En primer lloc caldria que la coalició guanyadora de les eleccions del 27s aclarís si continuen considerant que erren un plebiscit, cosa difícil perquè si ho hagués estat hauria continuat el mateix govern que hi havia com passa en tots els referèndums. Aquí rau un dels inconvenients de gestionar l’actua situació. Però abans de continuar concedim ni que sogui a nivell teòric que això ho era ja que així ho han plantejat. Llavors és clar que no es pot declarar la independència unilateralment perquè no han arribat al 66 % les persones que han optat per les opcions independentistes. Dic el 66 perquè són els dos terços que la majoria de països democràtics – Catalunya també al seu Estatut com les Illes Balears o Galícia – determina per canviar els seus Estatuts o la Constitució espanyol que requereix 3/5. De fet, els vots dels ciutadans que han optat per opcions independentistes no han arribat, com tothom sap, ni al 50 %.
En aquest cas, és obvi , com ha declarat el representant de la CUP, que no es pot declarar una DUI perquè la majoria del poble de Catalunya no li dóna suport. Els dirigents de Junts pel Sí saben que amb aquest resultat no poden anar a Brusel.les, ni a veure Obama, ni a Saragossa afirmant que el poble de Catalunya vol la independència perquè creuran més els resultats de les eleccions que no pas la paraula d’Artur Mas. Menys encara el creuran si repassen la seva primera reacció la nit electoral quan va dir que com que havia guanyat Junts pel sí havia guanyat Catalunya. Va ser una impròpia declaració de qui encara és President i que ho hauria de ser de tots els catalans. No es pot apropiar del nom de Catalunya perquè per sort, Catalunya som tots els homes i dones que hi vivim, votem o no al sr. Mas i la seva multicolor coalició.
Però si van ser unes eleccions ordinàries, en primer lloc cal felicitar sincerament la coalició guanyadora i reflexionar els qui no vàrem guanyar perquè és obvi que els catalans no ens van atorgar la confiança majoritària.
Llavors, els legítims vencedors haurien de deixar de parlar com fins ara ad nauseam del nou president, si serà un o altre i aclarir-nos si podran formar un govern que sigui el màxim d’estable possible, si estan pensant o no en preparar els pressupostos per l’any que ve i com seran. Ens haurien d’assegurar també que el país no restarà aturat, els seus serveis bàsics, la defensa dels més febles serà una prioritat, que les (poques) inversions previstes són objecte de la seva preocupació ( CRT de Vila-seca i Salou, químiques, Seat ) i si treballen perquè en vinguin de noves perquè les persones aturades han de tenir no només esperança sinó realitats.
I mirant a casa nostra, si ens poden clarificar o no que les nostres comarques tarragonines no continuaran essent les més maltractades de Catalunya com ho han estat els darrers cinc anys. Números canten i estan publicats.
Finalment, què pensen fer de les relacions de Catalunya amb Espanya que el Govern del PP es va encarregar fa ja nou anys des de l’aprovació de l’Estatut del 2006 d’enverinar, si continuarem com fins ara a la grenya o tenen pensat buscar algun tipus d’aliança. Perquè això de la independència per la qual tenen tot el dret a lluitar, si ve, va per llarg .
Però em temo que la inestabilitat ha vingut per quedar-se un llarg període de temps i que tots aquests problemes que tenim continuaran per bastant de temps empantanats.
Avui tot va tan de pressa que qui perd oportunitats desprès ja no les recupera perquè altres les cacen al vol.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Apreciado compañero,
Con ocasión del debate de investidura, podemos ver grupos, según se definen, de independentistas y unionistas.
Ha un tiempo tuve ocasión de acudir a una charla que daba Miquel Iseta en Cunit sobre el tema del federalismo y los encuentro a faltar, dónde están los federalistas.
Al parecer no contamos para nada, nadie, ni nosotros nos acordamos de un tema que pretende ser troncal en las elecciones, pero que, se nos hace difícil explicar sino es en contraposición con la secesión.
Lo mismo ocurre cuando se trata de sustituir el Estado de las Autonomías por el Federal.
Si en el tema territorial damos bandazos, cuando hablamos de temas sociales tampoco logramos concretar.
Me gustaría que en algún momento alguien se plantar y dijera como aquel, yo vengo a hablar de mi libro, de mi programa, de nuestro proyecto.
Viendo la primera intervención del Sr. Baños, negando la investidura del candidato le vino a decir, lo le vamos a votar porque nuestro proyecto es éste y Ud. representa algo muy diferente.
A eso me refiero, definir nuestro proyecto territorial y social de forma simple y clara, al alcance de todos.
Un saludo