Mireu, des de fa uns dies sento el cos desgavellat per tantes coses que passen, que ni ganes d’escriure tinc. Per acabar-ho d’adobar, aquest cap de setmana tinc a les envistes una excursió que promet molt –ja veurem si el temps i els imponderables acompanyen- i ara mateix el cap el tinc ple d’altres cabòries. Com que tampoc no us vull deixar orfes de lectura, us podeu entretenir llegint un treball (no res, cinc o sis folis) que acabo d’enllestir. És una petició que em van fer el amics de l’Associació Excursionista Catalunya, amb els quals faig alguna escapadeta a la muntanya. Es tractava de resumir –cosa ben difícil- la nove·lesca vida del mític Pere Joan Barceló “El Carrasclet”. El nostre heroi nacional durant la Guerra de Successió i que tan injustament va ser vilipendiat com a bandit i bandoler pel bàndol guanyador després de la seva mort (ja sabem de sempre que els dolents són els que perden les guerres). En realitat, el Carrasclet va ser un oficial que va combatre l’usurpador Felip V i va lluitar pel restabliment de les llibertats i els furs que ens havia arrabassat el borbó. Enquadrat sota les ordres de la Quàdruple Aliança i al servei de l’arxiduc Carles, va assolir el grau de Coronel. Les seves gestes donarien tema per a escriure molts llibres, però fins ara pocs són els historiadors que li han prestat l’atenció que es mereix.

Ja sabeu la meva especial predilecció per aquest irredemptista, fill de Capçanes, i també molts sabeu que el meu homònim Perejoan li va prendre en préstec el nom. Per no enforfollar més aquest post, us poso l’enllaç a TRETZEVENTS, que és on he guardat l’escrit i on el trobareu els que us vingui de gust llegir-lo.
Apa, sigueu bons minyons i ens llegim a la tornada.