He començat la segona setmana de vacances d'estiu. Som ja al bell mig de l'estiu i podríem dir, de moment, que l'estiu ha estat, fins ara, força benèvol. Això en termes relatius, és clar. Hi ha persones que els agrada un estiu assolellat i calorós i hi ha persones, com jo, que preferim un estiu temperat. El d'enguany, des del meu punt de vista, ha estat d'aquests darrers. En general s'ha pogut dormir força bé i això ja és prou important. El dia ja s'escurça de forma evident. Com ja vaig dir una vegada, des del punt de vista climatològic, els dies llargs i clars és l'únic que m'agarada d'aquesta estació.
Fa mesos que veiem poca televisió ja que fem molta vida al jardí i me n'he adonat que això de veure poca televisió dóna moltes oportunitats per a fer moltes altres coses. Llegir, jugar i parlar amb la família, fer feines de casa, reposar. Me n'adono que s'han acabat els jocs olímpics i no n'he vist res en absolut. En general, feia temps que els de casa comentàvem que cada vegada costa més de veure alguna cosa interessant per la tele. Penso que quan tornem a fer més vida closa entre les quatre parets, aquest aparell, la tele, haurà ja perdut un valor irrecuperable. I n'estic satisfet.
Pel diari me n'assabento que en Sean Connery ha presentat un lllibre que culmina el compromís que l'actor ha mantingut com una de les seves constants. El títol és prou explícit, "Ser escocés". També he sabut que els catalans paguem els llibres més cars que els italians i els francesos. Sembla que força més cars. Tant els llibres de tapa dura, com els llibres de butxaca. L'explicació sembla que rau en diversos motius. Per una banda els tiratges. Les edicions són més curtes que no pas a Itàlia o França. Això seria fàcilment solucionable. Només caldria que llegíssim una mica més. Seria una bona cosa perquè tothom hi sortiria guanyant. Tothom. Per altra banda, sembla que a casa nostra tenim el gust per la bona edició, en el sentit físic de la qualitat del llibre. Ens agraden els llibres ben impresos i ben enquadernats. Potser és per allò que generalment els llibres fan més vida a les prestatgeries que no pas a les nostres mans. Els fulls de més gramatge i les tapes ben dures deuen perllongar millor la vida del llibre. He de confessar que darrerament m'he acostumat força a les edicions de butxaca. Sovint compro els llibres no pas quan surten sinó l'any següent. De tota manera, he de confessar que aquesta és una de les despeses que no em dol.
També he llegit alguna cosa sobre el present i el futur del llibre electrònic. Aquest fenomen va adquirint mica a mica la seva importància. Els editors haurien de ser agosarats i posar-se a la feina en aquest món de l'edició digital, perquè sinó em temo que serà un negoci que podria escapar de les seves mans. Hi ha experiències interessants en diversos països.
I bé, l'estiu va ja de baixa i el cos i la ment van adaptant-se, mica a mica, a la pròxima estació que encetarem d'aquí un mes. Espero i desitjo que sigui millor que aquesta. És ben humà que així ho esperi perquè el futur sempre l'hem volgut millor que el present i el passat. És una de les raons de la nostra vida. Un millor demà per a tothom. Ens hi esforçarem.
