He agafat prestada aquesta bonica fotografia d’un camp de roselles (gràcies, Violant) per explicar tots els noms d’aquesta planta adventícia que a la primavera omple de delicades flors vermell escarlata els nostres conreus, per a desesperació dels llauradors que només voldrien veure-hi créixer l’ordi, la civada o el blat.
Abans, però, deixeu-me dir, per si algú no ho sap, que aquesta planta de la família de papaveràcies que duu per nom rosella (Papaver rhoeas), està directament emparentada amb el malastruc cascall –adormidera, en castellà- (Papaver somniferum), de la mateixa família de les papaveràcies. Val a dir, parlant en propietat, que cap planta de les que existeixen al camp és funesta o sobrera per ella mateixa, tot depèn de l’ús que en fem nosaltres. A la natura, totes les plantes són necessàries i totes compleixen la seva funció.
El cascall és aquella planta de flors blanques, rosades o violades que dóna el fruit en una grossa càpsula ovoide. És productora de làtex i rica en alcaloides (morfina, codeïna, papaperina, narcotina i narceïna) i de la qual se n’extreu l’opi.
Deixem el cascall i tornem a la innocent rosella. Poso tot seguit els noms amb que es coneix aquesta planta, segons la contrada en que ens trobem. Una exhaustiva relació que avui tenim gràcies a la figura i al treball de Francesc Masclans, autor de la impagable guia “Els noms de les plantes als Països Catalans).

Sinònims: roella, a la Pobla de Segur, Senterada (al Pallars Jussà), Maials, Almatret (al Segrià), Cervià (a les Garrigues), Cervera (a la Segarra), Montmell (al Baix Penedès), Rossell, Fredes (al Baix Maestrat), Agramunt (a l’Urgell), Cabassers (al Priorat); rovella, a Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), Bellprat (a Anoia), Pradell de la Teixeta (al Priorat); roguella, a Calladrons (a la Baixa Ribagorça); ronsella, a Carlet (a la Ribera Alta); roseller (Dicc. Moll); rosellera (Dicc. Moll); gallaret (Dicc. Fabra); gaigallaret, Oix (a la Garrotxa); gallet (Mallorca); gall (Pallars Sobirà, PLA); lloca (País Valencià, Dicc. Moll); cacaraquec, cararequec (illes Balers, BARC.); coquerecoc (La Selva, LLENSA); quequerequec (Tarragonès, Baix Penedès, MASCLANS); quicaraquic (Baix Empordà, MASCLANS); quicaracoc (el Maresme, MASCLANS); quiquiriquic (Dicc. Fabra); pipiripip (Dicc. Fabra); quiquiricall (Conca de Tremp, MASCLANS); peperepep (Tremp. A. CLOTET); paramà (Dicc. Fabra; la Garrotxa, VAYR.); paparota (Dicc. Fabra; Terrassa, CAD.); papariu (l’Alguer, COSSU); puput (Castellserà, a l’Urgell, MASCLANS); badabadoc (Dicc. Fabra); ababolera (Fraga, al Baix Cinca, GRIERA); babol (Dicc. Fabra); caputxí (Dicc. Fabra; la Noguera, CAD.); monges (Pradell de la Teixeta i Cabassers, al Priorat); màpola (la Llacuna, a Anoia, MASCLANS); ganfanó (GRIERA); vermelló (Dicc. Moll). Papaver rhoeas (i espècies congèneres afins), família de les papaveràcies.