A Flix, divendres sant, en tornar de la processó del Via Crucis matinal ( que a Flix en diem “ les Creus “ ) amb el pare anàvem a sembrar – que no plantar – els melons. Era qüestió del pleniluni o lluna plena. Ho continuo fent així al jardí de casa i el pare encara assisteix a la cerimònia de la plantada – ja no sembro – de melons – quatre – i síndries – dues – . Enguany ho hem repetit.
Des de fa tres anys aquesta cerimònia ha adquirit més importància històrica familiar perquè en morir la meva tieta Antònia i buidar el pis que ocupava a Barcelona , vàrem trobar un pic, una pala i el caveguet del iaio Francisco Ibarz Soldevila que apareix a la foto que il·lustra aquest escrit. És un misteri la raó per la qual el venerat avi matern es va emportar de Flix a Barcelona les eines de l’hort l’any 1963. Segurament té a veure amb la importància de les eines que encara portem gravat a l’adn els que venim de família pagesa i que vaig beure i viure també del meu pare. Una eina era vital, d’allò més important que es tenia a la casa. Sense eines no podies fer res al tros i les eines s’havien de tenir sempre ben netes i esmolades.
L’avi Ibarz les usava per conrear l’hort annex a la casa que FECSA li va cedir a la Ventonella de Flix mentre en fou treballador. Acudir a aquella casa amb els meus pares i germans en passejos dominicals des del carrer major era una bona caminada era una bona passejada però ell els diumenges a la tarda era a La Social fent la manilla. Així que jo el recordo a l’hort els dijous a la tarda quan anàvem amb l’escola del senyors Perucho i Montia a jugar al camp de futbol perquè casa seva era a l’altra banda de la carretera. Camp de futbol on jo admirava el meu oncle Jaime Ibarz i companys seus com Curià o Ferrús .
L’avi Ibarz era molt conegut al poble per treballar en el manteniment de la xarxa elèctrica que petava de tant en tant particularment en dies de pluja. En moltes ocasions l’havia vist posar-se l’impermeable mentre renegava, carregar una gran llanterna amb bateria i sortir a revisar la línia per aquells camps de Flix. Tornava amb la satisfacció de la feina feta. Ja tornàvem a tenir llum i jo sabia que qui havia obrat aquell miracle era el meu avi com quan això passava en diumenge a l’hora del cinema i tothom sortia de La Social al llavors carrer Unificación i avui Girona a esperar que tornès el fluid elèctric per continuar veient les dues pel·lícules amb Nodo que llavors es projectaven.
Els productes d’horta que en treia l’avi Ibarz d’aquell hort de la Ventonella eren notables i devia ser un bon complement del salari que percebia com a electricista de FECSA. Recordo especialment les tomaques, les bajoques, les albergínies i els pebrots . Tot un ventall de colors que em meravellaven desprès de veure com d’un planter minúscul, brotava una petita selva on tot un món biodivers on destacaven els cargols apareixia com per art d’encanteri.
Avui els melons i les síndries del meu petit hort han estat plantats amb el caveguet del iaio Ibarz i si voleu que us digui la veritat, em fa més il·lusió tota aquesta història que no pas si surten molts o pocs melons i síndries i si són més o menys dolços. Perquè em fa viure amb fets i no només en records allò de “ qui perd els orígens per la identitat” de la cançó “ Jo vinc d’un silenci” que per a mi ha estat la millor cançó de l’admiradíssim Raimon i que encara em commou profundament cada cop que la sento. Mireu aquestes gravacions. La primera de l’any 1975 al Palau d’Esports quan l’acabava de composar https://www.youtube.com/watch?v=aB-78VI7EO4 i només l’havia cantat tres vegades i aquesta altra del Liceu el 2013 quan es van commemorar els 40 anys del seu debut https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c
El càvec de l’avi Ibarz, participant per cert de la vaga de la Canadiense el 2019, em recorda els meus orígens i els de tanta i tanta gent de gent treballadora que venim d’un silenci que no és resignat, d’on comença l’horta i acaba el secà, d’esforç i blasfèmia perquè tot va mal: qui perd els orígens perd identitat.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
