Una gramàtica per l'hora dels a reveures

23 Maig, 2006 00:06
Publicat per aladern, de versos i rimes

La cadència teva de mots i malucs em marca l’arsi i tesi exagerades de la simfonia del cos. Elidim del compàs l’ofec d’un nou desglaç que ve a olorar el peu coriambe i se’ns embulla pels nostres quartets, talment uns pics de pell d’hivernada. A la cesura, bevem lents el licor fort dels versos on the rocks que a la boca ens fa branquejar viva la prosòdia. A poc a poc s’innerven saons i rimes, i ara no volem poc carnal el vers, que els cossos no volen més poesia, sinalefa fosa en l’encaix del ritme. Abans no ens xuclés un nou clímax, llisquem unisonants pel remolí que ha desfermat la convulsa dansa, paroxisme dels fluids exultants. Una petite mort ens omple de vida i anuncia l’apòcope final.

Una ortografia de l’Anna m’ha inspirat aquesta petita gramàtica del moment. Ara ella ens diu que baixa perquè sent que es mareja i necessita descansar. Res a dir. Només que sento que cada a reveure em deixa més i més sol. Res a dir, bevem-nos un licor fort.

19 Comentaris | 0 RetroenllaçOs