Coetzee
29 Maig, 2006 09:18
Publicat per aladern,
diàlegs de paper
[Va pensar en la seva mare. Li havia demanat
que la portés de retorn al seu lloc de naixement i ell ho havia fet, encara que
potser amb paraules enganyoses. Però ¿i si aquesta granja no era el seu lloc de
naixement? ¿On eren els murs de pedra de la cotxera de què havia parlat? Va
decidir fer una visita amb llum de dia al camp de la granja, a les cabanes del
rost i al rectangle de terra erma que tenien al costat. “Si la meva mare va
viure mai aquí, segur que ho sabré”, es deia. Va tancar els ulls i va mirar de
recuperar en la seva imaginació les parets d’adob i els sostres de palla de les
seves històries, el jardí de figues de moro, els pollastres corrent a menjar el
pinso escampat per la noieta descalça. I darrere d’aquella nena, al llindar,
amb la cara enfosquida per l’ombra, va buscar una segona dona, la dona que
havia portat la seva mare el món. “Quan la meva mare moria a l’hospital”,
pensava, “quan sabia que li arribava el final, no era jo qui mirava sinó algú
que hi havia darrere meu: la seva mare o el fantasma de la seva mare. Per a mi
era una dona, però per a ella mateixa encara era una nena que cridava la seva
mare perquè li donés la mà i l’ajudés. I la seva pròpia mare, en la vida
secreta que no veiem, també era una nena. Vinc d’una família de nens sense fi.
Va mirar
d’imaginar-se una figura solitària a l’origen de la família, una dona amb un
vestit gris sense forma que no venia de cap mare, però quan va haver de pensar
en el silenci en què ella vivia, el silenci del temps abans del començament, el
pensament se li resistia.]
COETZEE J.M. “Vida
i època de Michael K”, Edicions 62, 2003
És el primer cop que llegeixo Coetzee, i per poc que pugui no serà l’últim. L’he trobat tan diferent de tot el que havia llegit últimament, que la seva força narrativa m’ha impressionat. La seva escriptura és intensa, descriu les històries amb una extremitud que subjuga des del primer moment. Vida i època de Michael K és una història descarnada, situada en una Sud-àfrica dividida per la guerra civil, però que no explica cap guerra sinó la vida d’un home, Michael K, que es perd dins d’una guerra i acaba sent tan transparent que es desmaterialitza del conflicte i de les persones. Segons la contraportada, “recull l’essència de l’experiència humana: la necessitat de gaudir d’una vida interior espiritual, de cultivar el vincles amb el món i de tenir una visió pura de les coses”.
Comentaris
Després d’haver-me d’empassar cullerada a cullerada, com una medicina, l’última Farsa de Planeta –i mira que m’havia jurat no comprar mai més cap premi de la casa del senyor Lara- descobrir Coetzee ha estat un bàlsam, un plaer que et reconcilia amb la bona literatura.
Publicat per Ramon 29 Mai 2006, 09:21
Per absolutat casualitat aquest cap de setmana he començat a llegir aquest mateix llibre, que espero acabar aquest vespre.
Coincideixo amb els teus comentaris, però afegiria que a mi la lectura d'aquesta obra, i de tot Coetzee en general, em transmet una sensació de desolació moral, de duresa humana, de manca d'esperança, d'absència de futur.
Aquest llibre és dur, molt dur, desesperat. Coetzee dissecciona amb total cruesa, amb la fredor del cirurgià l'ànima humana, i en això trobo que és un mestre, però sembla que no proposi cap futur. Només la pura supervivència?
Publicat per ef 29 Mai 2006, 11:12
Sort n'hi ha que de tant en tant topem amb alguna joia així, eh?
;*)
Publicat per elur 29 Mai 2006, 12:23
ef, estic d'acord en que és molt dur i deseperat, una davallada lenta als inferns de la humanitat, però jo sí que li trobo al final una pinzellada d'esperança. Tens les converses entre el metge i el cap del darrer camp, que diuen que un dia la guerra s'acabarà, perquè totes les guerres s'acaben i la gent torna a conviure. I a nivell individual de K, vols més llibertat que la que ell assoleix?
Publicat per Ramon 29 Mai 2006, 17:55
elur, però desespera haver-te de comprar llibres que prometen i després veus que t'ho podies haver estalviat (que no són barats, el llibres!). Tal com dius, sort que de quan en quan trobes una perla.
Publicat per Ramon 29 Mai 2006, 17:57
No he llegit aquest llibre però si altres d'aquest autor, és molt bo, encara que no precisament optimista,per cert.
Publicat per júlia 29 Mai 2006, 19:09
T'imagines llegir aquest llibre sentat al banc de la fotografia de la Júlia? Et transportaria cap a una altra dimensió de la consciència.
Publicat per Violant 29 Mai 2006, 21:23
De vegades això és relatiu, Júlia. L'optimisme o no, també canvia segons la realitat que vius tu.
Doncs no m'havia passat pel cap, Violant. Un lloc únic, aquell del banc, però tampoc no s'adiu gaire amb el "veld" sud-africà que descriu el llibre de Coetzee.
Publicat per Ramon 29 Mai 2006, 22:24
Potser hauria d'haver dit 'lúcid'...
Publicat per júlia 30 Mai 2006, 06:48
...ja que diuen allò que el pessimista és un optimista ben informat, he, he.
Publicat per júlia 30 Mai 2006, 06:48
Gran veritat aquesta última, Júlia.
XD
Publicat per Ramon 30 Mai 2006, 07:41
una de les perles que vaig trobar-me, va ser l'estiu passat, "Estiu pròdig" de Bárbara Kingsolver, em va captivar la seva manera d'escriure, quan vaig arribar a l'última pàgina en volia més i més... no recordo que fins aleshores m'hagués sabut mai tan de greu acabar un llibre...
Per cert Ramon, recordes la Xuriguera? la masia somiada? http://www.fotolog.com/_neus_/?pid=17328757 aquí n'hi ha un tros ;)
Petó!
Publicat per elur 30 Mai 2006, 10:48