Tal dia farà un any
12 Maig, 2006 12:05
Publicat per aladern,
general
Mireu, des de fa uns dies sento el cos desgavellat per tantes coses que passen, que ni ganes d’escriure tinc. Per acabar-ho d’adobar, aquest cap de setmana tinc a les envistes una excursió que promet molt –ja veurem si el temps i els imponderables acompanyen- i ara mateix el cap el tinc ple d’altres cabòries. Com que tampoc no us vull deixar orfes de lectura, us podeu entretenir llegint un treball (no res, cinc o sis folis) que acabo d’enllestir. És una petició que em van fer el amics de l’Associació Excursionista Catalunya, amb els quals faig alguna escapadeta a la muntanya. Es tractava de resumir –cosa ben difícil- la nove·lesca vida del mític Pere Joan Barceló “El Carrasclet”. El nostre heroi nacional durant la Guerra de Successió i que tan injustament va ser vilipendiat com a bandit i bandoler pel bàndol guanyador després de la seva mort (ja sabem de sempre que els dolents són els que perden les guerres). En realitat, el Carrasclet va ser un oficial que va combatre l’usurpador Felip V i va lluitar pel restabliment de les llibertats i els furs que ens havia arrabassat el borbó. Enquadrat sota les ordres de la Quàdruple Aliança i al servei de l’arxiduc Carles, va assolir el grau de Coronel. Les seves gestes donarien tema per a escriure molts llibres, però fins ara pocs són els historiadors que li han prestat l’atenció que es mereix.
Ja sabeu la meva especial predilecció per
aquest irredemptista, fill de Capçanes, i també molts sabeu que el meu homònim Perejoan li va prendre en
préstec el nom. Per no enforfollar més aquest post, us poso l’enllaç a TRETZEVENTS, que és on he guardat
l’escrit i on el trobareu els que us vingui de gust llegir-lo.
Apa, sigueu bons minyons i ens llegim a la
tornada.
Comentaris
doncs calma i tranquilitat, i a gaudir de l'excursió que de segur et renova els aires :) jo, de moment, vaig a dinar... més tard em posaré amb la teva lectura, que promet...
Publicat per aina 12 Mai 2006, 13:14
(uala! tranquil·litat, ara sí)
Publicat per aina 12 Mai 2006, 13:15
M'ho anoto com a deures pel cap de setmana, clar que seran deures que es faran de grat :)
I quina ha estat la meva sorpresa que a l'entrar a Tretzevents he vist un retall de la terra per on passejo tot sovint... si no m'erro, i em sembla que no, no queda gaire lluny de casa meva ;)
Un petó, bon cap de setmana i bonica excursió!
Publicat per elur 12 Mai 2006, 15:43
és tardíssim per dir-ho, però gràcies per la rosa :)
Publicat per pentesilea 13 Mai 2006, 01:03
Estic molt contenta de poder saber més coses del Carrasclet. Vet aquí que una vegada, de camí cap a la Terra Alta, vam parar a dinar a Falset. Al restaurant venien ceràmiques d'algú del poble i vam comprar una efígie una mica humorística del Carrasclet que tinc en un lloc d'honor a Batea. Capçanes és un poblet molt bonic, poc conegut, que ara, pel que sento, està fent molta propaganda del seu celler al programa dels dissabtes del Pere Tàpies. Així que, moltes gràcies per l'escrit i que vagi bé l'excursió, una abraçada virtual.
Publicat per júlia 13 Mai 2006, 07:26
Ramon, gràcies per informar-nos sobre el Carrasclet, realment un gran desconegut per a mi. Pel que fa a l'excursió desitjo que el temps us acompanyi i que et faci oblidar per uns moments les altres cabòries que dius que tens. Espero que et trobis millor sigui el que sigui que et passa (m'has deixat intrigada...). Que recuperis la inspiració ben aviat!!! Petonets.
