La resta l’haurem de generar en parcs eòlics terrestres i marins i instal·lacions fotovoltaiques sobre terreny. Caldrà encara una quinzena de TWh més si volem generar Hidrogen verd, – un dels vectors energètics imprescindibles per la nostra indústria i per emmagatzemar energia.
Si el Parlament de Catalunya va aprovar fa ja 4 anys que hem de tenir un sistema 100% renovable, no tenim alternativa: o la generem aquí o l’haurem de portar de fora a través de línies d’alta tensió.
I hem de recuperar terreny: al ritme de l’any passat—uns 50 MW l’any— el 2050 només haurem instal·lat 1.500 MW sobre teulada, que aportarien menys del 3% dels 104 TWh que hem dit abans que necessitarem. En lloc d’això hauríem d’instal.lar 645 MW anuals ( tretze cops més). En canvi, dos partits que donen suport al nou Govern de la Generalitat han signat una moratòria d’un any per la instal·lació de grans parcs fotovoltaics i eòlics.
Més i millor: és necessari canviar el model, fer-lo més democràtic i profitós pels territoris que contribueixen més:
Primer: reformant la llei urbanística perquè tots els municipis dediquin una part del seu territori a generar energia renovable.
Segon: Que els ajuntaments, cooperatives i comunitats energètiques d’empreses o veïns, tinguin estímuls públics per participar en la generació, gestió i propietat de l’energia. Necessitarem sobre uns cent mil milions d’euros per fer la transició energètica. És un esforç gegantí que no es podrà fer només des de les petites i mitjanes empreses o des del sector públic però aquest ha d’assegurar amb la seva presència al sector que prevaldrà l’interès general.
Tercer: Les 8 comarques més poblades no podran generar l’energia que necessiten mentre les altres 32 podran ser excedentàries. Proposem que aquestes tinguin, per implantar noves activitats productives, bonificacions fiscals, preferència en l’accés a ajuts públics així com un canon com als anys 80 tenien les províncies generadores d’energia.
Tornem al títol: L’emergència climàtica és greu i als països mediterranis com el nostre encara més. Les persones que s’oposen al desplegament de les renovables en nom dels impactes visuals del paisatge han de pensar que l’impacte a les vies respiratòries dels éssers vius és letal i que si deixem que augmenti la temperatura, no quedaran éssers vius ni paisatge. Només misèria i devastació.
Encara hi som a temps però cada minut que passa en tenim menys.
article publicat al Triangle el 5 de juny de 2021
Autor: XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Mostra totes les entrades de XAVIER SABATE IBARZ