Ja fa temps, arrel dels funerals per les víctimes de l'atemptat de Madrid de l'11 de març, vaig criticar l'apropiació que l'església catòlica espanyola fa d'aquest tipus d'actes. També criticava la categoria de funerals d'estat que a aquest tipus d'actes es donava. Ara, arran del desgraciat accident de Spanair torna a passar el mateix. Trobo immoral aquest tipus d'actuacions, tant per part de l'església catòlica, com dels òrgans de l'estat espanyol.

Hi ha diverses raons que em fan sostenir aquesta opinió. Per una banda, l'església catòlica segueix pensant i actuant com si tingués el monopoli religiós en un estat que es titula aconfessional, que no pas laic. Imagino que són els tics heretats de segles de monopoli reforçats pel període franquista. Cal afegir-hi, també, el pensament que la religió catòlica creu que la seva és la vertadera i que qui no passa per ella és, irrememiablement, condemnat a l'infern. No sé on para aquell esperit ecumènic que de cara a la galeria munten de tant en tant en ciutats com Assís i en d'altres.

El que em repugna més de tot, però, és el paper que les institucions de l'estat juguen en tot aquest afer. Vivim en un estat, en el meu cas obligat, on no es pot preguntar per la confessió religiosa de les persones. Em refereixo en documents oficials, evidentment. Amb aquesta premissa hauria de ser pràcticament impossible saber la religió que practicaven les víctimes de l'accident aeri. Tot i això, per la nacionalitat o per altres motius hom pot deduir a la tradició religiosa on pertanyien les víctimes. Només intuir, perquè alguna podria ser no practicant, practicant, agnòstic o ateu. Alguna de les víctimes, segons he pogut llegir, era evangèlic, però els funerals d'estat, ja sigui de dret o de fet, seran exclusivament catòlics. Jo, com a cristià, ho rebutjo i em repugna.

Quan dic que el que em repugna més és el paper que hi juguen les institucions de l'estat és perquè en aquests moments governa un partit que s'omple la boca de laïcitat. La boca petita, és clar. De cara a la galeria. Per ser sincer, he de dir que res de tot això em sorprèn. El que em sorprendria seria que les coses fossin diferents. Malgrat no sorprendre'm, no deixa de fer-me fàstic.

Avui he llegit que aquests funerals, que s'havien de celebrar l'1 de setembre, s'han traslladat al 11 de setembre perquè el president del govern espanyol hi pugui assistir. Quina casualitat, no? L'11 de setembre! Del què es tracta sempre, i en això govern espanyol i església catòlica espanyola segur que hi estan d'acord, és de treure rellevància informativa a la diada nacional de Catalunya. Tampoc em sorprèn, només faltaria!