Rosa dels vents

  • Cerca

  • Menú
    • Albums
  • Categories
    • 俳句 haiku [16]
    • 短歌 tanka [6]
    • de versos i rimes [46]
    • diàlegs de paper [5]
    • e-mocions [18]
    • el rebost [9]
    • entremesos [13]
    • general [103]
    • llepolies [7]
    • paisatges [17]
    • postals [7]
    • tal com surt [19]
  • « Maig 2006 »
    Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5 6 7
    8 9 10 11 12 13 14
    15 16 17 18 19 20 21
    22 23 24 25 26 27 28
    29 30 31        
  • Arxius
    • Agost 2010
    • Febrer 2010
    • Desembre 2009
    • Novembre 2009
    • Octubre 2009
    • Setembre 2009
    • Juliol 2009
    • Juny 2009
    • Maig 2009
    • Abril 2009
    • Març 2009
    • Febrer 2009
    • Gener 2009
    • Desembre 2008
    • Novembre 2008
    • Octubre 2008
    • Setembre 2008
    • Agost 2008
    • Maig 2008
    • Març 2008
    • Febrer 2008
    • Gener 2008
    • Desembre 2007
    • Novembre 2007
    • Octubre 2007
    • Setembre 2007
    • Agost 2007
    • Juliol 2007
    • Juny 2007
    • Maig 2007
    • Abril 2007
    • Març 2007
    • Desembre 2006
    • Setembre 2006
    • Juny 2006
    • Maig 2006
    • Abril 2006
    • Març 2006
    • Febrer 2006
    • Gener 2006
    • Desembre 2005
  • links
    • altres poemes
      • B & N
      • CAMENA
    • BLOC DE FOTOS
      • Bloc de fotos
    • homònims
      • CARRASCLA
      • Selene
      • Desert
    • web personal
      • TRETZEVENTS
  • Meta
    • RSS 0.90
    • RSS 1.0
    • RSS 2.0
    • Atom 0.3
    • Valid XHTML

Una gramàtica per l'hora dels a reveures

23 Maig, 2006 00:06
Publicat per aladern, de versos i rimes

La cadència teva de mots i malucs em marca l’arsi i tesi exagerades de la simfonia del cos. Elidim del compàs l’ofec d’un nou desglaç que ve a olorar el peu coriambe i se’ns embulla pels nostres quartets, talment uns pics de pell d’hivernada. A la cesura, bevem lents el licor fort dels versos on the rocks que a la boca ens fa branquejar viva la prosòdia. A poc a poc s’innerven saons i rimes, i ara no volem poc carnal el vers, que els cossos no volen més poesia, sinalefa fosa en l’encaix del ritme. Abans no ens xuclés un nou clímax, llisquem unisonants pel remolí que ha desfermat la convulsa dansa, paroxisme dels fluids exultants. Una petite mort ens omple de vida i anuncia l’apòcope final.

Una ortografia de l’Anna m’ha inspirat aquesta petita gramàtica del moment. Ara ella ens diu que baixa perquè sent que es mareja i necessita descansar. Res a dir. Només que sento que cada a reveure em deixa més i més sol. Res a dir, bevem-nos un licor fort.

19 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
Basat en CitySlicker of OSWD. Passat a LifeType per Sarit Dissenyat per OASI