Publicat per Violant 13 Mai 2006, 13:45
(un silenci)
(una abraçada)
que llueixi el sol
i que un vent suau s'endugui les cabòries
Publicat per montse 13 Mai 2006, 14:39
Ara s'ha posat "de moda" la Història de Catalunya. I a mi em sembla molt bé. Al meu bloc vaig comentar que m'havia comprat "L'església del mar". Normalment no compro best sellers, però aquesta vegada em vaig dir "Per què no, si encara no l'han llegit"... perquè la majoria de la gent en parlava però encra no l'havien llegit, no havien tingut temps. Doncs em sembla que ho vaig encertar!
No sé per què m'he enrollat d'aquesta manera quan només et volia desitjar un molt bon cap de setmana! (el que queda, que ja som a diumenge)
petonets
Publicat per Arare_ 14 Mai 2006, 10:05
Una molt bona història, sí, senyor, aquesta d'en Carrasclet! ;) Apa, vagi molt bé i porta't bé!!! ^^
Publicat per Silenci 14 Mai 2006, 15:38
La història m'ha agradat molt, però la lectura històrica crec que s'ha de fer en un context més 'comprensiu', vull dir que no tot és blanc o negre, felipista o austriacista. HI ha moltes coses a precisar sobre el tema, encara molt polèmic.
Publicat per Molinera 14 Mai 2006, 17:52
Ja va bé això de "canviar d'empaperat" com es diu al meu país d'adopció. Trencar amb la rutina geogràficament no vol dir que solucioni cabòries, però sí que pot donar la distància necessària que de vegades volen.
Publicat per arsvirtualis 14 Mai 2006, 20:08
Quin cap el meu... Pel que fa pel Carrasclet...genial!
Publicat per arsvirtualis 14 Mai 2006, 20:09
Ja t'ho vaig dir al teu bloc, Pente. Estic molt content de que hagis tornat. Ja saps que som molts els que t'estimem i seguim les històries que ens regales.
Petons de nova albada.
Publicat per Ramon 14 Mai 2006, 20:48
Us contesto a tots alhora: JA SÓC AQUÍ !!!!
Hem arribat a les set de la tarda, i hem sortit de Prades a les nou del matí. Ahir vam marxar a les 10 del matí i vam arribar a Prades a les 7 de la tarda.
Ara mateix estic més mort que viu i no puc dir ni fava. Però han estat dos dies FANTÀSTICS !!!!!!!!!!!! (ja us posaré fotos)
He desconnectat a tope! I allà de les cabòries que us deia i que us ha intrigat tant, no era res d'especial ni res que tinguis gaire importància, o sí. Hem referia a com està el patí de la política. Però ja sabeu que en aquest bloc aquest tema no el toquem gaire. Però com que hi ha l'altre àlies que no para... doncs això, que han estat uns dies mogudets, els de la setmana passada. Però ara mateix estic tan relaxat que no vull saber-ne res ni vull que m'expliquin res. Demà serà un altra dia.
Apa, me'n vaig a descansar, que estic fet pols.
Publicat per Ramon 14 Mai 2006, 20:56
Toc, toc! Ui, que encara descansa... Doncs no el despertem, no. Au, dorm, dorm... Mireu quin somriure que se li escapa. Això és vida, home!
Publicat per isnel 15 Mai 2006, 09:57
Que t'ho pensis, guapetona!
De bon matí m'ha tocat arramengar-me i apa! O potser et penses que quan me'n vaig els demés mouen un dit? Ca! Ja m'he fet tot el pis de punta a punta, banys i lavabos inclosos. I ja he posat la primera rentadora d'avui i ja està estesa. Ara me'n vaig a continuar, que ara toca la part més inportant ;)
Tot i amb tot, de bon matí encara m'ha donat temps de pasar per casa teva. No he dit res perquè dormies. shsssss...!
jjjjj!!
Publicat per Ramon 15 Mai 2006, 11:08
Jo, dormint? Quina hora era? Que t'ho pensis, guapetón !!! ;)))
Publicat per isnel 19 Mai 2006, 13:03