[Va pensar en la seva mare. Li havia demanat que la portés de retorn al seu lloc de naixement i ell ho havia fet, encara que potser amb paraules enganyoses. Però ¿i si aquesta granja no era el seu lloc de naixement? ¿On eren els murs de pedra de la cotxera de què havia parlat? Va decidir fer una visita amb llum de dia al camp de la granja, a les cabanes del rost i al rectangle de terra erma que tenien al costat. “Si la meva mare va viure mai aquí, segur que ho sabré”, es deia. Va tancar els ulls i va mirar de recuperar en la seva imaginació les parets d’adob i els sostres de palla de les seves històries, el jardí de figues de moro, els pollastres corrent a menjar el pinso escampat per la noieta descalça. I darrere d’aquella nena, al llindar, amb la cara enfosquida per l’ombra, va buscar una segona dona, la dona que havia portat la seva mare el món. “Quan la meva mare moria a l’hospital”, pensava, “quan sabia que li arribava el final, no era jo qui mirava sinó algú que hi havia darrere meu: la seva mare o el fantasma de la seva mare. Per a mi era una dona, però per a ella mateixa encara era una nena que cridava la seva mare perquè li donés la mà i l’ajudés. I la seva pròpia mare, en la vida secreta que no veiem, també era una nena. Vinc d’una família de nens sense fi.
Va mirar d’imaginar-se una figura solitària a l’origen de la família, una dona amb un vestit gris sense forma que no venia de cap mare, però quan va haver de pensar en el silenci en què ella vivia, el silenci del temps abans del començament, el pensament se li resistia.]
COETZEE J.M. “Vida i època de Michael K”, Edicions 62, 2003

És el primer cop que llegeixo Coetzee, i per poc que pugui no serà l’últim. L’he trobat tan diferent de tot el que havia llegit últimament, que la seva força narrativa m’ha impressionat. La seva escriptura és intensa, descriu les històries amb una extremitud que subjuga des del primer moment. Vida i època de Michael K és una història descarnada, situada en una Sud-àfrica dividida per la guerra civil, però que no explica cap guerra sinó la vida d’un home, Michael K, que es perd dins d’una guerra i acaba sent tan transparent que es desmaterialitza del conflicte i de les persones. Segons la contraportada, “recull l’essència de l’experiència humana: la necessitat de gaudir d’una vida interior espiritual, de cultivar el vincles amb el món i de tenir una visió pura de les coses”.