Avui el Parlament de Catalunya ha acceptat tramitar la Iniciativa Legislativa Popular que propugna la modificació de la llei de protecció dels animals de Catalunya. La modificació tindria com a conseqüència que al principat no es podrien celebrar curses de braus. Aquest és un debat que aixeca passions entre partidaris i detractors. Avui el Parlament ha decidit admetre el debat de la iniciativa. Això no significa que la iniciativa sigui aprovada tal qual, i ni tan sols que hi hagi modificació de la llei. Veurem com acaba la història. Són moltes les possibilitats obertes. Que la modificació acabi fent impossible les curses, com que no hi hagi modificació.
Alguns han volgut argumentar la no competència del parlament per a prohibir res en nom de la llibertat. Home, és un argument difícil de sostenir perquè tota llei implica una sèrie de coses que no es poden fer. S'han fet valer, també, arguments de minories i majories. És evident que la vida social i política està fornida de majories i minories. Nosaltres som minoria per a poder tirar endavant una modificació constitucional i no tenim res a fer. Ens hem d'aguantar. He sentit també arguments a favor del dret a decidir en boca dels mateixos que neguen el dret a decidir sobre la independència de Catalunya, per exemple. Estaria bé mantenir un paper de coherència per part de tots plegats. Han sortit arguments identitaris, etc. Hi ha hagut de tot.
Des del meu punt de vista, però, el debat real és si la nostra societat ha evolucionat o no respecte a la nostra relació amb el món natural, amb els animals en aquest cas. És evident que la relació entre l'home i els animals no racionals ha anat evolucionant al llarg de la història. Sempre hem situat els animals en una categoria de servitud. Servitud per a treballar, servitud per al nostre plaer, etc. Històricament l'ésser humà ha estat omnívor, mengem vegetals i mengem carn en una gran majoria. Però ni conreem la terra en les condicions o estàndards de segles passats, ni escorxem els animals igual que ho féiem tan sols uns pocs anys enrere. La consciència humana ha evolucionat en una direcció que mai no ha estat exempta de polèmica.
La tradició no ha estat suficient per a mantenir costums arrelats arreu. La matança del porc, per exemple. D'una cosa habitual i quotidiana en vam fer una tradició i una festa, però avui no la podem gaudir com abans. I com aquesta, moltes altres coses han anat variant fruit d'un pensament que s'ha anat generalitzant. Llençar animals des d'un campanar, estirar el coll a un ànec fins a arrrencar-li, caçar una guineu de forma salvatge, etc. són costums que s'han erradicat, no pas sense polèmica ni sense anys de lluita verbal, i a vegades física.
S'ha barrejat tot tipus de conceptes. Des de necessitat, tradició, identitat. El que jo no puc acceptar és l'espectacle públic. Penso que diu poc al nostre favor necessitar del maltractament animal per a assolir un gaudi personal. Per tant, personalment mai no acudiré a un espectacle d'aquest tipus. L'altre dia vaig sentir a la tele com l'escriptor Francesc Puigpelat deia que havia portat els seus fills als toros perquè sabessin de primera mà què és la mort. Ostres, vaig quedar glaçat. Cada dia podem veure la mort al nostre voltant. Nens i grans que moren cada dia de gana, malaltia, per les guerres arreu del món. Les meves filles saben perfectament què és la mort, la de les persones i la dels animals, sense necessitat d'assistir a una cursa de braus. La televisió, el cinema, ens la porten a casa a diari. Les meves filles han vist i saben com es mata un conill. Però no n'han fet d'això una festa.
Les societats, penso jo, són competents per regular sobre coses malgrat que no hi hagi unanimitat. Jo penso que evitar el maltractament dels animals va més en profit nostre que dels mateixos animals. Penso que ens fa més persones. Accepto que algú pensi diferent, però estic satisfet de pertànyer a una societat que majoritàriament no accepta aquests comportaments i ha incorporat aquest respecte en el seu ordenament jurídic. Sentits tots els arguments no sé veure perquè els toros han de ser una excepció. Ho dic de tot cor.
Avui el Parlament de Catalunya ha acceptat parlar de la qüestió. Jo, però, faig un vaticini. Coneixent els polítics catalans, el caràcter català, penso que la iniciativa popular no tirarà endavant. Per complexos polítics. Penso que el parlament no modificarà la llei i no pas per arguments objectius. Arguments que haurien de servir tant per impedir les baralles de gossos, com les lluites de galls, com les curses de braus. Els nostres representants polítics no tiraran endavant la iniciativa per motius polítics exclusivament. Tan de bo m'equivoqui, però en els pròxims mesos en veurem el resultat. Penso que els arguments sòlids són al costat dels que volen treure l'excepcionalitat dels toros a la llei, però els parlamentaris s'acomplexaran davant l'excepcionalitat política. Les curses de braus són més a prop de la lluita de gladiadors que no pas de la baralla de gossos. Prohibir-les a les Canàries és una cosa, però fer-ho a Catalunya n'és una altra. Té una altra càrrega. Temps al temps.
