España necesita plurilingüismo

 

Article publicat a l’edició d’avui del Diari Més, pag. 25

Una de las peores consecuencias de la actual situación política en Catalunya es el intento de los nacionalistas independentistas de trazar una frontera entre ellos y los mal denominados “unionistas”. Supuestamente, los únicos defensores de la catalanidad serían los partidarios de la independencia; al otro lado, los “unionistas” serian partidarios del arrinconamiento de la cultura y la lengua catalanas a favor del castellano.

Si los socialistas somos hoy la diana preferida de los nacionalismos  catalán y español es precisamente porque impedimos los reduccionismos y el fomento de los dos bandos que unos y otros han creado. Entre esas simplificaciones, la cuestión de las lenguas es una de ellas.

 

La inmersión lingüística en Catalunya, que se ciñe a la enseñanza primaria, no a la secundaria ni a la universidad, ha demostrado excelentes resultados educativos y sociales y ha contribuido a recorrer una parte del camino de la normalización de la lengua catalana que siempre hemos defendido los socialistas. Significa, simplemente, que el catalán es la lengua vehicular en este tramo de la enseñanza, en la que el castellano no desaparece, sino que se imparte como asignatura específica y es lengua habitual en otros espacios comunicativos del propio ámbito escolar. Este sistema genera un amplísimo consenso social y entre los profesionales de la educación. Ha permitido que el catalán sea conocido por la práctica totalidad de la población, evitando su marginalidad. Pero sobre todo ha conseguido evitar una doble red escolar que con mucha probabilidad habría  significado ya desde la infancia una división de la población catalana por razón de lengua. Finalmente, la inmersión es un contrapeso que equilibra la situación del catalán  en el propio ámbito escolar y en otros de la sociedad en los que  todavía no ha alcanzado la plena normalización. Pero es un aliado del bilingüismo, no su enemigo. Porque sin un catalán normalizado, tampoco será posible el bilingüismo.

 

Pretender, como algunos hacen que el castellano corre peligro en Cataluña es simplemente no conocer la realidad pues tiene una presencia asegurada en cualquier ámbito que se quiera analizar, incluido el escolar, donde los informes internacionales ponen de manifiesto que los alumnos dominan las dos lenguas por igual al terminar la primaria. No sucede lo mismo con el catalán que tiene una presencia menor en las redes, en los medios de comunicación, en la justicia, en la sanidad, en los patios escolares o en las propias instituciones del Estado que  todavía no ha asumido el plurilingüismo  a pesar de que la Constitución actual en su artículo 3 dice: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. ¿ Cómo es posible, por ejemplo, que en cuatro países europeos haya más universidades que enseñan el catalán que en la propia España salvando, naturalmente Cataluña ?

 

El plurilingüismo es una cuestión pendiente que los socialistas catalanes hemos pretendido solucionar en diversas ocasiones, la última con una proposición de ley (Ley Orgánica de Reconocimiento y Amparo de la Pluralidad Lingüística de España) que presentamos en 2012 en el Senado y que el PP se encargó de rechazar con su mayoría absoluta. Fue una nueva oportunidad de encontrar solución  para el 47% de los ciudadanos españoles que viven en territorios bilingües o multilingües.

Para que Cataluña recupere la confianza en el Estado, va a ser imprescindible que la Constitución nueva a la que aspiramos, que debe garantizar una mejor convivencia entre todos los españoles, asuma el plurilingüismo con todas sus consecuencias.

 

Mientras tanto, sería bueno  dejar de utilizar las diferentes lenguas que hablamos en España como arma política. El PP ha sido  y es campeón mundial en esa cuestión. Y en Catalunya hasta tenemos un partido, Ciutadans, que nació en base a una supuesta e inexistente discriminación del castellano en Catalunya, donde es la lengua habitual de numerosos ciudadanos que la usan con normalidad en todos los ámbitos de la vida pública.

 

Otra cosa es que en Cataluña no se haya sabido asumir, valorar y hasta aprovechar las ventajas culturales pero también económicas de tener una lengua como el castellano , también propia y que añade riqueza cultural, humana e incluso económica

Pero nada de esto desmiente el hecho que el catalán padece, todavía hoy, una situación de normalización defectuosa en numerosos ámbitos. Pretender que quienes luchamos desde hace años por esa normalización estamos apostando por un monolingüismo que excluya el castellano es, simplemente, una falsedad, no exenta en muchos casos de intencionalidad política, para alimentar el planteamiento binario al que aludíamos al principio de este artículo, que beneficia a los extremistas de uno y otro bando.

 

Intentar arrastrar al PSC, y con él al PSOE, a posiciones que renieguen de la defensa del catalán como patrimonio colectivo de catalanes y españoles es lo contrario de la defensa del federalismo. Y es, además, un profundo error político.

 

El federalismo al que aspiramos no será real si no contempla la normalización generosa de todas las lenguas del Estado y eso comporta la defensa por parte de todas las instituciones del Estado de todas las lenguas.

Alicia Romero, diputada del PSC

Xavier Sabaté, Presidente del PSC- Camp de Tarragona

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *