Perquè guanyi l’atreviment
“Si la rutina te aplasta,
dile que ya basta
de mediocridad.
Hoy puede ser un gran día
date una oportunidad.
Hoy puede ser un gran día
imposible de recuperar,
un ejemplar único,
no lo dejes escapar.”
( fragments de Hoy puede ser un gran día ” de Serrat )
La inèrcia, la prevenció. El respecte i la por a la novetat ha avortat els canvis socials o els ha retardat. Hi ha gent que veu ineluctable un pas, una nova etapa, un canvi, però no gosa empènyer perquè es produeixi.
Avui pot ser un gran dia d’esperança per al PSC, d’il.lusió renovada. Pot començar una nova era de sumar, d’ampliar les adhesions a un projecte que havia reunit gairebé totes les energies de l’esquerra i que les ha perdut
I sí, vull que el PSC sigui allò que no és ara malgrat que Iceta digui que no podem caure en el parany de voler ser allò que no som. El problema és que vam deixar de ser el que érem. I per això vull un PSC que torni a ser una formació d’esquerres d’ampli, molt ampli espectre, on hi càpiguen persones de sensibilitat d’esquerres que avui dia estan molt repartides. Vull un PSC que fomenti el debat i la generació d’idees perquè eldia que ens vam començar a allunyar de les propostes vam començar a recular.
Vull un PSC diferent a com és ara perquè la gent ens ho reclama i no podem ser sords i miops per més temps
Vull tornar a recuperar la il.lusió de treballar en equip i que tothom es pugi expressar de la manera que li sembli. Vull no estar pendent de les trucades de fora per poder dir amb orgull que el PSC decideix per si mateix amb plena independència i llibertat de criteri i sempre pensant en les dones i homes de Catalunya perquè vàrem fundar el PSC per això.
Vull tornar a llevar-me al matí sabent que som punt de referència i que es vol escoltar la nostra veu.
Vull que tornem a ser el principal partit de l’esquerra a Catalunya.
Vull tenir una primera secretària com la Núria Parlon que sigui representativa dels desitjos de milers de catalanes i catalans que volen que canviem, que oferim una nova proposta inequívocament d’esquerres per les propostes, pels pactes i les aliances que han de ser explicables per la seva coherència
Estic convençut que amb ella podem també reconstruir un catalanisme de progrés que les darrers dècades ha estat possible perquè el PSC també hi era i marcava directrius i assolia consensos
I que també pot atendre com ja ho ha fet des de l’alcaldia de Santa Coloma, molt millor les dones i homes del nostre país que tenen problemes nous, llenguatges diferents que s’entenen millor si ets a peu de carrer i no només als despatxos.
Necessitem a la Núria perquè ens cal al PSC i li cal a la ciutadania de Catalunya que el PSC , com bé resumeix Petra Jiménez, faci un canvi valent, inter-generacional i cap a l’esquerra.
I encara deixeu-me una altra cita que m’acaba d’arribar en aquesta nit en què hem vist a l’antiga fàbrica de Fabra i Coats a una Núria pletòrica, immensa, amb idees i determinació.
La cita és de Xavier Marin:
” Soy hijo d la clase obrera y se reconocer a los d mi clase, con sentimiento d clase y dedicación a la defensa d mi clase social.
Soy profe d técnicas d liderazgo desde hace 10 años en la universidad y se reconocer a una líder cuando la tengo delante.
Núria es lo mejor q le ha pasado al PSC en mis 36 años d militancia. Una hija de la clase obrera, con instinto, sentimiento de pertenencia y dedicación a los más desfavorecidos que sustituirá a la larga lista d dirigentes históricos d PSC que provienen de la clase media acomodada, ergo de la burguesía catalana.
Los trabajadores nos volverán a reconocer cuando pongamos trabajadores al frente de nuestra organización.
Núria es el principio de la reconstrucción del PSC. “
Avui pot ser, ha de ser, un gran dia
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
