Truita de patata
03 Maig, 2006 22:26
Publicat per aladern,
el rebost
Avui per sopar he fet una truita de patata que els àngels hi cantaven. Al dir truita de patata també incloem les seves múltiples variants. A mi la que més m’agrada és la de patata i ceba, sense entrar ara en altres tipus de truites diferents, que totes m’encanten. La ceba li dóna aquella suavitat i esponjositat que la fa tan deliciosa, i si a més, com és en el cas d’avui, li afegim encara carbassó, què us he de dir... llavors queda flonja i es desfà a la boca com un cervellet.
Direu alguns que la truita de patata no té gaires secrets, que tothom la sap fer. Sí i no. Hi ha truites i truites. La recepta és senzilla, naturalment, però el resultat dependrà de la minuciositat i dedicació que emprem en la seva elaboració. Els petits detalls són els importants. Jo us dic els meus trucs i vosaltres m’expliqueu els vostres, així tots l’anirem perfeccionant.
Per començar tallarem la patata a daus el màxim de regulars que puguem. La ceba sempre trinxada amb el ganivet, mai amb un robot. Haureu comprovat manta vegades que al fer un sofregit, hi ha una enorme diferència entre tallar la ceba a mà o a màquina. En la truita té una importància capital. S’ha de coure molt a poc a poc i amb el recipient tapat, per tal de que vagi estovant i no es recremi. Un cop cuita la patata i la ceba podem escórrer l’excés d’oli o aigua (si hi hem posat carbassó o un altre ingredient) que resti de la cocció.
La paella en que farem la truita ha de ser antiadherent i neta. No podem usar la mateixa que hem cuit abans la ceba i la patata. De fet, jo tinc una paella antiadherent de les bones (de les cares, aquí no val comprar-la als xinos) que només l’uso per fer les truites. Abans, quan no hi havia aquestes paelles modernes i eren d’aquelles de ferro, sabeu com les feien antiadherents? Doncs de nou en nou s’omplien amb un bon tou d’oli i es posaven al foc fins que aquest gairebé es cremés. Llavors es llençava aquell oli cremat i la paella ja era antiadherent. És clar que aquella paella no es podia rentar mai! Només passar-li un drap o un paper. Això ho vaig sentir explicar fa molts anys al Llorenç Torrado, aquell que feia –o fa, no ho sé- un programa de cuina a Catalunya Ràdio els dissabtes pel matí.
Quan tenim els ous batuts hi afegim la patata i la ceba cuita i ho aboquem tot a la paella prèviament escalfada amb unes gotes d’oli. La cocció també ha de ser lenta, ja que si no ens quedaria cru l’interior. Penseu que aquestes truites, per ser bones, han de ser ben gruixudes. Per aquesta d’avui he utilitzat tres patates grosses, dues cebes mitjanes, un carbassó no gaire gran i quatre ous dels extra XL. Si els ous haguessin estat dels petits n’hauria d’haver posat cinc o sis.
Per donar-li el tomb (almenys un parell de cops) utilitzarem una tapadora d’una mida més gran que el diàmetre de la paella. Aquestes truites gruixudes no se les pot girar voltejant-les a l’aire. Si voleu fer el pinxo, el més segur és que acabareu amb la truita escarxofada al terra de la cuina. Qui avisa no és traïdor!
Un altre truc per donar-li encara més suavitat és afegir un rajolinet de llet quan haguem batut els ous. Hi ha qui diu que els ous no s’han de batre massa, per tal de que l’escuma no faci crosta i la truita quedi més sucosa. Afegint-t’hi la llet, jo no he tingut mai cap problema. Queden perfectes. Potser em deixo algun petit detall més, però ara m’agradaria que m’expliquéssiu el vostre mètode.
Com que el Barça acaba de guanyar la lliga, per celebrar-ho em vaig a menjar aquesta truita, potser no tota, que déu li’n do!
Comentaris
Doncs... Bon profit !!! Sembla boniiiiiiiiiiiisiiiiiiiiiiiiiiiiima !!!
;)
Publicat per jaka 03 Mai 2006, 22:30
Òstimala, jaka, quina rapidesa. Si encara és calenta!
La vols tastar?
:))
Publicat per Ramon 03 Mai 2006, 22:32
ostres aladern, m'has fet recordar les truites de patates q fa el meu germà, NYAM! i ara últimament en fa unes amb suc q són...mmmm!!!
q vagi de gust la celebració ;)
petons
Publicat per su* 03 Mai 2006, 22:45
No he fet mai la truita amb suc que fan a Ulldemolins. I mira que tinc ganes de fer-la un dia, eh.
Avui farem un brindis, su*
:*)
Publicat per Ramon 03 Mai 2006, 22:52
això de la llet ho he de provar...
mmmmm....m'ha fet entrar en gana
Publicat per Dunna 03 Mai 2006, 23:29
Ui, Dunna, no sé si encara en queda algun bocinet...
No et dic com estava per no fer-te més enveja
:)
Publicat per Ramon 03 Mai 2006, 23:32
Ramon, no t'ho creuràs però hem tingut telepatia. També he fet una truita de patates (sense ceba però, que a la floreta no li agrada la ceba) i sense cap ajut! A més la ceba em fa plorar molt i hauria d'escriure un post ploraner i com que he sabut que m'espiaven he hagut de fer un "reset" d'emergència (ja m'entens). Però el que és segur és que la teva ha quedat molt més bona!
Publicat per Violant 04 Mai 2006, 00:23
Segur que entre uns/unes i altres ja us heu acabat la truita. Així que vaig a veure que em queda per la nevera que en aquestes hores ja torno a tenir gana.
Un dels meus menjars preferits, Ramon. Encara que alguna vegada m'ha decebut, com quan en vaig demanar una tarda a Peralada, acompanyada d'una ampolla de cava (antigament xampany)i em van servir una cosa feta d'ou amb patates fregides llargues -de les d'acompanyament i suposo que congelades d'origen- que es creuaven per entre la massa; sort que el cava me la va fer oblidar al cap d'una estona.
Publicat per pere 04 Mai 2006, 01:40
Violant, doncs mira que és casualitat! perquè reconec que d'aquestes truites ja no en faig gaire sovint. Ara són més "lleugeres", que la gana va canviant.
Abans, quan hi havia tota la tropa a casa i menjaven com lleons, ella en feia unes de descomunals, d'aquelles de quatre dits de gruix fetes amb vuit o deu ous. No en quedava ni rastre!
Publicat per Ramon 04 Mai 2006, 08:23
Encara que sembli mentida, pere, n'ha quedat un bocí. Res, dos dits. I aquesta truita que dius tu, ja deuria ser ben estranya, ja. El cuiner deuria ser un immigrant de vés a saber quin país asiàtic i no havia vist en sa vida una truita, segur. És que com les que es fan a casa no hi ha res.
Publicat per Ramon 04 Mai 2006, 08:29
Què dir de la truita de patata, ceba i carbassó? mmmmmmmmmmmmmMMMMMMMMMMMMMMMMMmmmmmmmmmmmmm boníssima!!! Mira! m'acabes d'iluminar pel dinar d'avui! jejeje Gràcies!! Ostres, estic bavejant i tot just són les 11... ;)
Visca el Barça!!! (que també em fa bavejar :P)
Publicat per elur 04 Mai 2006, 11:06
elur, necessites un clínex??
Per dinar em sembla fantàstic. Però ja tindràs prou temps? Pensa que aquests truita no es pot fer amb presses.
Bon profit! (i visca el Barça!)
Publicat per Ramon 04 Mai 2006, 11:14
Sí que en tindré de temps, jo he après a fer-la d'una altra manera, ma mare sempre ha tallat la patata i el carbassó en làmines, suposo que la pressa que li manaven 4 fills amb gana hi deu tenir alguna cosa a veure. O potser no, és que ma mare és una super crac a la cuina i sempre està provant noves maneres de fer que tot surti tan bo com sempre :)
No, no... no necessito el clínex, per sort meva i dels papers de damunt la taula, no bavejo literalment parlant ;P
Publicat per elur 04 Mai 2006, 11:28
En làmines, dius? sí, suposo que això deu fer la cocció més curta. De totes meneres imagino que el resultat deu variar un pèl. Serà qüestió de provar-ho.
La patata en làmines la faig (la feia, quan el meu estómac digeria fins i tot les pedres) per acompanyar uns ous aferrats. No a la fregidora, sinó amb oli abundant i junt amb pebrots d'aquells verds i prims (no recordo com es diuen). La patata ben torrada i uns quants ous pocs fets, i unes llenques de bacon o cansalada fregida. I a sucar pa!
Hmmmmmm!! em sembla que ja tinc gana de dinar.
Publicat per Ramon 04 Mai 2006, 13:08
Oooooooooooooooooooh!!!!!!!!!!!!!!! Quina truita de patates!!!! Ha de ser boníssima... :P Llàstima que hi hagi ceba... Però si està ben triturada (la ceba), també me la menjaria!!! ;) Petonssssss! ^^
Publicat per Silenci 04 Mai 2006, 18:07
Silenci, em pensava que el que no t'agradava era la col!! :P
Ho sento, encara no he après a fer la truita de xocolata! ^^
Petons.
Publicat per Ramon 04 Mai 2006, 22:41
Llegint el que dius m'ha vingut el record de les paelles de ferro untades amb oli, que no es rentaven, i que s'embolicaven amb paper de diari. Ara, com que ens hem tornat tan purificats i higiènics... Com aquelles paelles, cap, la veritat, i com aquelles truites d'abans, tampoc, he, he, he. 'Quan siguis gran menjaràs ous', deien, al meu pare, quan era petit.
Publicat per júlia 07 Mai 2006, 10:07
Aquesta dita no recordo haver-la sentit mai, Júlia.
I d'aquestes paelles de ferro grans de fer l'arròs, també en tinc una. Però no la faig servir gairebé mai. Després per netejar-les i untar-les amb oli per tal de que no es rovellin... déu li'n do, el que costa!
Publicat per Ramon 07 Mai 2006, 12:32